L'extinent Luis Gonzalo Segura (Madrid, 1977) va ser expulsat de l'Exèrcit ara fa cinc anys per denunciar la corrupció dins les Forces Armades espanyoles. Aquella denúncia es va traduir, més tard, en el llibre El libro negro del Ejército español. Aquest any n'ha publicat un altre, El ejército de Vox (AKAL). És coneixedor del cos castrense des de dins, on ha pogut observar un predomini de l'extrema dreta que no va marxar amb la Transició. En parlem amb ell després d'unes setmanes convulses, amb un soroll de sabres de militars retirats però, també, de militars en actiu.

Hem vist xats i cartes d'exmilitars ja retirats, però també hem vist militars en actiu aquesta mateixa setmana...
No ha estat un vídeo. Han estat tres vídeos els que ha tret La Marea. És una mica escandalós...

Vostè ha viscut episodis així a l'Exèrcit de primera mà?
Tristament, es tracta d'episodis absolutament estructurals. Encara que el govern espanyol intenta reiteradament negar l'existència d'un problema, són massa "casos aïllats". En l'últim llibre faig un breu inventari sobre episodis ultradretans associats a les Forces Armades. I els últims cinc anys, se n'han publicat més de 30 rellevants. Que no vol dir que siguin tots. Només és la punta de l'iceberg, aquells que es publiquen. Presentacions de llibres ultradretans al Centre Superior d'Estudis de la Defensa, celebracions del cop d'estat del 18 de juliol, el manifest contra l'exhumació de Franco... Hi ha molts episodis que revelen un predomini clar de la ultradreta dins les Forces Armades. 

I la resta d'idees?
De fet, no s'ha trobat encara un xat de militars demòcrates. Ens diuen que el manifest franquista el van firmar només un miler. Però el contramanifest que vam fer amb prou feines va arribar a 30. I dels 30, en van expulsar un. La tendència, la proporció és molt clara. No es pot ignorar que tenim un problema estructural a les Forces Armades. He analitzat 200 seccions electorals on hi ha casernes militars. Hi ha una distorsió clara ja no a favor de la dreta, que també, sinó a favor de la ultradreta.

Es pot parlar de "soroll de sabres"?
Més que de soroll de sabres, hem de parlar de tutorització del país o pretorianisme. Els militars estan participant en política, estan delimitant el marge de maniobra del govern espanyol. No oblidem que a Espanya la Constitució faculta les Forces Armades per fer un cop d'Estat. És una anomalia en qualsevol altra Constitució moderna al món. Són els "garants de l'ordre constitucional i territorial". L'any passat, quan es van produir protestes a Catalunya, persones que deien que eren militars van crear una pàgina de Facebook per acudir a Catalunya a ajudar en la repressió. En molt poques hores tenia més de 15.000 seguidors. Va generar alarma i es va tancar, però ningú no va investigar si eren militars o no. Per què no es va perseguir? Són massa gotes que al final conformen un oceà.

Un oceà d'impunitat?
D'impunitat absoluta. I si hi afegim el caporal Marco Antonio Santos, que va ser firmant del manifest antifranquista que va ser expulsat de les Forces Armades... Doncs clar, l'escenari és de molta tebiesa amb els comportaments ultradretans i una exagerada duresa amb els comportaments democràtics. Li van imposar una falta greu només per signar el manifest. L'any 2006, el tinent general Mena, amb 44.000 militars a càrrec seu, va amenaçar amb un cop d'Estat quan es negociava l'Estatut. Se li va imposar una falta lleu de vuit dies d'arrest. La cúpula militar envia un missatge d'impunitat a la ultradreta i també un missatge als demòcrates: si us moveu, us expulsarem. Aquest context és referendat per la mateixa Margarita Robles.

"Els militars estan fent política, estan delimitant el marge de maniobra del govern espanyol"

El cas del caporal Santos és especialment simptomàtic...
És absolutament paradigmàtic. No només li imposen aquesta falta greu, sinó que a més li investiguen les xarxes socials. Li fan una caça de bruixes per intentar expulsar-lo. I descobreixen que es manifesta com a republicà, a favor del dret a decidir i en contra de la condemna dels nois d'Altsasu... Tot això investigat per la Guàrdia Civil. Llavors li imputen una falta molt greu i l'expulsen. A més, l'expulsa el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, Francisco Varela. Només un ultradretà expulsaria algú per expressar aquestes idees.

La Constitució parla de la "neutralitat" de l'Exèrcit, però només s'expulsen determinats militars que expressen determinades idees.
Efectivament. El País ha publicat després del vídeo de La Marea que va haver-hi tres sancionats per falta lleu... Només tres? I per falta lleu? És falta lleu cantar una cançó neonazi amb el braç en alt en una caserna militar? En canvi, és falta greu signar un manifest democràtic que afirma que Franco va ser un dictador? No podem seguir negant l'evidència. A més crec que s'està cometent un error per part de l'esquerra a Catalunya i Euskadi: minimitzar aquest problema. Unes Forces Armades ultradretanes, a dia d'avui, no perpetraran un cop d'Estat, perquè ells mateixos diuen que "no seria ben vist". Hi ha un context nacional i un context internacional. Però els contextos canvien. Potser en 12 anys és un altre, amb França governada per Le Pen, una Alemanya governada per l'AfD... 

És a dir, hi ha sectors que estarien disposats a un cop d'estat si el context els fos favorable?
Per descomptat. Sectors... Una àmplia majoria de l'Exèrcit espanyol estaria disposada a un cop d'Estat si el context els fos favorable. I no ja un cop d'estat: intervenir Catalunya i Euskadi i revertir qualsevol indici d'autonomia. Se sap perfectament. Poso un exemple. L'any 2015, l'últim arrest que vaig patir va ser perquè vaig afirmar que la cúpula militar era ultradretana i vaig dir, sent llavors militar, que mai participaria d'una intervenció a Catalunya. La resposta va ser arrestar-me 60 dies. No vol dir que no hi hagi demòcrates en un col·lectiu de 120.000 persones, però és majoritàriament ultradretà.

Catalunya és la gran obsessió que provoca aquests moviments?
Sí. En totes les manifestacions ultradretanes trobes un denominador comú: Catalunya. Fins i tot el "govern socialcomunista" és només atacat quan hi ha un detonant català. Això és el que més els preocupa: la unitat d'Espanya. Què passa? Que estan tutelant les polítiques del govern amb aquesta mena de moviments. No són un fracàs. La gran pregunta que caldria fer-se és què passaria si el govern espanyol pactés un referèndum? Estem jugant amb foc. Hauria de ser una prioritat desmuntar la ultradreta a l'Exèrcit, encara que sigui per la nostra pròpia supervivència.

L'auge de Vox ha agreujat el problema?
Crec que Vox és part del problema. L'Exèrcit espanyol era ultradretà abans d'existir de Vox. El naixement de Vox està lligat a militars ultradretans. És molt proper a les Forces Armades. I per descomptat, la situació actual, amb més de 50 diputats, està molt lligada a a l'Exèrcit. N'hi ha prou mirant la quantitat de generals i alts comandaments. Formen part del mateix. Aquí el principal problema és que el règim espanyol necessita de la ultradreta. Permet a la dreta restringir els moviments de progrés quan no governa, i a l'esquerra li permet justificar-se internament i presentar-se com el mal menor. 

Quin és el problema de fons? Potser no es va fer neteja durant la Transició com es va vendre?
Evidentment, ni s'ha fet neteja ni se'n farà mai. No se'n va fer el 81, que va haver-hi el 23-F. Al 82, una altra conspiració. Al 85, una altra. El 2006, la maniobra de Mena, secundada per molts militars en actiu. El manifest franquista de fa dos anys... Oportunitats n'hem tingut moltes, de reformar les Forces Armades. Però no hi ha una veritable voluntat política. Si no, com podem explicar que el 2020 el PSOE no les reformi? Només hi ha dues possibles explicacions: o per interès polític o per por. No sé quina és pitjor.

"El Rei no farà res, entre altres coses, perquè com a mínim combrega amb l'extrema dreta"

Confies en la fiscalia i la justícia en el cas del xat dels exmilitars?
No confio en la justícia ni en la fiscalia, que no oblidem que està controlada pel govern. Però és que és fins i tot dubtós que es pugui fer res legalment. L'arrel del problema no és aquesta gent, sinó l'absència d'una legislació. Hauria d'estar penada qualsevol exaltació del franquisme i el feixisme, i no ho està. Però ha faltat voluntat política. Juntament amb ERC i el col·lectiu vaig registrar una reforma per restringir la justícia militar a temps de guerra, i va ser justament el PSOE qui s'hi va oposar.

Imagino que tampoc no confia en Robles...
Confiar en una persona que durant molts mesos va tenir el general Galindo com a assessor... Pot ser una mica temerari. Confiar en una persona que aprova l'expulsió d'un demòcrata per signar un manifest antifranquista... Margarita Robles no hauria d'haver estat nomenada ministra mai. I ja ha donat moltes raons per a ser cessada.

Semblava que havia canviat una mica el paradigma quan Iglesias va fitxar l'exJEMAD... S'ha notat en alguna cosa?
No. S'ha produït alguna mesura o proposta per un Exèrcit nou i democràtic des de l'esquerra? Jo no l'he vist. Fa cinc anys que ho estic esperant.

Creu que el Rei hauria de sortir al pas d'aquestes cartes?
El Rei hauria d'haver sortit no davant d'aquestes cartes. Hauria d'haver sortit públicament quan el victorejaven als actes de la ultradreta. Hauria d'haver sortit i repudiat l'extrema dreta, que és el que hauria fet qualsevol cap d'Estat de qualsevol país democràtic. El Rei hauria d'haver-se negat a rebre Santiago Abascal. En canvi, el va rebre amb un somriure. Fins i tot arribant tard, davant unes cartes que l'interpel·len directament, hauria d'haver respost de forma inequívoca. 

Llavors no esperem res del discurs de Nadal...
No ho farà, entre altres coses, perquè com a mínim combrega amb l'extrema dreta. Ha estat militar, ha passat per les tres grans acadèmies, té companys de promoció als tres exèrcits, participa d'actes públics i privats... El Rei sap quina és la ideologia dels militars, i els militars saben quina és la del Rei. No n'espero res si el seu càrrec no corre perill.