L’històric partit antifranquista i independentista Front Nacional de Catalunya (FNC) surt de l’oblit institucional. La Fundació Reeixida, centrada a difondre la història del país i els seus protagonistes, havia expressat el seu malestar perquè considera que els militants de l'FNC han tornat a ser “invisibilitzats” a Catalunya, aquest cop en els actes de commemoració dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Al llit. Ara, s’han fet els primers passos per revertir-ho. El Govern va encarregar a un grup de treball – liderat pel Memorial Democràtic i format per diferents departaments- actes per commemorar aquesta data i “com a punt d’inflexió en el camí de recuperació de drets i llibertats democràtiques a Catalunya”. Una de les fites principals serà el pròxim 15 d’octubre, amb un acte de desgreuge al president Lluís Companys, assassinat per la dictadura franquista fa 85 anys, homenatge que es farà extensible a les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista.
El primer desgreuge per a l’FNC serà recordar la figura de Jaume Martínez Vendrell (1915-1989), cap de la secció militar del Front Nacional de Catalunya i dofí del líder separatista Daniel Cardona. Aquest divendres es va fer el primer acte a la colònia Güell, on visqué, amb familiars d’altres militants que van tornar a la Catalunya arrasada per Franco per formar la resistència. També es presentà la reedició del llibre de Martínez Vendrell Una vida per Catalunya. Memòries (1939-1946) (Tigre de Paper). A Barcelona es faran dues presentacions a la llibreria Ona. La primera, el dimarts 23 de setembre. Hi participaran l’historiador Fermí Rubiralta; l’escriptor i activista Aleix Renyé, i el president de Reeixida, Oriol Falguera. La segona presentació serà el 14 d'octubre. Hi intervindran el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera, que insisteix a reivindicar que "els integrants de l’FNC són els primers antifranquistes organitzats i els menys recordats“; Clàudia Pujol (Sàpiens) i en Robert Surroca, responsable de l’aparell clandestí de l’històric FNC i protagonista de plantar cara al dictador en les seves visites a Barcelona.
Les rutes de la llibertat, a punt
L’FNC es va fundar el 1940 com a partit independentista i progressista, aglutinant l'estima pel país català, i que es va dissoldre el 1990, i algun dels seus integrants es van incorporar a altres partits catalanistes. I cal recordar que res té a veure amb el partit polític català d’extrema dreta i identitari, que es va presentar públicament el 2013, amb el mateix nom que l’històric: Front Nacional de Catalunya (FNC).
El president de Reeixida recorda que sis mesos després d’entrar els feixistes per l’avinguda Diagonal de Barcelona i molts catalans fer el camí de l’exili, el 26 de juliol de 1939, Jaume Martínez, Francesc Vilà, Gregori Font i Ramon Pallares, militants de Nosaltres Sols!, que s’havien escapat del camp de concentració d’Agde (Occitània), tornen al Principat per engegar la resistència. “Molt temps abans que els militants anarquistes, comunistes, maquis...”, remarca Falguera.
Amb la seva determinació, també es van engegar els passos de frontera, de fugida a l’exili, i batejades com les Rutes de la Llibertat, que la Fundació Reeixida des de l’any 2022 vol treure de l’oblit, amb la complicitat dels ajuntaments i signants del manifest de Vilamaniscle. Precisament, els Ajuntaments de Colera i Llançà han estat dels primers a demanar subvencions a la Generalitat per poder senyalitzar aquestes rutes i per fer-ho realitat.
Consultat per aquesta convocatòria, fonts del Departament de Justícia han informat ElNacional.cat que les subvencions del Memorial Democràtic corresponents a l’any 2025 es resoldran aquest octubre. S’hi afegeix que aquestes ajudes aniran destinades, principalment, a municipis que instal·laran senyalitzacions de memòria, algunes de les quals es desenvoluparan en col·laboració amb la Fundació Reeixida, especialment en passos fronterers de l’Alt Empordà. "Amb les Rutes de la Llibertat senyalitzades serà realment el moment que l'FNC sortirà de l'oblit institucional", afirma Falguera amb gaubança.
A través de les comarques del Rosselló a l’Alt Empordà, del Vallespir a la Garrotxa, Cerdanya i Andorra, seria on "aquests herois", farien els seus passos col·laborant amb la resistència francesa a través de la xarxa Maurice-Alibi, els serveis aliats i amb els governs francès, britànic, polonès i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, explica un apassionat Falguera. Amb les senyalitzacions, tothom podrà reviure aquests camins cap a la llibertat de dissidents perseguits.
Recorregut antifranquista
I qui vulgui reviure el tragi de Martínez i els seus col·legues, la Fundació Reeixida i l’editorial Tigre de Paper han organitzat un recorregut, batejat amb el nom Caminant per la Resistència: De l’albada independentista al Front Nacional de Catalunya, que arrenca a la Fira del llibre en català (Arc de Triomf), fins als consolats britànics (carrer Jonqueres, 16) i polonesos (carrer Fontanella,10), on arribaven amb documentació falsa feta per membres del FNC els qui escapaven del feixisme. També hi haurà parada a la Prefectura Superior de la policia espanyola de Via Laietana,43, on eren interrogats i torturats els militants antifranquistes, també en democràcia. Aquest edifici policial encara està actiu i entitats catalanes -com ara la Comissió de la Dignitat, en concentracions cada primer i tercer dimarts de cada mes-, reclamen que sigui un espai de memòria de la repressió. Hi haurà més parades històriques. Les explicacions aniran a càrrec de Falguera, seguint documents oficials. Serà dilluns, 22 de setembre, a les 5 de la tarda.