L'amnistia és un dels punts on pot raure la clau de la negociació per a una eventual investidura de Pedro Sánchez. La mateixa nit de les eleccions generals, Junts per Catalunya, que té un paper determinant perquè Sánchez pugui revalidar la presidència del govern espanyol, ja va situar aquesta mesura com un pilar imprescindible per poder assolir una entesa amb els socialistes. Molts juristes analitzen aquests dies si l'amnistia és constitucional i, en una entrevista aquest dilluns a Catalunya Ràdio, l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol ha sostingut que sí que té cabuda dins de la Constitució espanyola. A parer seu, és així perquè "és d'una naturalesa totalment diferent de la de l'indult" i afirma que "si hi ha un problema polític, no es pot abordar dient que hi ha un problema jurídic". Així doncs, Xiol delega en la "voluntat política" l'aplicació d'aquesta mesura, atès que descarta que suposi alguna "incompatibilitat jurídica".
Malgrat admetre que explícitament no es recull l'amnistia a la Constitució espanyola, l'exmagistrat assenyala que una cambra legislativa com ho és el Congrés dels Diputats "té poder omnímode, sempre que no infringeixi una previsió constitucional, per reformar qualsevol matèria", fet que evidenciaria que no hi ha cap inconvenient jurídic que ho pugui torpedinar i afegint el matís que es faci a través d'una llei orgànica. En aquest context, Xiol ha recordat la llei d'amnistia que es va aprovar l'any 1977. Segons el seu plantejament, aquesta norma ha estat reconeguda "tàcitament" com a constitucional encara que rebés llum verda abans que el text constitucional. Per tot plegat, l'exvicepresident de l'alt tribunal veu que darrere dels arguments d'inconstitucionalitat "s'hi amaguen arguments polítics".
Encara sobre l'amnistia, Xiol ha volgut remarcar les diferències amb l'indult, ja que aquest darrer mecanisme ha de ser aprovat per decret pel govern espanyol, en tant que l'amnistia depèn del poder legislatiu: "Implica una derogació retroactiva de normes penals, per tant, encara que no s'hagi jutjat o condemnat l'eventual delicte, l'amnistia desactiva la possibilitat de perseguir-lo". Preguntat per la possibilitat que l'amnistia als encausats independentistes prosperés, però després fos declarada inconstitucional pel TC, Juan Antonio Xiol considera que aquesta decisió suposaria un "tomb molt gran" a la jurisprudència d'aquesta mateixa instància sobre aquesta qüestió.
Sumar no veu "cap limitació legal" a l'amnistia
Pedro Sánchez, que previsiblement buscarà revalidar el govern de coalició amb Sumar amb el suport de les forces independentistes i nacionalistes, haurà de tenir presents els pronunciaments dels seus hipotètics socis sobre les peticions d'amnistia i referèndum. Des de Sumar, el diputat electe Enrique Santiago (i líder del Partit Comunista d'Espanya) ha afirmat aquest dilluns que no veu "cap limitació legal" per tal que pugui tirar endavant aquesta mesura perquè "distingits" juristes avalen la cabuda d'indults, indults ampliats o amnisties. Amb tot, ha volgut recalcar que això no significa que la confluència liderada per Yolanda Díaz doni suport a una hipotètica llei d'amnistia: "No vol dir que sigui el que correspongui o deixi de correspondre, caldrà veure com es conformen les majories de govern".