Hywel Williams (Pwllheli, 1953) és diputat de la Cambra dels Comuns, la cambra baixa britànica, pel partit nacionalista de Gal·les, el Plaid Cymru, des de l'any 2001. Actualment és també el president del grup de discussió sobre Catalunya del Parlament britànic (l'APPG on Catalonia), en substitució de l'escocès George Kerevan, que va quedar fora del parlament en les passades eleccions del mes de juny. Williams fa anys que segueix de prop el cas català i, de fet, ha presentat diverses mocions a la Cambra britànica en suport a la causa. Una l'any 2010 per la sentència contra l'Estatut i una altra l'any 2012 on lamentava que Catalunya no pogués decidir si vol ser independent.

Com afronta el repte de ser president del grup?
És un grup molt interessant, especialment per mi que formo part del Plaid Cymru, el partit nacionalista de Gal·les. Al llarg dels anys, he viscut el procés català comparant-ho amb el que ha estat passant a Escòcia i Gal·les. Per tant, el que passa a Catalunya és molt interessant per mi i és una oportunitat per mi ser una ajuda a la gent de Catalunya. A més, un dels meus interessos com a polític i com a acadèmic és la llengua, i he viatjat diverses vegades a Catalunya per aquest tema. Per tant, tinc moltes raons per estar interessat en aquest grup.

Quines són els propers passos que farà el grup? Podrien presentar alguna moció al Parlament?
En altres ocasions ja he presentat early daily motions que són declaracions d'opinió sobre Catalunya. Com a grup, buscarem oportunitats per fer-ho pròximament sobre el referèndum. Per suposat que ho farem, però hi ha dificultats per mantenir debats al Parlament sobre temes polítics interns d’altres estats membres de la Unió Europea. Tot i això, és una possibilitat que podríem provar.

Viatjaran a Catalunya pel 1-O?
Jo vindré. De fet, serem un grup de tres els que viatjarem a Catalunya durant l‘1-O. Concretament, el diputat laborista Roger Godsiff, l’eurodiputada del Plaid Cymru, Jill Evans, i jo mateix. 

Els catalans tenen dret a decidir el seu propi futur. Ho han de decidir ells, no Madrid

Aquell dia (l'1-O) se celebrarà un referèndum sense el permís de Madrid. Com veu que el referèndum sigui unilateral?
Crec que és un cas moral. Els ciutadans de Catalunya han de poder dir el que pensen. Tenen dret a decidir el seu propi futur. Tal com diem a Gal·les, es tracta de tenir la clau de la teva pròpia porta. Els catalans tenen consciència de ser una nació i han de decidir per ells mateixos quina és la seva relació amb Espanya. Ho han de decidir els catalans, no Madrid.

Creu que aquesta és una visió majoritària al Regne Unit?
Em temo que molts diputats britànics no estan al corrent del referèndum. Tot i això, crec que majoritàriament pensarien que és il·legal. És el que diu Madrid. A més, la visió dels legalistes és que per fer un referèndum s’hauria de fer una àmplia reforma de la Constitució. Ara bé, no hi ha hagut un gran canvi en el si de la Constitució des de la mort de Franco, per tant, assumeixo que aconseguir un canvi en aquest sentit és molt difícil.

Considera que el referèndum serà legítim si no té el consentiment de Madrid?
Si hi ha un vot a favor de la independència, crec que hi haurà una realitat política, que no té res a veure amb la suposada realitat legal. Aquesta és la meva opinió com a estranger, com a persona que forma part d’un altre sistema polític. Hi ha una expressió en anglès que diu there is an elephant in the room, (‘hi ha un elefant a l’habitació’), i vol dir que la veritat no pot ser ignorada. En aquest cas, passa això.

No cal un mínim de participació en el referèndum de l'1 d'octubre

Però per ser legítim, hi ha d’haver una participació mínima necessària?
No ho crec. En el referèndum sobre la devolution a Gal·les i Escòcia de l’any 1979, hi va haver un mínim de participació. Un 40% de la població havia de votar a favor. Per tant, l’efecte va ser que es va assumir que tots els que no van anar a votar es van contar com a no. Això no és just. Considero que en tot cas s’ha de fixar un mínim de vots a favor, dins de la participació que hi hagi i, en el meu cas, considero que una majoria simple ja és suficient (més d'un 50%).

Si la votació surt a favor de la independència, Madrid hauria de reaccionar?
Crec que és inevitable que això es tracti. Ara bé, si es tracta com a base per a una nova negociació o si es tracta d'un canvi absolut, no ho sé. Això dependrà dels polítics catalans. Si és un punt de partida per a la negociació o és un punt final de la relació entre Catalunya i la resta de la península? No ho sé, però crec que és inevitable que els polítics d'altres parts d'Espanya i els estats membres de la UE tinguin en compte que hi ha una majoria a favor de la independència.

Creu, doncs, que la comunitat internacional el prendrà com a vàlid?
Hauran de prendre nota. Si l’acceptaran o no ja és una altra cosa. Hi ha estats membres que no hi tenen un interès, entre d’altres el Regne Unit, pel cas d’Escòcia i Gal·les. Alguns estats membres que tenen una autonomia estable, com és el cas Alemanya, no ho viurien tant com un problema. En canvi, França hauria de respondre atesa la tendència diferencial d’algunes regions del sud i de la regió del país basc francès. Per tant, el cas català afecta diferent depenent del país.

Com veu l’actitud del govern espanyol, de no voler pactar el referèndum?
La negació és una posició molt forta, però és impossible mantenir aquesta posició en un llarg termini. Si tu tens una part de l’Estat que vol la secessió, has de respondre d’alguna manera. Només dient no és una posició molt forta per prendre, perquè causa inestabilitat. Hi ha d’haver alguna resposta, jo crec. Hi ha un sentiment molt fort d’independència a Catalunya. El govern espanyol no pot simplement ignorar-ho a llarg termini. Al Regne Unit, per exemple, es va respondre amb més devolution (més autonomia). 

S’imagina la policia tancant centres de votació o retirant urnes?
Seria una atrocitat! Seria una negació de la democràcia! Seria una atrocitat que un membre de la UE tractes d’impedir una votació democràtica.

Hi hauria reacció internacional?
És possible que ho vegin com un afer intern. Intentaran no posicionar-se.

És inacceptable que es jutgin polítics per debatre qüestions legítimes

S’imagina que empresonessin els líders independentistes pel referèndum?
De fet, ja s’ha fet un judici contra Artur Mas o s’ha obert un procediment contra Carme Forcadell. És una atrocitat. Considero inacceptable que es jutgin els cossos democràtics per debatre qüestions legítimes.

Com veu el futur de Catalunya en un any?
El debat i el conflicte continuarà. La meva impressió és que la posició de Madrid no canviarà fàcilment. No sé si el referèndum es guanyarà o no, però la qüestió no desapareixerà.

El Brèxit ho canvia tot. I això és molt important per a Escòcia i Gal·les.

Escòcia també va celebrar un referèndum l'any 2014 sobre la independència. Actualment, però, sembla que el camí cap a un segon referèndum s'ha aturat. Podria canviar això després del Brèxit? 
No està clar que un segon referèndum es pogués guanyar actualment, però el Brèxit ho canvia tot. Un dels arguments contra la independència d’Escòcia era que deixaria d'estar a la Unió Europea. Però ara que marxem de la Unió Europea, aquest argument ha desaparegut. L'opinió ha canviat substancialment. Molta gent està ara a favor de fer un segon referèndum o de fer un referèndum sobre els termes de la sortida. I això és molt important per a Escòcia i Gal·les.

Això també es podria aplicar a Gal·les? Podria créixer el sentiment nacional, o si més no, el desig de més autonomia?
La perspectiva econòmica per Escòcia i Gal·les després del Brèxit és molt pobre. La gent no és conscient de com de dolenta pot ser. Però si finalment sortim, i les coses es torcen, la opinió podria canviar. El suport per la independència de Gal·les és molt baix, però si es pregunta per si es vol un 'Gal·les independent dins la Unió Europea', aleshores el suport a la independència creix substancialment. No és una majoria, de fet, està lluny de ser una majoria. Però podria passar de ser un 5% a ser un 35%. Per tant, marxar de la Unió Europea pot canviar el debat substancialment també a Gal·les.