Antoni Bassas ha explicat amb una frase senzilla com va descobrir que el seu futur no estava sobre la gespa, sinó uns metres més amunt, dins d'una cabina de ràdio. El periodista ha reconegut que de jove li agradava el futbol, però també va entendre prou aviat que no tenia prou nivell per dedicar-s'hi. "Ser mal futbolista: aviat vaig saber que a la gespa tindria poc futur..., però potser dins d'aquella cabina podria gaudir...", recorda.
La confessió resumeix molt bé l'origen d'una vocació. Bassas no va arribar al periodisme perquè hagués dissenyat des de petit una carrera als mitjans, sinó perquè va trobar una altra manera de seguir a prop d'allò que l'apassionava. Si no podia viure el futbol com a jugador, podia fer-ho explicant-lo, analitzant-lo i convertint cada partit en una història per als qui estaven a l'altra banda de la ràdio.
La cabina va aparèixer com una segona oportunitat
Per a molts joves, assumir que un somni esportiu no es convertirà en professió pot ser frustrant. En el cas de Bassas, aquesta constatació va obrir una altra porta. La cabina li oferia una cosa que el camp no podia donar-li: un espai on sí que podia destacar utilitzant la veu, l'observació i la capacitat per explicar el que estava passant.
Aquest canvi de perspectiva va acabar sent decisiu. En lloc d'allunyar-se de l'esport, va trobar una manera diferent de formar part d'ell. El futbol va deixar de ser únicament una cosa que volia practicar per convertir-se també en matèria de treball i en una via per desenvolupar una carrera completament diferent.
No jugar bé també pot indicar un altre camí
La reflexió de Bassas té precisament valor perquè converteix una limitació en una pista. Ser conscient que no tenia futur com a futbolista no va significar renunciar a allò que li agradava, sinó preguntar-se des de quin lloc podia seguir gaudint-ne. Amb el temps, aquella intuïció va acabar construint una trajectòria vinculada a la ràdio, la televisió i el periodisme. La cabina que inicialment semblava una alternativa va acabar convertint-se en el seu veritable terreny.
Bassas ho explica sense dramatisme i gairebé amb humor: era mal futbolista i ho sabia. Però també va saber reconèixer que hi havia un altre lloc des del qual podia sentir-se còmode. De vegades, descobrir una vocació no consisteix a tenir claríssim què vols fer, sinó a adonar-te d'on no arribaràs i trobar, just al costat, un lloc on sí que pots créixer.