Novament l’acatament de la Constitució espanyola ha estat un dels moments més polèmics de la constitució del Congrés dels Diputats. Pablo Casado ja havia advertit Meritxell Batet que no permetés determinades fórmules de promesa o jurament, com la dels independentistes, que han fet referències als presos polítics i la República. Les protestes i murmuris s'han anat repetint durant el temps que ha durat. El xou ha començat fins i tot abans que comencessin els acataments. La dreta ha sortit en tromba en acabar quan ha acabat i ha amenaçat amb els tribunals.

Els diputats d’Esquerra Republicana han fet servir la fórmula “per la llibertat de les preses politiques i fins la constitució de la República Catalana, per imperatiu legal”. Els de JxCat han promès, també per imperatiu legal, “amb lleialtat al mandat democràtic de l’1 d’octubre i al poble català per la llibertat dels presos i exiliats”. Els de la CUP "amb lleialtat primera i última a la sobirania del poble català i per imperatiu legal". Els de Bildu han fet referència a la “Republica Basca”, a una "Navarra sobirana" i a una “Euskal Herria lliure”.

Ja abans de començar tot, la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, ha interromput la presidenta Meritxell Batet per a recordar-li “l’espectacle humiliant” del maig i ha denunciat que no tenia intenció de fer res. “Li prego que es llegeixi la resolució d’aquesta presidència del 1989 i la sentència del TC del 1990”, li ha exigit. Li ha recordat que “no poden acompanyar-la clàusules que buidin, limiten o condicionin el seu contingut”.

Però Batet li ha dit que “es pot quedar tranquil·la” sobre això. “No faré una aplicació arbitrària, sinó jurídica”, ha assegurat la presidenta de la cambra. En aquest sentit, ha subratllat que aplicaria “tota la normativa vigent”, “en tota la seva interpretació”, per a “garantir els drets fonamentals”. Li ha recordat també la resolució recent de la Junta Electoral Central sobre la interpretació àmplia.

Als dos minuts, Meritxell Batet ja s’ha vist obligada a avisar, davant les queixes d’alguns diputats, que no interrompria el procediment, i que les protestes serien escoltades al final de l’acte d’acatament de la Constitució. 

I així s’ha produït. En acabar, la dreta ha sortit en tromba. Pablo Casado ha denunciat el que considera “un espectacle que ataca l’ordre constitucional” i ha anunciat que presentaran un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. Santiago Abascal ha dit que els diputats independentistes i nacionalistes han assolit “il·legalment” la condició de diputats i ha anunciat “accions legals” i anar als tribunals per dirimir responsabilitats. Inés Arrimadas ha criticat que “s’ha dit que Espanya és una dictadura i que hi ha presos polítics”.

Malgrat tot, Batet no s’ha mogut de la seva posició. Als tres diputats de la dreta ha respost llegint paràgrafs de diverses sentències del Tribunal Constitucional y de la JEC. Ha reivindicat una "visió integradora" dels drets fonamentals.

 

“Per les tretze roses”

Les fórmules dels diputats d’En Comú Podem també han estat diferents i diverses. Mentre el portaveu Jaume Asens s’ha limitat a prometre el càrrec, altres diputats ho han fet “per les tretze roses” (Gerardo Pisarello), “per un país verd i on tothom tingui dret a l’habitatge” (Laura Campos) o “per un país on l’amor guanyi l’odi” (Joan Mena, Mar García i Ismael Cortés). Els d'Unidas Podemos ho han fet "per la democràcia i els drets socials".

Carta del PP a Batet

La setmana passada, a través d’una carta de la portaveu Cayetana Álvarez de Toledo a la presidenta del Congrés Meritxell Batet, el PP va demanar que no s’acceptessin fórmules “no vàlides” d’acatament de la Constitució. No obstant això, ja des d’un bon principi, la presidenta de la cambra baixa se’n va desentendre. Finalment les ha permès, emparant-se en la doctrina del Tribunal Constitucional.