Una de les màximes que el president Jordi Pujol transmetia als membres dels seus executius era que el funcionament del Govern de la Generalitat té tres puntals imprescindibles que comencen amb la lletra M: mestres, metges i mossos. Tenir problemes amb una de les M representa, segons el veterà polític, un maldecap molt seriós; dificultats amb dues alhora és un desastre; però, si afecta les tres, el daltabaix pot ser èpic. La màxima de Pujol hauria de disparar totes les alarmes del Govern de Salvador Illa, que afronta un nou curs marcat per la convocatòria, com a mínim, d'unes eleccions, les municipals. L'executiu ha reprès la feina aquest setembre amb noves mobilitzacions dels mestres i la crisi pel cas PISA encara oberta, tot i la destitució de la número dos de la Conselleria d'Educació; també els metges han reiterat els avisos sobre noves protestes les pròximes setmanes si Salut no accepta negociar les millores que reclamen; i Interior, que acaba de viure el relleu del secretari general i haurà de substituir el cap dels Mossos, ha de fer front a continuats episodis de baralles als carrers amb pistoles i navalles que inquieten l'opinió pública, com la mort a ganivetades d'un veí de Manresa que aquesta setmana ha consternat la ciutat.
De les tres carpetes, la més imminent és la d'Educació, després que els sindicats USTEC, CGT i la Intersindical van confirmar aquest dijous que mantenen la convocatòria de vaga al sector educatiu, cosa que ha obligat el Govern a decretar serveis mínims per a la jornada d'inici del curs escolar del 8 de setembre. A més, els socis de Govern van evitar el passat juliol que Illa hagués de comparèixer al Parlament, tal com demanava Junts, per donar explicacions sobre el fiasco de PISA, però aquest dimarts els Comuns van donar per fet que el president compareixerà sense esperar el debat de política general, previst per a finals de mes. De moment, Educació intenta apagar aquell incendi amb el cessament de la secretària general i els tres expedients que manté oberts, però la consellera, Esther Niubó, apareix cada cop més tocada.
Tot plegat sense oblidar que l'executiu manté com a punt calent permanent la situació de Rodalies. El Govern i el ministeri d'Óscar Puente havia promès per a començaments d'aquest any 2026 l'arribada de nous trens de Rodalies. Això no obstant, els trens no van arribar i no està previst que ho facin abans de finals d'any. Després de la llarga crisi ferroviària del primer semestre, aquest mes d'agost l'eclipsi solar ha propiciat un nou episodi de caos en el funcionament del servei, mentre el nou director de Rodalies, Óscar Playà, era de vacances.
Municipals
Aquests seran alguns dels vímets amb què començar a teixir un curs marcat per la convocatòria de les eleccions municipals, previstes per al 23 de maig, i la molt possible convocatòria de les eleccions generals en els pròxims mesos. Aquesta perspectiva amenaça Illa amb un refredament del suport dels socis d'ERC i Comuns, que apujaran el seu nivell d'exigència per engreixar el discurs de cara als seus votants i marcar distàncies amb els diferents fronts oberts del Govern. A més, aquestes cites es posen en marxa en el moment en què el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja molt debilitat pels escàndols i casos judicials que afecten el que havia estat el seu nucli dur, no aconsegueix donar resposta a la crisi provocada per l'entrada massiva de migrants a Ceuta a finals de juliol. L'extrema feblesa de Sánchez impacta molt directament en Salvador Illa, que és també primer secretari del PSC i un dels principals puntals polítics del mandatari espanyol.
Entre els factors positius de la balança, el president comptarà aquest curs amb els pressupostos aprovats el passat 2 de juliol, que blinden el seu Govern fins al final de la legislatura encara que la perspectiva electoral li impedeixi tirar endavant els de l'any vinent. També podrà exhibir l'aprovació aquesta setmana al Consell de Política Fiscal i Financera de la nova proposta de finançament pactada amb ERC. Això no obstant, el nou model, que s'ha aprovat sense el suport de les comunitats del PP, ni de Castella-la Manxa ni d'Astúries, té poques expectatives de prosperar al Congrés, atès que Junts manté una esmena a la totalitat en què exigeix un concert econòmic per a Catalunya.
Una altra de les carpetes en què Illa mantindrà el focus és la de polítiques d'habitatge. Malgrat el revés del Consell de Garanties Estatutàries, que aquest agost es va pronunciar en contra de la llei per prohibir la compra especulativa d'habitatge que l'executiu va acordar amb els Comuns, el Govern treu pit dels avenços aconseguits en aquesta matèria. Segons va assegurar la consellera Sílvia Paneque divendres, l'executiu ja disposa de 10.000 habitatges protegits dels 50.000 que havia anunciat fins al 2023.
Eleccions
Precisament, el futur de Paneque és una de les incògnites que caldrà esvair les pròximes setmanes. La consellera s'ha convertit en un pes pesant del Govern, amb les carteres d'infraestructures i habitatge, a més de portaveu. Això no obstant, Illa no ha aclarit encara si la mantindrà a l'executiu o repetirà com a candidata del PSC a l'alcaldia de Girona, després que el 2023 va aconseguir que la candidatura socialista fos la més votada, tot i que es va veure desbancada per un acord entre CUP i Junts. Fonts del PSC vinculen la decisió al respecte a les previsions de les enquestes. Tampoc es descarta que un canvi a la conselleria de Territori inclogués també relleus en altres departaments del Govern.
De moment, en el capítol d'enquestes, el Govern —com Junts i ERC— observa amb preocupació el creixement d'Aliança Catalana de Sílvia Orriols. La darrera enquesta del CEO, publicada el mes de juliol després de dos trimestres sense sondejos, situava AC en tercera posició al Parlament, frec a frec amb ERC, que apareixia com a segona força, rere el PSC. Això no obstant, enquestes posteriors enfilaven la formació d'Orriols a segona posició i molt a prop ja del PSC i dibuixen un Parlament difícilment governable.
L'inici del curs es produeix, a més, en un moment de repunt de l'independentisme, que ja va assenyalar l'enquesta del CEO de juliol i que pot representar un contrapunt al discurs de la "normalització" que esgrimeix el PSC. Aquesta revifada s'ha vist atiada per l'agressió que va partir aquest agost a mans de la Policia espanyola un jove seguidor del Barça que duia una estelada a Elx, on l'equip català va jugar el segon partit de la Lliga. El Camp Nou va respondre pocs dies després omplint d'estelades l'estadi, en el partit contra l'Atlètic Club. Des d'aquell episodi, els crits d'independència es tornen a escoltar en el minut 17,14 a l'estadi blaugrana. La Diada serà, però, el termòmetre per comprovar el grau de mobilització independentista.