Els termes són els que fan servir les fonts del Govern espanyol consultades per El Nacional: “Busca crear-li un problema molt gros [a Oriol Junqueras], és una bomba de rellotgeria”. Els diaris de Madrid fins i tot diuen que l’objectiu perseguit és una “rebel·lió” de funcionaris contra el vicepresident. L’Estat està posant tota la seva maquinària en marxa contra el referèndum de l’1 d’octubre.

El punt àlgid va assolir-se amb l'anunci d’aquest divendres: el Govern espanyol condicionarà el pagament del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) al fet que el Govern de la Generalitat no gasti ni un euro en el referèndum de l'1 d'octubre. La Moncloa vol que els departaments de l'Administració catalana justifiquin setmanalment totes les seves despeses. Si es fa una despesa que no agrada a Madrid, com ara en les famoses urnes per al referèndum que encara no s'han comprat, aquesta línia de crèdit no serà abonada.

Aquesta mesura, que podria semblar que va orientada només a pressionar la Generalitat, el que fa és ampliar el radi de l'estratègia de la intimidació de la política a la societat civil. Al final, els recursos que la Generalitat i les altres comunitats reben del FLA van a parar a una priorització establerta pel mateix Ministeri d'Hisenda espanyol: primer s'atenen els interessos del deute i després els proveïdors ordinaris (empreses). La Generalitat envia a Madrid excels amb factures i l'Estat, a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), les paga directament a aquestes empreses.

Qui són els proveïdors de la Generalitat? Entre altres, les farmàcies de tot el país, les factures de les quals són recollides pels col·legis farmacèutics de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. La despesa farmacèutica mensual puja a uns 115 milions d'euros mensuals aproximadament. També hi ha les factures dels concerts hospitalaris (uns 150 milions d'euros mensuals), les residències o proveïdors generalistes, que van des d'empreses de serveis fins a subministraments.

"El FLA també cobreix les amortitzacions de deute, però això no ho tocaran, perquè no volen molestar els bancs", asseguren des de la Generalitat

Fonts del Departament d'Economia de la Generalitat assenyalen que l'objectiu són justament els proveïdors. "El FLA també cobreix les amortitzacions de deute, però això no ho tocaran, perquè no volen molestar els bancs", asseguren en aquest sentit. El control ja existeix, però passa de ser mensual a ser setmanal. L'objectiu, diuen aquestes fonts, és espantar: "Volen demanar a més alts càrrecs i funcionaris que certifiquin que no es fan despeses sospitoses. Volen estendre la por".

No és que l’Estat intervingui ara les finances de la Generalitat, sinó que és una nova volta de cargol d’aquesta intervenció: recordar i escenificar que és l’Estat el que executa els pagaments. De fet, la tardor del 2015 el govern espanyol anunciava a través del ministre Montoro que certificaria a través de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat que totes les despeses de l'administració catalana es farien "respectant la legalitat", que no es destinessin diners del FLA al procés. En paraules de Montoro, "l'Estat no hi és per finançar les vel·leïtats independentistes de cap govern autonòmic”. 

L’anunci d’aquest divendres, però, només és el punt àlgid d’un mes de juliol en què l’Estat ha començat a treure l'artilleria per aturar el referèndum de l’1 d’octubre. L'estratègia és la intimidació, i va més enllà dels responsables polítics.

Empreses, funcionaris i fins i tot voluntaris

No és l'única pressió que rebran els proveïdors de la Generalitat. Les empreses fabricants d'urnes que optaven al concurs obert per la Generalitat, que finalment va quedar desert, també han rebut la pressió de l'Estat. Concretament, una d'aquestes empreses va rebre una visita de la Guàrdia Civil. Com va informar TV3, un responsable de Plastic Express va estar dues hores responent preguntes a la caserna de la Benemérita a la Travessera de Gràcia.

El dit de Ciutadans va assenyalar el camí, quan el passat maig va suggerir que l'Estat podia pressionar les empreses per a evitar el referèndum. La Guàrdia Civil també va exigir la primavera passada informació i documentació sobre els contractes de la Generalitat a una vintena d'empreses tecnològiques, consultores i de ciberseguretat. Presumptament estarien lligades a la construcció de la hisenda pròpia i els serveis d'intel·ligència propis.

Un altre objectiu primordial de l'Estat són els funcionaris. En aquest context s'emmarquen les més de 1.500 cartes que el Govern espanyol -a través de la secretaria d'Estat per a les Administracions Territorials- ha enviat als funcionaris de 993 corporacions locals de Catalunya. En la missiva, publicada per El Periódico, se'ls demanava "suport i col·laboració" amb l'objectiu d'impedir que se celebri el referèndum de l'1 d'octubre. Els recordava que podia suposar “un incompliment de les advertències del mateix Tribunal Constitucional".

També són funcionaris els agents dels Mossos d’Esquadra, i també estan en el punt de mira de l’Estat

També són funcionaris els agents dels Mossos d’Esquadra, i també estan en el punt de mira de l’Estat, especialment després del relleu en la direcció del cos. “Espero que a ningú li passi pel cap que puguin ser condicionats o obligats a fer una cosa diferent a la que la llei els obliga”, deia aquesta setmana el ministre d’Interior Juan Ignacio Zoido, que espera que els Mossos siguin “fidels complidors de les obligacions que tenen assumides per la seva condició”. El Govern espanyol ja ha advertit que està disposat a prendre el comandament dels Mossos per impedir el referèndum.

La intimidació fins i tot ha arribat als voluntaris. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, assegurava aquesta mateixa setmana que caldrà estudiar si els voluntaris que participin en l’organització de l’1 d’octubre estan incorrent en cap delicte. “La qüestió està més al límit del que podria ser una conducta il·lícita, penal o no”, deia Maza. Fa un mes ja avançava que la Fiscalia actuaria “sense cap tipus de complex ni exacerbació”.

Més enllà de les responsabilitats polítiques

El meló de l’Operació Patrimoni va obrir-lo l’exconseller Jordi Baiget en la ja famosa entrevista al diari El Punt Avui, la mateixa que va provocar-ne la destitució i la posterior crisi de govern que va saldar-se amb tres consellers més i un secretari del Govern. “Anar a presó? Ho aguantaria. Però no que vagin contra el patrimoni”, deia Baiget, que no va resistir ni 24 hores després de la publicació.

L’amenaça al patrimoni és real. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana el Tribunal de Comptes ha activat el nomenament d’un instructor perquè practiqui diligències i obri una investigació per dilucidar responsabilitats per la consulta del 9-N. Si escau, l’expresident Artur Mas i diversos dels seus exconsellers podrien haver de pagar els més de cinc milions d’euros que va costar de les seves butxaques. Una nova advertència de cara a l’1-O. Un article d'El Periódico s'encarregava de recordar el patrimoni que tenen els consellers del govern Puigdemont (abans de la remodelació).

Fins ara, el que s’havia intentat depurar a través de la justícia eren les responsabilitats polítiques. El Tribunal de Comptes va un pas més enllà

Fins ara, el que s’havia intentat depurar a través de la justícia eren les responsabilitats polítiques. És el que va passar, per exemple, amb l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs. Tots quatre van ser condemnats a inhabilitació pel 9-N. Ara, però, el Tribunal de Comptes va un pas més enllà. Si fins avui l’objectiu havia estat el president Mas, ara ho és el ciutadà Mas. També és una advertència per al president Puigdemont i els membres del seu gabinet.

Tot això es produeix la mateixa setmana que TV3 ha emès Las cloacas de Interior, que cap cadena d’àmbit estatal no ha volgut emetre. Només la televisió pública basca EITB i la balear IB3. El documental de Mediapro relata com l’Estat ha fet servir les seves clavegueres per atacar els opositors polítics, ja siguin independentistes o de Podem. Un dels protagonistes era Xavier Trias, que quan era alcalde de la capital del país van inventar-se que tenia un compte a Suïssa. El mateix banc suís va desmentir-ho.

L'objectiu de tots els moviments de l'Estat: que l'1 d'octubre no hi hagi urnes a Catalunya, sense haver de recòrrer al precinte.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat