El jutge titular del jutjat d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha donat per tancada la instrucció contra 12 membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme en el marc de l’Operació Judes. El magistrat envia la causa a la sala penal del mateix jutjat perquè decideixi si s’ha d’obrir judici contra els processats pels delictes de pertinença a organització terrorista i de tinença i fabricació de bombes. El primer comporta penes de presó d’entre sis i dotze anys mentre que el segon, de vuit a quinze anys. És el segon cop que es conclou la instrucció perquè un dels investigats havia demanat que es practiquessin més diligències.
La interlocutòria de conclusió del sumari enviat aquest dijous a la tarda recorda que la instrucció ja es va tancar l’octubre del 2022, però la sala penal el va retornar en acceptar el recurs d’apel·lació interposat per un dels processats. En el recurs, la defensa va demanar que es prorrogués la investigació perquè es practiquessin més diligències tenint en compte les elevades penes que impliquen els delictes en qüestió.
“Una vegada practicades les diligències que s’han reputat necessàries i útils per a l’esclariment dels fets (...) és procedent dictar interlocutòria de conclusió del sumari en constatar que la instrucció ha vist acomplida la seva finalitat”. Amb aquestes paraules i superats els tres mesos d’instrucció extra dictada, García Castellón tanca la carpeta definitivament i la remet al jutge penal, que ara tindrà a les seves mans —atenent els arguments dipositats a la instrucció— decidir si obre judici oral contra els processats independentistes.
Les queixes constants de la defensa dels CDR
El final de la instrucció ha suposat un estira-i-arronsa entre les parts implicades en el procés judicial. La defensa de la majoria dels independentistes, liderada pel col·lectiu Alerta Solidària, va denunciar reiteradament que García Castellón estava posant traves a les seves maniobres i que estaven tenint problemes per tenir accés a totes les actuacions que formaven part de la causa. De fet, quan el jutge va segellar el sumari per primera vegada, Alerta Solidària es va queixar per la “irracional” decisió del jutge davant “la informació ingent” sobre diligències sol·licitades que havien estat rebutjades. “El magistrat vol amagar una investigació irregular contra l’independentisme català”, van assegurar els lletrats.
El jutge instructor va processar d’entrada 13 membres dels CDR, considerant que formaven part de l’anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una suposada cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat que, segons la seva opinió, compartien principis ideològics favorables a la independència. Al seu entendre, el seu objectiu final com a organització era aconseguir la independència de Catalunya utilitzant la violència en la seva màxima expressió.
En un principi la investigació es va dirigir contra tretze persones: Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Rafael Delgado, Ferran Jolis, David Budria, Clara Borrero, Xavier Buigas i Xavier Duch. Ara bé, el jutge va arxivar l’expedient contra l’últim —Xavier Duch— per motius de salut.