Suïssa decidirà aquest diumenge en referèndum si vol fixar un límit de població de 10 milions de residents permanents de cara al 2050. La proposta, impulsada per la Unió Democràtica del Centre (UDC), el principal partit del país i situat a la dreta radical, ha obert un debat de fons sobre immigració, habitatge, serveis públics i la relació de la Confederació amb la Unió Europea.
La iniciativa arriba en un moment en què Suïssa té 9,1 milions d’habitants, dels quals uns 2,5 milions són residents estrangers. Des de l’entrada en vigor de la lliure circulació de persones amb la UE, l’any 2002, la població ha crescut en 1,7 milions de persones. Bona part d’aquest augment s’atribueix a l’arribada d’immigració, especialment europea.
Els promotors de la consulta defensen que el país viu una situació de “creixement descontrolat” i vinculen l’augment de població amb la manca d’habitatge assequible, la pujada dels lloguers, la pressió sobre el transport i les infraestructures, la saturació del sistema sanitari i el deteriorament de la qualitat educativa. També alerten de l’impacte sobre el paisatge, un element central de la identitat suïssa.
La proposta estableix que, si Suïssa supera els 9,5 milions d’habitants, el Govern federal i el Parlament hauran d’adoptar mesures restrictives en matèria d’asil i reagrupament familiar. Si el país arriba als 10 milions, s’haurien de denunciar acords internacionals que impedeixin aplicar el topall, inclòs el de lliure circulació amb la Unió Europea. Això podria afectar també la participació suïssa en els acords de Schengen i Dublín, així com la cooperació en asil i seguretat.
El Govern suís i les dues cambres del Parlament s’han posicionat clarament contra la iniciativa. Consideren que introduiria incertesa, posaria en risc l’estabilitat del país i podria agreujar la falta de mà d’obra en sectors essencials, especialment en la sanitat. També adverteixen que limitar la immigració no resoldrà per si sol els problemes d’habitatge o de serveis públics.
El rebuig també ha arribat des del món econòmic. La Federació Sindical Suïssa, l’Associació Suïssa d’Empresaris i la patronal Économie Suisse han fet campanya pel no. Argumenten que el límit no crearà habitatge nou de manera automàtica ni servirà per frenar la immigració irregular, i que, en canvi, pot generar nous problemes per a empreses i treballadors. El sector químic i farmacèutic, un dels motors econòmics del país, també ha expressat preocupació. Stephan Mumenthaler, director de la patronal scienceindustries, va advertir en declaracions a Reuters que la proposta podria frenar inversions: “Per a les empreses que es plantegen invertir a Suïssa i potser construir noves fàbriques o centres de recerca, això és, és clar, verí”.
S'espera un resultat molt ajustat
El referèndum es preveu ajustat. L’últim sondeig publicat el 3 de juny apuntava a una victòria del no amb el 52% dels vots, amb una tendència lleugerament favorable als contraris a la iniciativa. Com en altres consultes federals, perquè la proposta prosperi caldria una doble majoria: la del vot popular i la dels cantons.
El debat migratori no és nou a Suïssa. Als anys setanta ja es van votar diverses iniciatives per limitar la presència d’estrangers, totes derrotades a les urnes. La més coneguda va ser la del 1970, impulsada pel periodista i polític James Schwarzenbach, que proposava restringir el percentatge d’estrangers a cada cantó. Va obtenir un 46% de suport, però no va tirar endavant.
La votació s’emmarca en el sistema de democràcia directa suís, on les iniciatives populars són habituals però rarament prosperen. Des de finals del segle XIX se n’han llançat 551 d’àmbit nacional, menys de la meitat han arribat a les urnes i només 26 han estat aprovades.