Quan Carme Forcadell va ingressar a la presó, el seu net Jan tenia només sis mesos. 39 mesos després, quan n'ha pogut sortir lliure a través de l'indult, el petit és a punt de fer-ne quatre. Pel camí, l'expresidenta del Parlament s'ha perdut moments transcendentals de la seva vida com a àvia. I malgrat tot, reconeix que el seu empresonament "ha valgut la pena", perquè "defensar la llibertat, sempre val la pena".
Encara no fa ni un mes del dia que va poder deixar enrere les reixes del centre penitenciari. I des d'aquell 23 de juny, Forcadell no ha parat. "Tens la sensació de no arribar a tot", confessava un dels seus companys de partit presos fa unes setmanes, de viatge a Brussel·les. En tres setmanes han creuat fronteres en furgoneta, en tren i en avions, per tornar a abraçar-se amb amics -i no tan amics- exiliats. Entre viatge i viatge, han trepitjat estudis i platós, escenaris d'actes de benvinguda, de retrobament. I també per presentar llibres.
Oriol Junqueras a la primera fila de la presentació del conte de Forcadell. / Marc Puig
Els nou líders independentistes condemnats per l'1-O a penes de presó han estat literàriament prolífics al llarg d'aquests quatre anys. En el cas de Forcadell, n'ha escrit més d'un. L'últim, un conte infantil per explicar al seu net per què la iaia Carme, "una bona persona", ha acabat a la presó: 'Les paraules seran sempre lliures' (Editorial Montena). Una necessitat sorgida arran de les primeres visites del Jan a Mas d'Enric, on la visitava un cop al mes, durant una hora i mitja. "Algun dia li hauré d'explicar", es deia. D'aquí neix el conte.
Les sabates del Jan i el dret a decidir
L'obra va sortir a la venda el passat mes de març. La primera presentació la va fer entre reixes, les del centre penitenciari de Wad Ras. Era el dia de Sant Jordi i al davant hi tenia una setantena de preses, moltes de les quals, pendents encara de judici. Aquest dijous, l'expresidenta ha fet la presentació en llibertat, a la llibreria Ona de Barcelona. Aquesta vegada, entre el públic també hi havia un ex pres, Oriol Junqueras, així com altres companys d'ERC com Alba Vergès, Meritxell Serret o Oriol Lladó.
"Tu decideixes quines sabates et poses, al Parlament decidim el futur del país". És el primer símil que fa servir per explicar al Jan el concepte del dret a decidir que tan ha predicat al llarg de la seva trajectòria. No en va, amb el seu "president, posi les urnes" va començar tot.
La gàbia i l'ocell
La segona metàfora, per fer-li entendre el concepte de llibertat, és la de l'ocell engabiat, que "només pot respirar però no pot fer res si no li donen de fora". Precisament aquesta idea de gàbia en que s'ha convertit la presó és el que duu Forcadell a reivindicar una revisió profunda del sistema penitenciari.
Els senyors jutges
L'apartat més complex d'explicar al Jan és el que té a veure amb la justícia. "Hi ha uns senyors que es diuen jutges que decideixen sobre la vida de les persones i, a vegades, s'equivoquen igual que tu o els papes. En el seu cas, però, és més greu". Errare humanum est, en deien els llatins. És la manera que la iaia Carme ha trobat perquè el seu petit pugui entendre que a la presó "no només hi ha mala gent". "A les presons hi ha persones que com molts de nosaltres han comès un error, que en un segon els ha canviat la vida, que eren al lloc equivocat i al moment equivocat, i altres que delinquir ha estat la manera de sobreviure", conclou Forcadell.
El conte encara no l'ha pogut explicar al seu net, però sap que ha arribat el moment. Els menuts són una fàbrica de preguntes i sempre és millor respondre amb la veritat, encara que sigui necessàriament adaptada. Errare humanum est...sed perseverare diabolicum, afegien els pensadors llatins.
A la imatge principal, Forcadell durant la presentació del llibre. / Marc Puig