El govern espanyol ha respost amb contundència a la nova ofensiva política del Marroc sobre Ceuta i Melilla. Després que el ministre de Justícia marroquí, Abdellatif Ouahbi, reclamés obrir amb Madrid un mecanisme específic per abordar el futur de les dues ciutats i aconseguir que "tornin al si de la pàtria", el Ministeri d’Afers Exteriors ha traslladat a Rabat que "Ceuta i Melilla són dues ciutats espanyoles" i que Espanya rebutja i rebutjarà "taxativament" qualsevol plantejament que qüestioni la seva sobirania. La resposta en forma de comunicat ha estat enviada per canals diplomàtics, segons fonts del departament que dirigeix José Manuel Albares, que no han precisat si el ministre ha parlat directament amb el seu homòleg marroquí. Madrid ha volgut, a més, afegir un segon element al missatge: Ceuta i Melilla no només formen part d’Espanya, sinó també del territori de la Unió Europea. Exteriors recorda que totes dues ciutats formen part de la integritat territorial i de la sobirania espanyoles "reconegudes internacionalment" i són frontera exterior de la UE. Aquesta dimensió europea no és menor. El mateix Ministeri d’Exteriors ha insistit durant les últimes setmanes, arran de la crisi migratòria de Ceuta, que totes dues ciutats estan integrades en el sistema europeu de fronteres i tenen un règim específic dins de Schengen.
La rèplica espanyola arriba després que Ouahbi elevés el to de la reivindicació marroquina. En una entrevista a la televisió pública 2M, el ministre de Justícia va defensar que el Marroc té un "dret històric i geogràfic" sobre Ceuta i Melilla i va proposar formalitzar un espai de negociació amb Espanya. Ouahbi planteja crear una mena de "comissió de diàleg" bilateral dedicada específicament a les dues ciutats, amb l’objectiu de trobar una "solució definitiva" a la seva situació. El destí que imagina Rabat, però, deixa poc marge a la interpretació: segons el ministre, aquesta solució hauria de permetre que Ceuta i Melilla "tornin al si de la pàtria" marroquina. "No és possible guardar silenci" sobre aquesta qüestió, va sostenir Ouahbi, que va advertir que continuarà formant part del diàleg entre els dos països. És un pas més respecte de les declaracions que ell mateix havia fet recentment, quan ja havia advertit que Ceuta i Melilla continuaven "sobre la taula" i que el Marroc no renunciava a reivindicar els territoris que considera seus.
El Marroc insisteix a considerar les dues ciutats autònomes espanyoles com a part de la seva pàtria, tot i que ni Ceuta ni Melilla han format part de l’Estat marroquí contemporani. La fórmula del "retorn" utilitzada per Ouahbi respon a la narrativa territorial de Rabat, però té un encaix històric controvertit: Ceuta és de sobirania ibèrica des del 1415 —primer portuguesa i després espanyola— i Melilla està vinculada a la Corona de Castella des del 1497, molts segles abans de la independència del Marroc contemporani el 1956. Però el Marroc no construeix la seva reivindicació sobre la idea que les ciutats haguessin pertangut anteriorment al Regne del Marroc modern, sinó sobre una concepció històrica més àmplia. Rabat considera l’Estat marroquí hereu dels antics sultanats i dinasties que van governar territoris del Magrib abans del protectorat francès i espanyol, i sosté que Ceuta i Melilla són enclavaments colonials europeus dins del que considera el seu espai territorial natural. Per això parla de "retorn" o de "recuperació", encara que aquesta terminologia expressa la narrativa política marroquina, no un fet històric indiscutible.
Madrid rebutja fins i tot entrar en aquesta negociació
La resposta espanyola intenta tallar de soca-rel aquest plantejament. No es tracta només que Madrid discrepi de la pretensió marroquina: el govern espanyol rebutja que la sobirania de Ceuta i Melilla sigui una qüestió susceptible de negociació. "Rebutgem i rebutjarem taxativament qualsevol plantejament diferent respecte de Ceuta i Melilla”, ha comunicat Exteriors a Rabat. Això significa que el mecanisme de diàleg proposat per Ouahbi neix, almenys des de la posició oficial espanyola, sense recorregut: Madrid no accepta que existeixi un contenciós territorial pendent que s’hagi de resoldre bilateralment.
El govern espanyol situa la qüestió en un terreny completament diferent del que planteja Rabat. Per al Marroc, Ceuta i Melilla són territoris que haurien de ser "retornats”; per a Espanya, són territori espanyol amb plena continuïtat jurídica i política i, per tant, la seva sobirania no està oberta a discussió.
La UE, el segon mur de la resposta espanyola
L’èmfasi d’Exteriors en el caràcter europeu de les dues ciutats té també una lectura diplomàtica. El govern de Pedro Sánchez intenta situar qualsevol eventual pressió marroquina no només en el marc de les relacions Madrid-Rabat, sinó també en el de les relacions entre el Marroc i la Unió Europea. Ceuta i Melilla formen part del territori de la UE i les normes del sistema Schengen s’apliquen també a les seves fronteres, encara que disposin d’un règim específic de control. Espanya aplica un doble filtre: un a la frontera terrestre amb el Marroc i un altre a la sortida cap a la Península. Albares ja havia reforçat aquest argument durant la seva visita a Ceuta l’11 d’agost, quan va reafirmar el compromís del Govern amb la "sobirania i la integritat territorial d’Espanya" i va anunciar que Madrid buscaria més suport europeu per a les dues ciutats.
Una reivindicació que reapareix en plena crisi de Ceuta
El moment triat pel ministre marroquí afegeix tensió política a les seves paraules. La reclamació arriba poques setmanes després de l’entrada massiva de migrants a Ceuta del 30 de juliol, que ha situat de nou la frontera amb el Marroc en el centre de la política espanyola i europea. Des d’aleshores, Madrid i Rabat han necessitat mantenir una cooperació intensa per gestionar els retorns i estabilitzar la frontera. El mateix Ministeri d’Exteriors ha destacat el treball diplomàtic conjunt amb el Marroc per facilitar les devolucions de les persones que havien entrat irregularment.
És precisament enmig d’aquesta relació de cooperació necessària però carregada de desconfiança que Ouahbi torna a posar Ceuta i Melilla sobre la taula. La resposta espanyola busca deixar clar on és la línia vermella: Madrid pot negociar amb Rabat sobre immigració, fronteres, seguretat o cooperació bilateral, però considera que la sobirania de Ceuta i Melilla no forma part d’aquesta agenda. Per això, davant la proposta marroquina d’obrir una negociació sobre el seu “retorn", Espanya ha optat per una resposta curta però carregada de significat polític: Ceuta i Melilla són espanyoles, formen part de la Unió Europea i la seva sobirania no es negocia.
La nova ofensiva de Rabat arriba, a més, en un moment en què el Marroc se sent especialment reforçat pel suport dels Estats Units. Washington no ha reconegut cap sobirania marroquina sobre Ceuta i Melilla, però algunes formulacions sorgides al Congrés nord-americà han encès les alarmes a Espanya. Un informe parlamentari recent les descriu com a ciutats "administrades per Espanya" situades "en territori marroquí" i recorda la reivindicació històrica de Rabat. El text no és vinculant ni avala el traspàs de les ciutats, però representa un llenguatge especialment sensible després que els Estats Units ja reconeguessin la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. Per a Rabat, aquest alineament estratègic amb Washington pot reforçar la temptació de tornar a situar Ceuta i Melilla en l’agenda internacional.