La Comissió Europea adoptarà aquest dimecres el seu primer informe sobre l'estat de dret als 27, un informe que, en el cas d'Espanya, esmenta com a desafiaments les demores que pateixen els processos judicials i la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A més, es fa eco de les crítiques i la "discussió" sobre la independència del ministeri fiscal, tenint en compte que el fiscal general el nomena l'Executiu i que no hi ha obligació que les comunicacions entre ambdós siguin públiques.

Un esborrany de l'informe, al qual ha tingut accés Europa Press, no inclou una valoració o qualificació general de l'estat de dret a Espanya, sinó que es limita a plantejar observacions sobre el funcionament del sistema judicial, la legislació i les pràctiques anticorrupció i el pluralisme mediàtic, en molts casos recollides d'informes previs del Consell d'Europa, que és una institució aliena a la UE.

Tampoc no emet cap valoració sobre la declaració de l'estat d'alarma amb motiu de la pandèmia de Covid-19 —un assumpte sobre el qual el PP va enviar un dossier a Brussel·les— i es limita a constatar que el Congrés dels Diputats va autoritzar sis pròrrogues i que el Tribunal Constitucional pot controlar si l'Executiu s'excedeix en la seva definició d'emergència i en les mesures adoptades.

Aquests informes són una idea que Didier Reynders, avui comissari de Justícia europeu, va començar a llançar el 2016, quan el govern polonès va començar a fer reformes controvertides. L'esborrany consultat no fa cap al·lusió a Catalunya. Quan Brussel·les adopti els informes aquest dimecres, l'atenció estarà posada sobretot a Polònia i Hongria.

En el cas d'Espanya, es tracta d'un informe d'11 pàgines, basat en documentació de més d'un centenar i en visites virtuals a 15 institucions espanyoles, des de Ministeris fins al Defensor del Poble, segons fonts coneixedores del procés d'elaboració.

Sobre aquest document ha informat la ministra d'Afers Exteriors, la UE i Cooperació, Arancha González Laya, al Consell de Ministres d'aquest dimarts, segons consta en la referència publicada de la reunió.

L'informe constata que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està pendent de renovació i que el seu president, Carlos Lesmes, ha alertat que aquesta "anomalia institucional" pot desacreditar a l'òrgan. En aquest punt, l'informe de la Comissió es remet al Consell d'Europa, que ha deixat clar que aquests fets confirmen la importància d'assegurar que el Consell no es percep com a vulnerable a la politització.

La Fiscalia i el govern espanyol

En segon lloc, assenyala que la relació entre el fiscal general i el govern epsanyol és "objecte de debat" i de crítiques, perquè és l'Executiu qui nomena el fiscal i, encara que no pot cessar-lo, el seu mandat acaba amb el de l'Executiu i això "pot afectar la percepció d'independència".

En aquest punt, torna a citar el Consell d'Europa perquè aquest ha destacat que, perquè hi hagi confiança pública, és important que la Fiscalia no només sigui imparcial, objectiva i lliure d'ingerències, sinó que a més ho sembli. També recorda que aquesta institució ha reconegut que l'assumpte s'ha considerat degudament però que ha demanat a les autoritats millores substantives per augmentar l'autonomia del ministeri públic, sobretot pel que fa a les seves comunicacions amb el govern espanyol.

Assenyala, en concret, que la llei no requereix que les comunicacions del govern espanyol amb la Fiscalia siguin públiques, ni que estiguin per escrit. Així, afirma que "sembla" que existeix la pràctica de "publicar algunes d'aquestes comunicacions com notes de premsa al web del Ministeri de Justícia", encara que afegeix que els actors de l'àmbit judicial subratllen la importància d'aquesta publicitat per evitar qualsevol impressió d'interferència política.

El text incideix que els processos judicials són cada vegada més llargs, més de 600 dies en el cas del Tribunal Suprem. Recull també les preocupacions per l'impacte de l'estat d'alarma en les demores i els retards però afegeix que s'han pres mesures.

Lluita contra la corrupció

D'altra banda, troba a faltar un marc global als denunciants de corrupció —tot i que assenyala que el govern espanyol va començar a treballar en un al juny— i sobre els lobbies o grups d'interès, una cosa que també ha cridat l'atenció del Consell d'Europa.

Constata, a més, que en els últims anys Espanya ha reforçat el seu marc de lluita contra la corrupció i assenyala que, encara que Espanya no té una estratègia global contra aquesta xacra, l'Estratègia nacional contra el crim organitzat i la delinqüència greu de febrer del 2019 té per objectiu millorar la capacitat d'investigació.

Amb tot, recull que, segons l'Eurobaròmetre, el 94 per cent dels espanyols considera que la corrupció està estesa, davant el 71 per cent de la mitjana europea.

En matèria de transparència, apunta que no hi ha normes homogènies per als diferents nivells de l'Administració en matèria de conflictes d'interès, incompatibilitats i publicitat de béns i actius i que, segons un informe del GRECO (Consell d'Europa) el Consell de Transparència té problemes de recursos financers i humans. No hi ha, tampoc, un codi de conducta únic per a tots els electes encara que el Congrés dels Diputats es va dotar d'un el febrer del 2019.

D'altra banda, assenyala que la Constitució consagra la llibertat d'expressió i de premsa i el dret a la informació. També constata que la llei de Seguretat Ciutadana ha motivat "preocupacions" en aquest àmbit.

L'informe també considera que el procés legislatiu inclou garanties de transparència i que el Defensor del Poble té un mandat "extens" que pot exercir en defensa dels drets dels ciutadans.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat