Sense treva. El titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha dictat la conclusió de la investigació de l’anomenada Operació Judes i deixa dotze veïns, vinculats a CDR del país, a un pas de judici, acusats dels delictes de pertànyer a organització terrorista i, alguns d’ells, de tinença de material explosiu. El grup Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria dels processats, ha denunciat aquest divendres que amb aquesta conclusió es tornen a "vulnerar el seu dret de defensa", ja que encara falten proves i fa només dues setmanes que els van entregar dues peces secretes, que són l'origen de la seva investigació, i amb ingent informació.

Arran d'aquestes peces secretes de l'Audiència Nacional, s'ha descobert que la Guàrdia Civil va intervenir el mòbil de 38 persones vinculades als CDR i també al voltant del president Carles Puigdemont amb la creació del Consell de la República digital. Ara la Fiscalia haurà de dir les penes que els demana.

Les elevades penes de presó

En la resolució, el magistrat Manuel García Castellón exposa que la investigació de l’Operació Judes es va iniciar el desembre del 2018, la qual va comportar la detenció de nou persones el 23 de setembre de 2019, sis dels quals van estar fins a tres mesos en presó provisional, i van poder sortir-ne amb fiances de 15.000 a 30.000 euros. L’any 2020 la causa es va ampliar a quatre veïns més, tot i que ja no van ser tancats i van poder declarar per videoconferència des de jutjats catalans, i el jutge no els va imposar cap mesura cautelar. El jutge va arxivar la causa a un dels veïns per qüestions de salut, i per això, al final són 12 les persones encausades.

Per a vuit d’ells, el jutge afirma que hi ha “indicis” que podrien ser responsables del delicte de pertànyer a organització terrorista, castigat amb penes que van de 6 a 12 anys de presó, i del delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives, amb penes que van dels 8 als 15 anys de presó, mentre per als altres quatre els imputa el delicte de pertànyer a grup terrorista. Front aquesta resolució de conclusió de sumari es pot presentar recurs a l’Audiència Nacional, que segurament és el que faran les defenses dels CDR.

El fals assalt al Parlament

En la investigació, la Guàrdia Civil va indicar que els processats formaven part dins dels CDR d’un grup anomenat Equip de Resposta Táctica (ERT), que es qualificava d'“una cèl·lula radicalitzada” i que planificaven actes de sabotatge a Catalunya i suposadament estaven en contacte amb dirigents polítics per tancar el Parlament si el president Carles Puigdemont tornava de l’exili. Res va passar. La Guàrdia Civil també va ser autoritzada pel jutge per punxar els telèfons dels investigats, posar-los balises de seguiment i escolta als seus vehicles i de seguir-los personalment.

Res d'explosius

En la seva detenció, el 23 de setembre de 2019, la Guàrdia Civil va difondre imatges dels escorcolls dels seus domicilis i es va assegurar que tenien explosius, una afirmació incorrecta. Un d’ells tenia material percussor, però cap aparell fet. A banda, un dels CDR va ser jutjat amb altres vuit persones per haver agredit a agents dels Mossos i per desordres i tirar oli a la carretera quan els presos polítics eren conduïts de Madrid a la presó de Lledoners, i tots 9 van ser absolts.