El govern espanyol ha advertit que no acceptarà la incorporació de noves llengües oficials a la Unió Europea vinculada a l’entrada de futurs estats membres si abans no s’aprova l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec. "No és possible per a Espanya acceptar noves llengües oficials si abans no s’ha aprovat l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec", han assenyalat fonts del Ministeri d’Afers Exteriors. L’executiu ha demanat incloure la qüestió de les "llengües oficials i ampliació" en el pròxim Consell d’Afers Generals.
Espanya va sol·licitar formalment l’agost del 2023 que les tres llengües fossin reconegudes com a oficials de la UE, arran de l’acord amb Junts per obtenir el seu suport en la nova legislatura. La reforma necessita la unanimitat dels Vint-i-set, un consens que fins ara no s’ha aconseguit. El Govern ha reiterat que aquest objectiu és una prioritat i el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha defensat que l’aprovació acabarà arribant.
Suport a l’ampliació, però amb la qüestió lingüística pendent
Exteriors subratlla que "Espanya dona un suport ferm al procés d’ampliació" i considera que "la incorporació de noves llengües oficials a la UE és un aspecte molt positiu atesa l’estreta vinculació entre el reconeixement de les llengües i el sentiment de pertinença de la ciutadania europea". El secretari d’Estat per a la UE, Sampedro, ja havia vinculat aquesta setmana les dues qüestions, ja que l’entrada de nous països comportaria també sumar noves llengües oficials a les 24 que té actualment la Unió.
En aquest context, el ministeri considera que "urgeix avançar en la reforma que permetrà que les llengües oficials espanyoles siguin també llengües oficials de la UE". El Govern podrà tornar a exposar la seva posició en la reunió del 22 de setembre, tot i que no es preveu un debat de fons. Serà la primera vegada que l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec torna a posar-se sobre la taula des del juliol del 2025, quan la proposta espanyola va trobar les reticències d’una desena d’estats, amb Alemanya al capdavant.
La unanimitat continua sent el principal obstacle
Les principals reserves entre els socis europeus són de caràcter jurídic i també afecten el possible precedent que podria crear la mesura perquè altres llengües minoritàries de la UE reclamin el mateix estatus. Per intentar superar aquests recels, Espanya s’ha compromès a assumir els costos addicionals, que la Comissió Europea calcula en uns 132 milions d’euros anuals prenent com a referència el cas del gaèlic, i ha plantejat una aplicació parcial de l’oficialitat per reduir-ne l’impacte.
La proposta presentada als socis europeus la primavera del 2025 preveu que el català, l’euskera i el gallec siguin oficials parcialment a partir del 2027 i que, inicialment, només es tradueixin els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, que van representar un 3% dels actes jurídics de la legislatura anterior. Davant les reserves sobre un possible precedent, l’executiu defensa que les tres llengües ja tenien reconeixement constitucional abans de l’entrada d’Espanya a la UE, que s’utilitzen al Congrés i al Senat i que l’Estat ja hi ha traduït els tractats europeus i una part important de la legislació comunitària.