Una vintena d'eurodiputats han reclamat a la Unió Europea (UE) que "afronti urgentment els problemes amb l'estat de dret a Espanya" després de la inhabilitació de Quim Torra.
En una carta dirigida a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, el president del Consell, Charles Michel, i el de l'Eurocambra, David Sassoli, 25 eurodiputats denuncien la inhabilitació de Torra, un fet que consideren que mostra que "ara mateix cap polític independentista pot tenir un judici just a Espanya". A més, demanen a la UE que sigui "honrada amb les seves paraules" i "defensi la democràcia" a Catalunya davant processos judicials "altament polititzats" contra polítics i ciutadans.
"Volem expressar el nostre rebuig a la repressió judicial contra el moviment per l'autodeterminació a Catalunya i la nostra solidaritat amb el president Torra. Per això, demanem a les institucions de la UE que siguin honestes amb les seves paraules sobre la defensa de la democràcia i protegeixin els drets dels ciutadans catalans", diu la carta.
Entre els membre de l'Eurocambra que signen el text hi ha els eurodiputats d'ERC, Diana Riba i Jordi Solé, i els de JxCat, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. També la signen membres de l'Esquerra Unitària com Miguel Urbán i Leila Chaibi, els eurodiputats bascs Izaskun Bilbao (PNV) i Pernando Barrena (Bildu) i els eurodiputats dels Verds François Alfonsi i Benoit Biteau, entre d'altres.
El CGPJ
Aquesta carta s'ha enviat el mateix dia que s'ha fet públic que la Comissió Europea adoptarà el seu primer informe sobre l'estat de dret als 27, un informe que, en el cas d'Espanya, esmenta com a desafiaments les demores que pateixen els processos judicials i la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
A més, es fa eco de les crítiques i la "discussió" sobre la independència del ministeri fiscal, tenint en compte que el fiscal general el nomena l'Executiu i que no hi ha obligació que les comunicacions entre ambdós siguin públiques.
Un esborrany de l'informe, al qual ha tingut accés Europa Press, no inclou una valoració o qualificació general de l'estat de dret a Espanya, sinó que es limita a plantejar observacions sobre el funcionament del sistema judicial, la legislació i les pràctiques anticorrupció i el pluralisme mediàtic, en molts casos recollides d'informes previs del Consell d'Europa, que és una institució aliena a la UE.