Un dels casos destacats de la trama que suposadament volia torpedinar causes judicials contra el PSOE i el president del govern espanyol, atribuïda a l’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, i l’exmilitant Leire Díez, que investiga l’Audiència Nacional, és el del fiscal José Grinda González. S'indica que van voler subornar Grinda amb el pagament de 300.000 euros o un lloc de treballar a l’estranger, a canvi que arxivés procediments i que donés informació contra el seu superior, el fiscal Alejandro Luzón. Es dona la circumstància que des de fa uns mesos el fiscal Grinda, adscrit a la Fiscalia Anticorrupció, treballa a l’Escola de Jutges i Fiscals de Bolívia, que forma part de la Fundació per a la Internacionalització de les Administracions Públiques (FIAP), segons han confirmat fonts de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) a ElNacional.cat aquest dimarts.
La proposta de suborn és paradoxal, ja que la majoria dels casos en què ha participat Grinda ja estaven en fase de judici (cas Pujol, cas 3%, cas Zed de l’empresari també investigat Javier Pérez Dolset). A més, la majoria d'afectats de l'operació Catalunya vinculats amb aquesta trama, com l’expresident del Barça, Sandro Rosell, volia saber quins investigadors l’havien incriminat sense proves, fet que va provocar la seva presó preventiva, o qui van provocar el tancament de la Banca Privada d'Andorra (BPA).
El fiscal Grinda es va obcecar amb certs empresaris catalans i amb el president a l'exili Carles Puigdemont (cas d'Aigües Girona, arxivat el 2020 pel Suprem). Una de les seves darreres investigacions, frustrada i amb petició d'arxivament —per una altra fiscal—,és el cas Ambulàncies Egara a l’Audiència Nacional.
La proposta, el 2025
José Grinda va denunciar a la Fiscalia que el 27 de febrer de 2025 va ser el periodista Pere Rusiñol qui va entregar-li un paper amb la proposta de suborn. La Fiscalia va fer una mínima investigació fins que el cas va ser denunciat per Grinda i el fiscal Ignacio Stampa, que van declarar en un jutjat de Madrid el novembre de 2025, causa en què també va ser imputat el director de la revista Mongolia. Grinda va aclarir que no denunciava persones, que no sabia qui era la tal Leire i només denunciava fets.
Tota aquesta investigació és la que vol assumir ara el jutge Santiago Pedraz en assegurar que hi ha indicis del delicte contra les administracions de l'Estat, que és competència de l'Audiència Nacional. El jutge Pedraz també ha reclamat ara a la Fiscalia General de l'Estat —a petició d'Anticorrupció— si Leire Díez o altres investigats es va reunir amb alguns dels seus responsables, com ella assegurava.
En la causa, la Guàrdia Civil detalla que en anotacions trobades en l'agenda de Leire Díez deia: "300.000€ xra ajudar a un fiscal que té un problema amb una menor"". Es refereix a dues denúncies per pedofília contra ell. Tots dos casos van tornar a ser difosos mesos abans del suposat suborn, amb l’aparició de nous àudios del comissari jubilat José Manuel Villarejo i en àudios amb Francisco Martínez, el número 2 de l’exministre Jorge Fernández Díaz (PP).
En el sumari, s’ha sabut que Díez, qualificada de la fontanera del PSOE, volia que el comissari Villarejo, associat a les clavegueres del PP, li donés material compromès contra el govern de Mariano Rajoy. També s'han descobert els àudios, on Martínez confirma a Díez que Fernández Díaz filtrava informació falsa contra els seus rivals, especialment de polítics de Convergència, com ara l'exalcalde Xavier Trias.