L'estratègia judicial per invalidar el procés contra el referèndum passa per Europa i pel que puguin dir els tribunals que han d'analitzar les extradicions dels exiliats.

Una revocació de les extradicions perquè no hi ha delicte seria clau per als presos polítics i la resta de processats que podrien anar al Tribunal d'Estrasburg amb l'aval de la justícia belga, alemanya i escocesa. Però, perquè això passi, cal que es resolguin les euroordres. I perquè això passi cal que les dictin bé. Sense problemes de forma. Per poder entrar a debatre el fons i extingir ja definitivament el cas pels exiliats i poder-ho utilitzar en la defensa dels processats que són a Catalunya i els que estan a la presó.

"Vam sortir amb un sentiment agredolç", diu Jaume Alonso-Cuevillas referint-se a la vista de dimecres passat a Brussel·les. Una vista que no va entrar en el fons de la qüestió perquè, senzillament, no es va poder fer perquè els problemes de forma en l'euroordre dictada per Pablo Llarena ho van impedir.

Però Cuevillas insisteix que cal que el procés d'extradició tiri endavant perquè la seva desestimació i els arguments de la justícia internacional puguin servir per a la resta de processats.

El camí final està clar que serà el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Perquè això sigui possible, primer cal haver esgotat totes les vies dels recursos al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional. Alguns dels presos polítics com Oriol Junqueras estan ja al TC esperant la resolució. No hi ha temps límit ni data perquè resolguin. Però quan hi hagi resposta —que s'espera que sigui negativa com totes les que hi ha hagut fins ara— s'instarà al TEDH. I aquí la resolució dels tribunals que hauran resolt les extradicions serà clau per desmentir la justícia espanyola que hi ha hagut rebel·lió i malversació de fons públics.

Per tant, si preguntem a Cuevillas si és convenient una tercera euroordre la seva resposta és: "Si volen la fem nosaltres". I insisteix: "En un moment o un altre entrarem en el fons i quedarà clar que no hi ha rebel·lió ni malversació". Segons Cuevillas, tant a Alemanya com a Brussel·les, "estan esparverats del que està passant" a la justícia espanyola que no ha pogut provar la violència ni l'alçament, i molt menys els pagaments del Govern per fer el referèndum.

Quatre i prou

Si es dicta una tercera euroordre, serà la penúltima oportunitat, perquè només se'n poden ordenar quatre per a un mateix procés.

La primera la va dictar Carmen Lamela quan els consellers i el president no es van presentar a declarar el 2 de novembre passat. Però només unes setmanes després, Pablo Llarena la va aixecar, quan ja tenia tot el cas a les seves mans i va veure possibilitats que no prosperessin les extradicions.

El pretext va ser que les tornaria a emetre un cop tingués la interlocutòria de processament. I així va ser. El mes d'abril la va tornar a dictar però ho va fer malament. No va dictar l'ordre nacional de detenció perquè va pensar que amb la que ja hi havia dictada n'hi havia prou. I no.

Ara la fiscalia ja ha demanat que Llarena faci la tercera euroordre. Un tràmit que també interessa a les defenses per tancar i barrar aquesta via del procés contra el procés.