Una de les grans fites del govern espanyol la passada legislatura va ser l'aprovació el 2022 de la llei de memòria històrica, defensant que aquella norma protegia totes les víctimes de la guerra civil, la dictadura i la transició, entre crítiques dels partits de dretes (enervats perquè EH Bildu hi va votar a favor) i amb l'independentisme dividit i mirant-s'ho amb escepticisme: el PDECat hi va votar a favor, ERC es va abstenir i Junts i la CUP hi van votar en contra. Dos anys més tard, els republicans, ja en una nova legislatura, van presentar una moció al Congrés, que va ser aprovada, per instar al govern espanyol a complir amb els terminis i denunciant un retard en la seva implementació i l'incompliment de diversos mandats legals. Ara, el diputat d'ERC, Francesc Marc Álvaro, ha registrat una bateria de preguntes al govern espanyol a les quals ha tingut accés ElNacional.cat, reclamant més informació sobre els avenços i les actuacions concretes que s'han fet.
En la moció, s'establien terminis concrets per a la presentació d'informes, com el catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica, un document sobre la retirada d'elements contraris a la memòria, la posada en marxa d'una comissió que investigués la vulneració de drets humans entre el 1978 i el 83 o l'impuls de mesures de reconeixement i reparació a les víctimes de treballs forçats, entre d'altres. "Atès que han passat d’un any des de l’aprovació d’aquella moció i que no es disposa d’informació pública detallada sobre l’estat real de compliment d’aquests compromisos, resulta necessari que el Govern rendeixi comptes davant la Cambra", resol el diputat republicà en el seu escrit.
Estudis, informes, reparació i banc estatal d'ADN
Concretament, Francesc Marc Álvaro planteja sis preguntes a l'Executiu de Pedro Sánchez, començant per demanar per l'estat actual de l’elaboració i aprovació del catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica i pel calendari de presentació que preveuen des del ministeri liderat per Ángel Víctor Torres. També vol saber per les actuacions concretes s’han dut a terme des de febrer de 2024 amb relació a la retirada o eliminació d’elements contraris a la memòria democràtica i per si es farà un nou informe sobre el seguiment i progressió de la retirada d’aquesta simbologia.
Pel que fa a l'auditoria i compensació econòmica a les víctimes que preveu la llei, els republicans volen saber en quin punt es troba el procés en qüestió i si s’ha presentat l’informe que la moció instava a lliurar dins el termini de tres mesos? Davant l'anunci de comissions tècniques que havien d'elaborar diversos estudis vinculats al desenvolupament de la llei aprovada el 2022, el diputat vol saber si ja s'han designat, especialment la que ha d’elaborar l’estudi sobre vulneracions de drets humans entre 1978 i 1983: "Quina és la seva composició i quin és l’estat dels seus treballs?", pregunta. La llei posava part del focus en les víctimes que es van veure obligades a fer treballs forçats durant la dictadura i per això, requereixen saber quines accions concretes ha dut a terme el govern espanyol en relació amb el reconeixement la senyalització dels espais associats. La darrera de les preguntes registrades fa referència als avanços en la creació Quins i posada en funcionament del Banc Estatal d’ADN de víctimes de la Guerra i la Dictadura que preveu la norma, i quan estarà, finalment, operatiu.