La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat obrir judici oral contra els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), detinguts en l'Operació Judes, per un delicte de pertinença a organització terrorista. A vuit d'ells els atribueix també delictes de tinença, dipòsit i fabricació d'explosius i estralls. Segons ha avançat El Mundo aquest dimecres, el ministeri públic ha remès un escrit a la Sala penal de l'Audiència Nacional en el qual sol·licita que segui a la banqueta els dotze CDR després que el passat mes d'abril el jutge instructor, Manuel García Castelló, acordés per segona vegada donar per conclosa la investigació judicial, processant per terrorisme aquestes 12 persones com a presumptes membres d'un nucli radical dels CDR que estaven disposats a utilitzar la violència per aconseguir la independència de Catalunya.
En concret, el fiscal sol·licita asseure a la banqueta a Eduardo Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Delgado per delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit o fabricació d'explosius; i estralls, aquest últim en grau de temptativa. Respecte als altres processaments, el Ministeri Fiscal assenyala Ferrán Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero únicament pel delicte de pertinença a organització terrorista. La primera vegada que García Castelló va processar els detinguts en la denominada 'Operació Judes' va ser el setembre de 2021. No obstant això, posteriorment la Sala penal el va obligar a reobrir les perquisicions per practicar les diligències sol·licitades per alguns investigats. Una vegada concloses, va tornar a tancar la instrucció enviant el sumari a la Sala penal perquè procedeixi a jutjar-los. Inicialment, eren 13 processaments, però el jutge va arxivar la causa per a un d'ells per raons mèdiques, per la qual cosa el procediment va continuar només respecte a dotze.
Operació Judes
La majoria van ser detinguts el setembre de 2019 en la coneguda com a operació Judes per planejar, presumptament, accions violentes de cara a l'aniversari de l'1-O. Després d'anys d'investigació, el jutge Manuel García Castelló va concloure que els investigats haurien conformat "una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu del qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats" utilitzant explosius i substàncies incendiàries fabricats en laboratoris clandestins.
Segons la interlocutòria, el magistrat explicava que aquest grup formava dins dels CDR el denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat integrat per individus procedents de diferents CDR creat per la necessitat de comptar amb un grup clandestí de màxima confiança, totalment entregats a "la causa" als quals se'ls va encarregar les accions més sensibles. García Castellón apuntava que tots els investigats compartien principis ideològics i objectiu: aconseguir la independència de Catalunya, emprant per a això la violència en la seva màxima expressió. El magistrat assenyalava la participació activa dels ERT en algunes de les accions més contundents impulsades pels CDR, com tallar carreteres, aixecar barreres de peatges o abocar oli en el tram de la C-55 per on havia de passar la comitiva que traslladava els condemnats pel procés des de la presó de Lledoners. Segons el jutge, el grup tenia plans ambiciosos i haurien assumit l'encàrrec que haurien rebut del denominat 'CNI català' perquè aportessin la infraestructura logística necessària per ocupar el Parlament de Catalunya, defensar-ho una vegada pres i romandre allí almenys una setmana.
Els plans dels CDR per ocupar el Parlament de Catalunya
Per portar a terme l'ocupació del Parlament, el jutge apunta que segons els plans dels CDR entrarien per la porta principal, perquè suposadament se'ls facilitaria l'accés des de l'interior, i es comunicarien amb l'exterior mitjançant una xarxa de telecomunicacions indetectable que configurarien ells mateixos. Al costat d'un reduït grup de persones, cooperarien amb el 'CNI català' per llogar les cases i els locals que els permetrien establir bases d'"intendència", muntant antenes de llarga distància per a aquesta xarxa de telecomunicacions. Tot això amb un pressupost d'uns 6.000 euros. D'aquesta manera, els 12 processaments, aprofitant-se dels contactes propiciats per la seva militància en els CDR, "es van constituir en una cèl·lula que elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior".
A més del Parlament, segons la investigació, tenien en el punt de mira altres objectius. Havien fet vigilàncies, fotografies i vídeos de diverses instal·lacions, entre les quals l'instructor esmenta la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació del govern espanyol de Barcelona, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o localització de torres elèctriques. García Castelló prestava especial atenció al reconeixement del perímetre de l'aquarterament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, situat en el municipi de Sant Andreu de la Barca. Així mateix, destacava que haurien realitzat diferents cerques en Internet a través dels seus dispositius de dades relatives a persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d'un agent dels Mossos d'Esquadra.