Qui va ser conseller d'Interior durant els atemptats del 17-A, Joaquim Forn, ha reaccionat a la revelació que ha fet l'excomissari José Manuel Villarejo sobre el que va passar aquell dia. "Què pensa fer la Fiscalia? Xiular com ha fet el Congrés dels Diputats? Tenim dret a saber la veritat", ha manifestat Forn a les xarxes socials després de conèixer les paraules del policia jubilat.
Villarejo ha responsabilitzat el CNI dels atemptats de l'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, que van ser un "error greu" de qui aleshores era el director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán. Concretament, l'excomissari l'ha acusat aquest dimarts en seu judicial de "calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya" els dies previs al referèndum de l'1-O. De fet, ha assegurat que ell va col·laborar amb el CNI per "intentar arreglar l'embolic" generat per "l'atemptat de l'imam de Ripoll".
Aquestes declaracions de Villarejo apuntalen les informacions sobre la vinculació del CNI amb els atemptats del 17-A, malgrat que aquesta branca no es va investigar durant el judici que va acabar a principis de l'any 2021 a l'Audiència Nacional. Un judici on el mateix excomissari no va testificar, malgrat les peticions d'algunes acusacions. D'aquí que ara Forn reivindiqui el "dret a saber la veritat", després que el diari Público revelés l'any 2019 la relació entre l'imam de Ripoll i el CNI.
Forn no ha estat l'únic a exigir una investigació sobre el que realment va passar aquell 17 d'agost de 2017. L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que va formar part del judici dels atemptats, ha recordat que es va impedir la indagació d'aquesta qüestió. Així mateix, qui fou conseller del Govern l'any 2017, Jordi Turull, s'ha referit així a l'actitud de les autoritats espanyoles envers l'obscurantisme sobre el paper de l'Estat en els atemptats: "Entre ells (togues i corts mediàtiques), s'ho taparan tot, sota la lògica de primero es la unidad y después la verdad". La portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, també ha recordat quins van ser els partits que van votar "no" a la comissió d'investigació del 17-A: "PSOE, PSC, PP i Cs".
Villarejo ja havia apuntat la responsabilitat del CNI el 15 de gener del 2021, quan va declarar en un judici on estava acusat de calúmnies contra Sanz Roldán. Va afirmar que una font "molt important" havia avisat el CNI d'un "possible risc" d'atemptat a Barcelona, però "el CNI va dir que no era fiable" perquè "havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí".
En aquesta ocasió, però, l'excomissari apunta directament a la intencionalitat del que va ser director del CNI. Segons el seu relat, Sanz Roldán va cometre "un error greu" perquè "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya". Ho ha afirmat durant el judici de tres de les branques del cas Tándem que té lloc a l'Audiència Nacional i que jutja diversos dels encàrrecs que l'excomissari va dur a terme.