Només fa cinc dies de la sentència contra els líders del procés. Però pel camí han passat tantes coses que sembla que en faci una eternitat. Una infinitat de protestes d'intensitats i perfils diversos s'han succeït des de dilluns. Més enllà dels lamentables aldarulls, una de les que passarà a la història serà la d'aquest divendres, coincidint amb la vaga general. Més de mig milió de persones s'han llançat al carrer indignats contra les condemnes als líders independentistes. Entre els assistents, sensibilitats de tot tipus. Avui, al centre de Barcelona, no anava, només, d'independència. Com va passar el 3-O de 2017.
Dues noies amb la bandera espanyola han estat el centre d'atenció. Anaven embolicades amb la rojigualda i lluïen dos cartells. "No soy indepe, pero a mi gente no se la pega", deia una d'elles. A ElNacional.cat hi hem conversat.
Més enllà dels colors de les banderes, també el color de la pell ha estat transversal. Entre els qui han suportat la calor del bullici del Passeig de Gràcia, un dels col·lectius més criminalitzats per la societat, als qui s'ha batejat com a menors no acompanyats, MENA, però que tenen noms i cognoms i a més, molta més empatia que no pas molts dels qui els assenyalen. Avui, acompanyats del seu educador, l'Edu, han sortit a rebutjar la sentència. Aquests vénen del Masnou. I hi hem parlat.
Com no podia ser d'una altra manera, no han faltat a la cita les incondicionals i irreductibles àvies del procés. L'Angelina ha caminat des de Gavà fins a Barcelona, en una de les Marxes per la Llibertat. No li importava com tornarà a casa, a Platja d'Aro. Li preocupa més que el Govern vulgui que el carrer sigui "qui tregui les castanyes del foc".
I com ha estat la tònica dels últims dies, a la concentració d'aquesta tarda s'hi han vist un gruix molt important de joves. La immensa majoria viuen i veuen amb preocupació els aldarulls d'aquesta setmana.