Madrid ha tornat a posar sobre la taula l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a la Unió Europea. S'ha demanat que consti en l'agenda de la pròxima reunió del Consell d'Afers Generals, segons ha informat l'agència ACN. Aquesta cita està fixada pel 22 de setembre en el calendari. El govern de Pedro Sánchez ha fet arribar la petició, però encara es desconeix si s'acceptarà incloure'l a l'agenda. Fonts de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Irlanda, asseguren que han pres nota de la sol·licitud i que l'ordre del dia de la reunió s'acabarà de concretar en els pròxims dies. L'última vegada que els ministres d'Afers Europeus van debatre sobre l'oficialitat del català va ser el juliol del 2025. Fonts diplomàtiques apunten que el govern espanyol ha sol·licitat que s'inclogui com a punt de debat, i no com a votació. Això vol dir que si finalment s'hi inclou no es prendrà cap decisió. Segons expliquen les mateixes fonts, s'espera que l'executiu de Sánchez, novament, faci una exposició dels seus arguments a favor de l'oficialitat de les tres llengües i que, posteriorment, s'obri el debat entre la resta de ministres del bloc europeu.
Ara per ara no es preveu que hi hagi canvis en aquesta qüestió. Durant el darrer mig any, la presidència rotatòria va estar en mans de Xipre, temps durant el qual la qüestió del català no va estar a l'agenda. El govern de l'irlandès Micheál Martin que va prendre el relleu al juliol tampoc tenia intenció inicial de desempolsar la qüestió. Ho va manifestar l'ambaixadora irlandesa davant la UE, Aingeal O’Donoghue, en declaracions a l'ACN el passat mes de juliol. O’Donoghue va apuntar aleshores que “en aquests moments” continua sense haver-hi consens entre els estats membres per aprovar la mesura. “Només si veiéssim que hi ha canvis respecte de quan es va debatre per última vegada, ens plantejaríem tornar-la a abordar”, va assenyalar.
Programa de treball
En el programa de treball que va presentar, la presidència irlandesa subratllava la voluntat de “posar de manifest” durant el pròxim semestre “el compromís de la UE amb la diversitat lingüística integrant l'irlandès en els treballs del Consell de la UE, les comunicacions oficials i les activitats culturals”. L'ambaixadora irlandesa davant la UE va destacar que “sempre” ha admirat “la manera com la llengua catalana va sobreviure en el transcurs de la dictadura franquista” i va destacar els “estrets vincles” entre Irlanda i Catalunya. Ara bé, aquest pronunciament no implicava apostar per dinamitzar aquesta demanda.