Les feministes han tornat al carrer de Barcelona pel 25-N, per denunciar, rebutjar i condemnar les violències masclistes — en un moment en el qual han augmentat les agressions contra les dones a la capital catalana. I ho han fet en una manifestació amb milers de persones (3.000, segons l'ajuntament; 40.000, segons l'organització), que ha baixat per Passeig de Gràcia fins a la Gran Via i que enguany han clamat amb força contra la violència vicària i la violència en l'àmbit laboral. Llavors, amb un ull sobre la "judicatura misògina". "Actuem per una justícia feminista que no dubti de la paraula de les dones!", han exigit les organitzadores de Novembre Feminista tant des de l'inici com des del final de la marxa.
📱 Què és la manosfera i per què és tan perillosa per a les dones?
🟣 Alerta: repunta la violència de gènere entre els més joves
En un manifest llegit per l'Isabel (mare protectora), Dolo Pulido (Novembre Feminista, Ca la dona i sindicalista), Lucie Foissin Massey (psicòloga feminista), Lorena Garrido (Grup Antígona UAB) i Paula Santos (Mujeres Migrantes Diversas), les organitzadores han fet tot un seguit de reclamacions: l'eliminació de l'aplicació de la Síndrome d'Alienació Parental, aplicada sovint quan hi ha denúncia per violència masclista o abusos sexuals a menors; l'obligatorietat que les empreses hagin de fer públics els seus protocols contra l'assetjament laboral; o la implementació d'un sistema d'acompanyament públic a les dones que hagin patit violència. També ha destacat la recollida de firmes per a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la regularització de les migrades, ja que són "vulnerabilitzades" i corren el risc de rebre "ordres d'expulsió quan denuncien les violències masclistes" en el seu lloc de feina.
Les dones de l'Iran a la manifestació del 25-N
L'exigència d'una "justícia feminista" s'ha produït en un context d'atacs vehements de la dreta contra la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i la llei del només sí és sí — quan ara a Madrid s'han saltat la Fiscalia General de l'Estat per abordar les rebaixes de condemnes. És per això que algunes de les feministes han portat cartells de suport a Montero i a la norma, que fa un gran avenç amb el reconeixement del consentiment. Així mateix, també s'han mostrat a favor de la llei trans i dels drets de totes les persones del col·lectiu LGTBIQ+.
A la manifestació del 25-N no han faltat altres reivindicacions feministes. Un bon gruix de persones ha onejat banderes iranianes i amb el lema Dona Vida Llibertat, per reclamar la llibertat de les dones de l'Iran i la fi de l'obligatorietat del vel després de l'assassinat de Mahsa Amini i de moltes manifestants. També hi ha hagut cartells, banderes i paraules contra les violències masclistes que s'exerceixen a molts altres països: Nicaragua, Palestina, Mèxic, Colòmbia... I membres de Las Rojas han reivindicat el dret a un avortament lliure i gratuït, en mig de la preocupant situació que es viu als Estats Units.
El 25-N i l'actualitat mediàtica
També hi ha hagut cabuda per a protestes relacionades amb l'actualitat mediàtica. Per una banda, manifestants que han condemnat la fastigosa reacció del presentador Pablo Motos contra la campanya del Ministeri d'Igualtat per conscienciar els homes de les violències masclistes. Per una altra, cartells de rebuig contra l'objectivització que va fer Julio José Iglesias quan va revelar qui era la seva nova parella. "Soc una dona, no un cotxe", s'ha pogut llegir en alguna pancarta.
Finalment, cal esmentar l'assistència de polítics a la manifestació. Una delegació d'ERC hi ha assistit i Raquel Sans ha destacat la posada en marxa d'un servei 24 hores contra les violències masclistes. També hi ha hagut representants de Junts, d'entre els quals Aurora Madaula ha reclamat que tiri endavant la inclusió d'una assignatura d'educació afectivosexual. Per part dels comuns, Susanna Segovia ha reivindicat el rol de les institucions en la lluita contra el patriarcat. I la ministra socialista Raquel Sánchez ha condemnat la "violència política" contra Montero i ha enaltit el paper del PSOE en el camí cap a la igualtat a l'estat espanyol.
