Els acusats per l'Operació Judes han aconseguit que l'Audiència Nacional els hi doni la raó i ha ordenat al jutge encarregat de la causa que allargui la instrucció de la causa per "garantir el seu dret de defensa", que el jutge Manuel García Castellón ja havia donat per tancada. El recurs presentat pels detinguts el 23 de setembre de 2019 ha estat acceptada ara per la sala d'apel·lacions, en el qual reclamaven poder presentar qüestionaments sobre les diligències de la causa.
La Sala ha pres aquesta decisió en contra del criteri de la Fiscalia, que considerava ajustades a dret les resolucions recorregudes. El fiscal, "encara que prudentment es va inclinar per prorrogar la recerca per a salvaguardar el dret de les parts", considerava que en aquests moments no hi havia "cap diligència" que fos "peremptòria practicar en aquesta fase". Segons el parer del Ministeri Públic, havia de "concloure's una recerca que es prolonga excessivament al llarg del temps".
A judici els 12 acusats
Els magistrats expliquen que ja havien ordenat amb anterioritat a l'instructor que accedís a una altra de les peticions formulades pels CDR. Concretament, el passat mes de gener la Sala va demanar al magistrat que els lliurés les ordres per les quals va autoritzar les escoltes telefòniques, així com els àudios originals, en considerar "legítim" que volguessin conèixer aquest material com a part del seu dret a la defensa. La resolució indica que el jutjat no va facilitar l'accés a aquests documents i testimoniatges, relatius a la causa principal, fins al passat 30 de setembre.
"Durant tot aquest període, i malgrat estar la diligència ja acordada, en cap moment es va posar fi a la instrucció de la causa durant el període de nou mesos que mitjana entre l'acord de la diligència i la seva materialització i, no obstant això, dos mesos abans de fer-ho es va denegar la pròrroga de la instrucció considerant que aquest període no era necessari per estar ja acordada l'única diligència pendent, la qual cosa en els termes previstos en la norma anteriorment transcrita obligava l'instructor a dictar un acte de conclusió del sumari", explica la Sala.
El passat mes d'octubre el jutge García Castellón va tancar la instrucció i va enviar a judici els dotze veïns. El grup Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria dels processats, va denunciar que amb aquesta conclusió es tornava a "vulnerar el seu dret de defensa", ja que tal com havien denunciat en el mes de gener que hi havia onze resolucions que reclamaven que el jutge els hi lliurés a les defenses dels acusats. Finalment, després de moltes negatives, el jutge els hi ha facilitat l'accés, dues setmanes abans de tancar la instrucció. Arran d'aquestes peces secretes de l'Audiència Nacional, s'ha descobert que la Guàrdia Civil va intervenir el mòbil de 38 persones vinculades als CDR i també al voltant del president Carles Puigdemont amb la creació del Consell de la República digital.
Dret de la defensa
Els magistrats deixen clar que "el rellevant en aquest cas és que la incorporació dels testimoniatges de la causa principal havia de fer-se sempre com a mínim en un termini de deu dies previs a l'acte de conclusió del sumari". Segons el parer de la Sala, "resulta evident que es tracta no només d'incorporar aquestes diligències, sinó de garantir el dret de defensa dels processaments que ho han estat per uns fets que troben les seves arrels en les mateixes i, és per això, que quan s'alça el secret se'ls ha de concedir d'un termini d'instrucció -- almenys 10 dies -- perquè tinguin oportunitat de proposar diligències exculpatòries en la seva defensa". Per tot això, els magistrats assenyalen que "denegar la pròrroga en les condicions exposades suposa, de facto, acordar una conclusió de sumari sense respectar l'esmentat termini, lesionant el dret de defensa" de tots els processaments.
Penes de presó
En la resolució emesa el passat mes d'octubre, el magistrat Manuel García Castellón exposava que la investigació de l’Operació Judes es va iniciar el desembre del 2018, la qual va comportar la detenció de nou persones el 23 de setembre de 2019, sis dels quals van estar fins a tres mesos en presó provisional, i van poder sortir-ne amb fiances de 15.000 a 30.000 euros. L’any 2020 la causa es va ampliar a quatre veïns més, tot i que ja no van ser tancats i van poder declarar per videoconferència des de jutjats catalans, i el jutge no els va imposar cap mesura cautelar. El jutge va arxivar la causa a un dels veïns per qüestions de salut, i per això, al final són 12 les persones encausades.
Per a vuit d’ells, el jutge afirmava que hi ha “indicis” que podrien ser responsables del delicte de pertànyer a organització terrorista, castigat amb penes que van de 6 a 12 anys de presó, i del delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives, amb penes que van dels 8 als 15 anys de presó, mentre per als altres quatre els imputa el delicte de pertànyer a grup terrorista.