Va ser un dels fundadors d'Aliança Popular, que després es convertiria en el Partit Popular i que, amb Aznar, l'acabaria empenyent fora. En aquesta condició, Manuel Milian Mestre (Morella, 1943) coneix Gènova 13 com poques persones. Ara s'ho mira tot des de fora, des del seu despatx de Foment del Treball. Però ho segueix tot amb atenció. No compra l'estratègia de defensa matussera que ha adoptat Pablo Casado davant Bárcenas. Tampoc l'estratègia que ha seguit la formació a Catalunya. Però això ja ve de massa lluny. Està enllestint un nou llibre, de títol molt simptomàtic: El entierro de la gaviota.
El PP tenia un bon candidat, Alejandro Fernández, que semblava solvent. I ha acabat empitjorant resultats i amb el primer sorpasso de Vox. Què ha fallat?
Evidentment hi ha una qüestió personal: va tenir un incident familiar. Això afecta greument la capacitat d'una persona. Tot i això és un gran candidat. I té la gran virtut que no ve la burgesia, sinó que ve del poble. El seu pare va emigrar d'Astúries a Tarragona. Sap el que és l'ascensor social. Però clar, hi ha un problema de fons. Un error descomunal per part del partit a Madrid de posar la mà un cop més a Catalunya, quan no tenen ni puta idea del que passa a Catalunya. Pots posar a la meva boca "puta idea". Han posat sempre la mà i no han deixat créixer la gent d'aquí. Ha estat un partit sempre intervingut. Per això l'any 2000 vaig haver de dir adéu. Aznar és el responsable del desenfocament del PP respecte de Catalunya. Un altre error del partit ha estat enviar paracaigudistes aquí.
Com Cayetana Álvarez de Toledo?
Evidentment. Però ve de lluny. Primer va ser Guillermo Cortázar. Després ha estat la Cayetana. I ara han estat les dues noies [Lorena Roldán i Eva Parera]. Per molt que siguin catalanes, venien d'un altre partit. En detriment de gent molt preparada del partit. Hi ha un procediment sistemàtic de subvalorar els catalans i sobrevalorar les persones que envien en paracaigudes. És un dels errors fonamentals del partit a Catalunya. I a tot això cal sumar-hi una estratègia equivocada. L'estratègia del partit des que es va fundar era encarnar la personalitat de Catalunya, el catalanisme, i projectar-lo a la política nacional.
Una mica com el model de Feijoó.
I com va fer Francesc Cambó. Aquesta era la idea. I la cosa és que en la fundació utilitzàvem com a llibre d'inspiració Per a la concòrdia de Cambó. Però aquí hi ha hagut una falta d'intel·ligència estratègica. El partit a Catalunya no ha pogut desplegar la seva pròpia estratègia després de Fraga. Amb Fraga hi havia una perfecta convivència amb Jordi Pujol. Jo era la frontissa. Això se'n va anar en orris amb Aznar. I a partir d'aquí el partit ha navegat en aigües turbulentes i equivocades a Catalunya.
Recullen els fruits d'un problema que ve de molt lluny?
Sí. De molt lluny. A Madrid no volen entendre la personalitat individual del partit a Catalunya. Creuen que això és una delegació. Mentre sigui una delegació del partit nacional, això no funcionarà a Catalunya. O morirà. Això Fraga ho va respectar sempre. No feia un pas a Catalunya sense escoltar-me. Però ara no volen entendre que no volem que ens dictin uns senyors de fora.
El problema és més de miopia política o que directament han prescindit de Catalunya per centrar-se en la resta de l'Estat?
Jo crec que hi ha les dues coses. Primer, hi ha una gran miopia política. No oblidis mai el castellanisme exacerbat del senyor Aznar. El clan de Valladolid va fer molt mal al partit. La causa de la meva sortida són els xocs amb aquella gent. Aquest pecat original existeix per la visió castellanista o centralista del partit.
Dona credibilitat al relat de Bárcenas, assenyalant fins a tres dècades de finançament il·legal del partit?
No tinc notícia del tema. D'entrada, a mi no m'agrada la llei de finançament de partits. És un error enorme deixar els partits a mercè del que puguin recollir. Però evidentment el senyor Bárcenas era el tresorer. No sé el que va fer. Els últims vint anys jo he estat fora del partit. Que pot acreditar coses irregulars? Segur. No ho dubto. Però jo no ho sé. Jo el que em pregunto és de qui són els diners que hi ha a Suïssa. Si són realment del senyor Bárcenas o són d'algú més. No en tinc ni idea, però m'estranya molt que un tresorer del partit pugui fer aquest magatzem de milions. Jo no m'empasso que Bárcenas ho fes pel seu compte sense coneixement dels caps de la casa. El jutge no sé què dirà, però jo no m'ho empasso.
Des d'Aznar, el PP no té ni puta idea del que passa a Catalunya
El partit està enfangat en molts casos i que apunten cap a la cúpula. Un partit amb tantes sentències per corrupció podrà aguantar?
Un partit tan tocat com el PP ho té difícil per aguantar, pel que fa al paper i la responsabilitat dels que l'han dirigit. Però és salvable. Jo tinc clar el nucli fundacional del partit. De fet, estic preparant un llibre que es diu El entierro de la gaviota, on explicaré tot. Com el vaig fundar, qui em va ajudar... Perquè el vaig parir jo. A Fraga se li va oferir la idea. El dia 9 de gener de 1970 al restaurant Jockey de Madrid. Sopar del banquer Santacreu, el senyor Ballarín Marcial i el senyor Fraga Iribarne, que havia deixat el govern fa uns mesos. Les idees fonamentals del partit eren tres: la reconciliació de les dues Espanyes, el reformisme permanent i l'humanisme cristià.
El titula El entierro de la gaviota. Ja sembla que doni el partit per mort.
No és pròpiament un partit que està mort, sinó una determinada concepció del partit està morta. Quan entra Aznar, trenca tota la filosofia fundacional. Es creuen més savis que ningú.
N'hi ha prou amb un canvi de seu, marxant de Gènova 13?
És que jo hi estic en contra. Em sembla una ocurrència que no té cap sentit. Jo he de canviar de seu com a símbol? Perquè s'ha finançat amb irregularitats del senyor Bárcenas? Doncs que carreguin les responsabilitats Bárcenas i els senyors que han precedit Casado. No entenc que vulgui fer la ruptura física quan és una ruptura simbòlica molt seriosa. Els responsables són Rajoy i Aznar. I han de donar explicacions sobre per què van posar el senyor Bárcenas. El problema no són les herbes dolentes; és que les han conreat i deixat créixer. Et desfàs de la seu i què? Que obri les portes i corri l'aire.
Convergència va començar abandonat la seu del carrer Còrsega i després refundant-se amb noves sigles...
És que és l'error que podia cometre Casado. El que ha de fer és mantenir la unitat del partit i canviar l'estratègia. Jo li he enviat diverses cartes dient-li que s'equivocava. Ara mateix en tinc una de sis folis que enviaré. Parlo com a fundador. Jo sé com va costar aixecar tot això. I el pobre Santacreu, que als primers moments va fotre més de 500 milions de pessetes. Aquest home està mort, i a l'enterrament no va anar ningú del partit.
Casado li ha respost alguna de les cartes?
Alguna sí. Però amb respostes diplomàtiques. No tinc res contra Casado, però crec que l'estratègia està equivocada. En el cas de Catalunya, al 100%. Això li ho he dit per escrit.
Un partit tan tocat com el PP ho té difícil per aguantar, però és salvable
S'ha vist atrapat per l'extrema dreta de Vox?
Home, li han fet una putada. L'extrema dreta està creixent molt i bona part surt del PP. Començant per Abascal. Però un cop s'ha fet la gènesi de la criatura, després aturar-ho és molt difícil. Què vols? Competir amb ells? Si competeixes amb ells, et talles les mans. Has de ser intel·ligent per a reconduir les coses des d'una formulació més moderada. Marcar bé les diferències. El tema de Catalunya no es pot enfocar com l'enfoca Vox. L'incident més fort que vaig tenir amb Aznar cara a cara va ser per la llengua catalana. Vaig defensar el català a l'escola, amb el suport de Fraga. Va sentir-se tan ferit que es va aixecar i va marxar. A partir d'aquell moment, em vaig convertir en el seu enemic mortal. Va amargar-me la vida fins a fer-me fora del partit que jo havia fundat, mentre ell estava a la UCD.
Casado ha alimentat el monstre que ara l'amenaça?
És evident. Però el monstre de Vox també l'estan fomentant des de La Moncloa. És la mateixa jugada, a la inversa, que va fer el PP amb els socialistes. El geni de Mariano Rajoy --que era un inútil-- tenia la idea que, si fomentaven Podemos, es trencaria el vot de l'esquerra. I el PSOE deixaria de ser un adversari potent.
Quin escenari queda a Catalunya després de les eleccions?
Ho veig molt complicat. Jo tota la vida he tingut molt clar que l'independentisme no és viable. Ara bé, està arruïnant Catalunya. T'ho dic pel coneixement des de la patronal... El futur de Catalunya passa per una idea de participació a Espanya des d'una perspectiva clarament catalana i catalanista. Jo sempre he tingut molt clars els conceptes. Per això jo vaig col·laborar sempre amb Jordi Pujol. L'independentisme avui està cometent grans errors.
Confia que la taula de diàleg pugui ser una forma de canalitzar-ho?
Un dels últims informes que vaig fer pel govern Rajoy, des de la CEOE, era la proposta d'una taula de negociació. Una taula de negociació on s'integressin les dues parts, l'Estat i la representació dels partits polítics catalans. I que busqués una solució pactada. I aquesta solució pactada, perquè pogués tenir viabilitat, jo proposava la figura d'un àrbitre. Fins i tot vaig posar noms: Miquel Roca, Alfredo Pérez Rubalcaba, Joan Rosell i Juan José López Burniol. Aquest informe, Rosell el va lliurar en mà al president del govern. No en va fer ni cas i el va deixar, suposo, oblidat a La Moncloa. I quan va arribar Pedro Sánchez, no sé si se'l va trobar o algú li va cantar. L'única diferència és que l'àrbitre es deia "relator".
Llavors hi veu futur...
Mira, la Transició va ser una transacció. I el problema de Catalunya també ha de ser una transacció. Això es fa en una taula de negociació. A hòsties no es resoldrà.