El Parlament Europeu va aprovar aquest dimarts una esmena que obre la porta a exigir que tots els productes audiovisuals emesos a Catalunya estiguin disponibles en català. El ple dona llum verda a l'informe que avalua la implementació de la directiva europea de Serveis de Comunicació Audiovisual als estats, on s'inclou una esmena aportada per l'eurodiputada d'ERC, Diana Riba, on s'exigeix "l'accessibilitat a través del doblatge, subtítols i audiodescripció en totes les llengües del territori on es presta el servei de comunicació". En aquest sentit, ERC considera que l'informe posa de manifest que la llei audiovisual espanyola és "clarament insuficient" i confia que el document pressioni a l'Estat per "redoblar esforços".
Protecció de la diversitat cultural i lingüística
El document argumenta que la directiva ha de tenir "un paper clau en l'estructuració d'un ecosistema audiovisual europeu basada en la protecció de la diversitat cultural i lingüística". Precisament, per aquesta raó Riba considera que l'esmena "és crucial", ja que posant a Catalunya com a exemple, demana que "tots els continguts audiovisuals hagin d'estar disponibles en català mitjançant diferents sistemes d'interpretació". Amb tot, l'eurodiputada d'ERC denuncia la "inacció per part de l'Estat" en el moment de transposar la directiva europea.
En concret, la Comissió Europea va obrir un expedient a Espanya en 2022 per no implementar-la una actuació que va arribar a mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquest avís va ser l'origen de la Llei General de Comunicació Audiovisual impulsada pel govern espanyol, tot i que, Riba lamenta que aquest text "no recull l'esperit de la directiva europea".
Lectura errònia de l'estat espanyol
Des d'ERC no critiquen només els retards en la transposició de la directiva, sinó també la lectura errònia que en fa l'estat espanyol. "El 30% d'obra europea que es demana és una quota que indica un mínim i no pas un sostre, com ha interpretat l'Estat", indica Riba. Davant aquesta situació, la dirigent republicana insta al govern central a "llegir bé l'informe" i a actuar en la mateixa línia que països com França o Lituània, on el percentatge s'ha incrementat. Per Riba, és molt important que les llengües que són oficials a cada territori "siguin considerades com a tal" i ha subratllat que els ciutadans "han de poder tenir accés a la seva llengua".
Tot i l'aprovació de l'informe aquest dimarts al Parlament Europeu d'Estrasburg, l'eurodiputada republicana considera que "es va tard" que caldria fer progressos "immediats" per posar fi al greuge que pateixen llengües com el català, el gallec o l'eusquera a Espanya. Amb tot, confia que en un període pròxim el document permeti "reforçar la pressió cap als estats perquè s'avanci cap a un marc regulador europeu". En paral·lel, Riba també confia que l'informe sigui una referència per a la Comissió Europea en el redactat definitiu de la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació, que pretén protegir el pluralisme i la independència dels mitjans de comunicació de la UE i evitar conflictes d'interessos.