A l’espera de conèixer-se la data del judici, el fiscal general de l’Estat ha fet el pas que li va exigir el jutge Ángel Hurtado quan el va seure al banc dels acusats: depositar una fiança de 150.000 euros per fer front a les responsabilitats pecuniàries que es puguin derivar, com les costes o la multa contemplada per al delicte de revelació de secrets. Álvaro García Ortiz ha presentat un aval per assegurar la fiança i ha posat un bé en garantia, segons indiquen fonts fiscals a ElNacional.cat. Ha seguit aquest camí perquè no disposa d’aquesta quantitat de diners en metàl·lic. Dues hores més tard, el jutge ha rectificat i ha reduït la fiança a la meitat, fins als 75.000 euros. Ara, el fiscal general de l’Estat haurà de decidir si la recorre davant la Sala Penal del Suprem com tenia previst inicialment. Fa una setmana, el jutge va enviar-lo a judici per haver filtrat suposadament el correu en el qual la parella d’Isabel Díaz Ayuso reconeixia que havia comès dos delictes fiscals.
📝 El jutge envia a judici el fiscal general de l’Estat i rebutja apartar-lo del càrrec
El jutge rectifica: redueix la fiança a la meitat i la deixa en 75.000 euros
Tanmateix, dues hores després que transcendís que el fiscal general de l’Estat havia consignat l’aval (ho va fer ahir), el jutge Ángel Hurtado ha comunicat la seva decisió de corregir d’ofici la fiança i rebaixar-la a la meitat: de 150.000 a 75.000 euros. Ho ha fet per excloure de càlcul l’eventual multa, ja que, segons la doctrina del Tribunal Constitucional, està prohibit perquè suposaria anticipar una condemna i vulnera la presumpció d’innocència. Va anar una sentència del 2023 en un recurs d’empara de Lluís Puig en el cas dels béns de Sixena quan el TC (per unanimitat) va concloure que no es podien ajuntar a la fiança les possibles indemnitzacions i les multes.
Per arribar a la nova xifra, el jutge al·lega que Alberto González Amador va demanar una indemnització de 40.000 euros en la demanda que va presentar contra María Jesús Montero per intromissió il·legítima en el dret a l’honor i que el Suprem va rebutjar. “És cert que no va ser estimada, però deixa una dada que és difícil ignorar”, esgrimeix. I justifica el càlcul al detall (cosa que no feia a la interlocutòria anterior): “Tenint en compte tals consideracions, pensar en el nostre cas en una indemnització per un import de 50.000 euros seria procedent. Si afegim interessos, costes i la resta de responsabilitats, es podria calcular la quantia de 75.000 euros”.
A la interlocutòria d’obertura de judici oral, Ángel Hurtado va fixar una fiança de 150.000 euros atenint-se a diversos criteris. Alberto González Amador va demanar una indemnització per perjudicis morals de 300.000 euros, que es podria haver de sumar als “increments per interessos morals i processals”. Va tenir en compte “l’abast d’altres responsabilitats pecuniàries que poguessin derivar-se”, com costes, la multa prevista per al delicte de revelació de secrets o el fet que la Llei d’Enjudiciament Criminal estipula que la quantitat de la fiança “no podrà baixar de la tercera part més de tot l’import probable de les responsabilitats pecuniària” (un 133%). “En una valoració de conjunt de tots els anteriors conceptes, a l’efecte d’assegurar la totalitat de les responsabilitats pecuniàries, es fixa una fiança en la quantitat de 150.000 euros”, va concloure.
La parella d’Ayuso havia demanat al Suprem que dupliqués la fiança
Just ahir, Alberto González Amador va sol·licitar al jutge que dupliqui (com a mínim) la fiança que ha imposat. “Els danys morals patits per ell i el seu entorn familiar directe a conseqüència dels fets delictius s’actualitzen diàriament i no poden ser valorats en un import inferior a 300.000 euros”, argumentava en un escrit al qual va tenir accés ElNacional.cat. “Les lesions processals i els danys extraprocessals personals, familiars, professionals i empresarials són continus durant ja més de 550 dies”, afegia I no es quedava aquí: “Mai no hi ha hagut en el nostre sistema jurídic i constitucional una vulneració dels drets fonamentals d’un ciutadà tan intensa, lesiva i significativa derivada del comportament de l’aleshores fiscal general de l’Estat”, raonava el recurs, que subratllava que la “lesió” és “continuada i actualitzada diàriament amb la intensitat pròpia del relat polític que persegueix des del seu origen”.
📝 La parella d’Ayuso s’acarnissa amb el fiscal de l’Estat i demana al Suprem que li dobli la fiança
A més, assegurava que “no ha existit dia des del 14 de març del 2024 que algun personatge polític o periodístic no denomini a través dels mitjans de comunicació Alberto González Amador com a delinqüent confés o defraudador confés” i denunciava que això és la “conseqüència directa” dels “fets delictius protagonitzats” per Álvaro García Ortiz i de la seva “voluntat de generar un relat polític transformant en delictiva la funció constitucional” de fiscal general de l’Estat a costa dels “drets fonamentals i legals” d’Alberto González Amador. Així mateix, esgrimia que és “absurd” considerar que els 150.000 euros poden incloure la possible multa, la indemnització, els interessos moratoris, els interessos processals i les costes processals (d’advocats, pèrits i testimonis). “L’error material consistent en la inclusió de la referència a la consideració de la multa contemplada per al delicte de revelació de secrets per a la fixació de la fiança, quan resulta fins i tot matemàticament evident que no ha estat així, ha de ser corregit i solucionar-se”, arguïa.