Diuen dels de signe Lleó que són enèrgics, creatius, entusiastes a la feina, ambiciosos, immadurs de vegades i per damunt de tot, optimistes. És la viva imatge d'Elsa Artadi. Economista i doctorada a Harvard, entra en política de bracet d'Andreu Mas-Colell, com a assessora al govern bussiness friendly d'Artur Mas, a qui ajudaria a redactar la proposta de pacte fiscal. Puigdemont la promociona convertint-la en membre indispensable del seu sottogoverno. L'estiu de 2016 s'afilia al PDeCAT i Mas li encarrega la ponència ideològica del partit. Un any i mig després estripa el carnet i es bolca de ple en JxCat i la campanya del 21-D per reinvestir el president a l'exili. Durant els mesos d'incertesa sobre el relleu de Puigdemont, el nom d'Artadi va sonar amb força a les travesses per ser presidenta de la Generalitat. Després de molta rumorologia i d'incomptables reunions a Lledoners, a Palau, al Parlament i amb Waterloo, s'ha decidit a fer el pas. Deixa el seu càrrec de consellera de Presidència i portaveu del govern Torra i fa el salt com a alcaldable efectiva de JxCat per Barcelona. Rep El Nacional encara al seu despatx de consellera. Hi arriba com un cicló, a mil revolucions, amb l'energia d'un bon Lleó.
Era un secret a veus!
Realment fins diumenge al migdia no ho vam tenir tancat. És veritat que la convocatòria de Pedro Sánchez ha interferit i ha endarrerit les coses. Finalment diumenge ho vam poder tancar, ja vaig dir que em feia molta il·lusió i que teníem necessitat d’esbandir la incertesa sobre si anàvem a un costat o a un altre.
Com es troba?
Estic contenta i emocionada.
Tot és arriscat a la vida, però si no arrisques no guanyes
Vistes les enquestes, l'aposta sembla arriscada. Per què s'ha decidit a fer el canvi?
És una aposta de conjunt, de projecte, d'espai polític. Nosaltres des de Junts per Catalunya sortim del Parlament i decidim anar a municipals, a espanyoles i a europees. Fa molts mesos que en parlava amb el Quim. Hem travat molta complicitat els mesos que va ser a Lledoners. És arriscat? Tot és arriscat a la vida, però si no arrisques no guanyes. L'ajuntament de Barcelona és un punt clau per fer una transformació social, econòmica, ambiental, de la pròpia ciutat, de l'àrea metropolitana i del país. Arriscat, sí, però el premi i la responsabilitat són enormes.
De qui i quan neix la idea?
Quan traslladen els presos homes a Lledoners, nosaltres establim una relació molt més propera. Jo hi vaig cada setmana, a la presó. I ja des de molt al principi el Quim em parla molt de la ciutat. Jo pensava que me'n parlava perquè jo sóc de Barcelona. Ell va posar la possibilitat a sobre la taula. Fins al Nadal no es fa d'una manera formal. Reconec que d'inici em va sorprendre, em va sobtar, però ara em fa moltíssima il·lusió.
Si a Espanya hi hagués justícia independent l'alcaldable seria Forn, però si no pot ser ell ho seré jo. El que no farem és tenir incerteses ni demorar la formació de govern
Vostè és la candidata efectiva de Junts per Catalunya a l’alcaldia de Barcelona... ho dic bé?
Hauria de ser en Quim Forn i treballarem perquè així sigui. Ell és el cap de llista i l'alcaldable, però sí que és veritat que ell mateix explica al seu dietari que no va viure bé tot el temps que vam passar entre les eleccions i la formació de Govern, va ser crític. Ell té molt clar que no farem això. Si a Espanya hi hagués justícia independent l'alcaldable seria ell, però si no pot ser ell ho seré jo. I el que no farem és tenir incerteses ni demorar la formació de govern. Si pot ser ell alcalde, meravellós, però si no jo estic a disposició. On no pugui arribar el Quim hi arribo jo.
Ens ha costat, ha sigut complicat, tens, emocional també. És una victòria molt important haver arribat fins aquí, és un reforçament brutal del nostre espai polític
Vostè també és la candidata del PDeCAT? I la de la Crida?
Jo sóc la candidata de JxCat. I JxCat representa moltes coses: el PDeCAT, com el 21-D, i més enllà del PDeCAT. El que hem estat fent aquestes setmanes és ampliar espais. Hem anat a ser més grans i més forts, a buscar la unitat que demana la gent. Ens ha costat, ha sigut complicat, tens, emocional també. És una victòria molt important haver arribat fins aquí, és un reforçament brutal del nostre espai polític.
Hem hagut de generar nous lideratges en un temps rècord
Vostès són qui amb més vehemència reclamen unitat d’acció entre partits independentistes. El cert però és que en només dos anys i mig, el seu espai ha inscrit al registre de partits fins a quatre marques: JxCat, la Crida, el PDeCAT i Junts per la República...
Jo defineixo el meu espai com el que va sorgir fa un any i mig: Junts per Catalunya el 21-D. Venim d'una repressió fortíssima, s'han intentat carregar i treure de la política tota una generació de polítics, però ells segueixen influint. Ara bé, hem hagut de generar nous lideratges, en un temps rècord. El que estem fent és aglutinar capes, falcar un espai més gran. I seguim tirant endavant.
El PDeCAT és un element fonamental que va ser-hi el 21-D i que segueix avui
Són llistes 100% Puigdemont? En algun moment ha donat la sensació que el PDeCAT els restava més que sumava...
No hem dit mai que les llistes siguin 100% Puigdemont. Perquè precisament són pluralitat, confluència i diversitat de lideratges. Estem desplegant lideratges, perquè això és un projecte de país, no un projecte de persona. El president Puigdemont és PDeCAT, en Turull, en Rull i en Forn són PDeCAT. Per tant, el PDeCAT és un element fonamental que va ser-hi el 21-D i que segueix avui.
Situar presos i exiliats encapçalant llistes no és tirar de victimisme per guanyar vots?
És que és una realitat que hi ha presos polítics. Hi ha gent que preferiria que féssim veure que no hi són. Jo preferiria que no n'hi hagués de presos. Punt. I hi ha gent que prefereix fer veure que això no passa, tapar-se els ulls i jugar a l'equidistància. Els presos polític hi són. Són actius polítics i fan política a través de tota la seva acció. Quan declaren al Suprem, estan acusant un Estat espanyol que és repressor del poble de Catalunya. Tenim exiliats i és una realitat. Ells són part de la realitat i han de ser part de la solució. Tenir dos exiliats a les llistes, encapçalant la candidatura europea serveix per tenir una veu lliure que segueixi explicant a nivell internacional, el que està succeint a Catalunya.
El que no farem és amagar els presos i exiliats, perquè ens semblaria irreal quan són part central del que està succeint
Però és que aquestes crítiques també vénen de l'independentisme...
El nostre espai polític té de tot. I el que no farem és amagar els presos i exiliats, perquè ens semblaria irreal quan són part central del que està succeint.
Ja ha començat a fer caixes?
(Riu) Encara no he trobat el temps. Fins diumenge al migdia no teníem la certesa de cap a on aniríem i dilluns vam ser tot el dia a l'Aran, per tant encara pràcticament no he passat pel despatx.
Quan creuarà la Plaça Sant Jaume? Quan deixarà el Govern?
A mi m'agradaria tan aviat com fos possible per fer campanya i tan tard com calgui per fer el relleu de la millor manera possible. Hem de trobar l'equilibri. He de fer feina amb el president Torra i el conseller legítim Jordi Turull. El que sí que sabem és que el meu lloc i el de la consellera Borràs l'ocuparan dues dones.
Què no enyorarà?
El to agre que hi ha moltes vegades al Parlament i la poca actitud constructiva que hi ha per part de l'oposició. No tots els partits, però de vegades sembla que només es vol generar conflicte, en lloc de ser proactius i buscar punts de trobada en polítiques sectorials per la millora del país.
Jo crec que és un error anar a competir, perquè ens debilita, perquè ens genera desconfiances en un moment que hem de generar més complicitats
Socis de govern amb ERC i rivals per triplicat a fins a tres eleccions...
No és la nostra voluntat. Ja ho vaig expressar abans del 21-D. La campanya electoral passa factura, no és menor. La relació mesos abans i mesos després no és la mateixa. Amb Pere Aragonès treballem junts des de 2012 i sempre hem aconseguit reprendre la relació, però passa factura és evident, una frase mal agafada, el que sigui. Al final estàs competint. Jo crec que és un error anar a competir, perquè ens debilita, perquè ens genera desconfiances en un moment que hem de generar més complicitats.
Marxa vostè, marxa la consellera Borràs, entén que hi hagi una sensació d'estampida, de desbandada del Govern?
N'hem parlat molt amb el president Torra, perquè la consellera Borràs i jo tenim molta confiança amb el president. Nosaltres ho veiem com una expansió de Junts per Catalunya per enfortir aquest projecte polític.
I això no és partidista, pensar en el partit abans que en el país...
Sí que pensem en el país. Nosaltres reforcem el nostre projecte perquè creiem que és bo pel país que estigui enfortit Junts per Catalunya. Que el president Torra tingui grans complicitats amb el grup parlamentari a Madrid, que pugui tenir del seu costat si les coses van bé l'alcaldessa de la ciutat de Barcelona, o l'alcalde si aconseguim investir Quim Forn, tot això és una fortalesa. Com més gran sigui aquest espai i més fort estigui, anem cap endavant. El grup parlamentari de Junts per Catalunya és pedrera de nous lideratges i ara ho seguirem fent.
No tinc la certesa que Maragall no farà Colau alcaldessa
Ernest Maragall ha proposat públicament, en una entrevista a El Nacional, que ERC i JxCat signin en un document un compromís d’unitat republicana. Signar-lo abans de les eleccions per anar junts després de les eleccions...
Nosaltres preferim que l'acció i la unitat vingui d'abans, perquè això és el que realment dóna certesa a l'electorat. Després no saps què farà la gent. Nosaltres sí que tenim la certesa que no farem alcaldessa Ada Colau, no sé si aquesta certesa la té Ernest Maragall. No he parlat encara amb ell, però cal definir en què pensa quan parla d'unitat republicana, perquè no tinc la certesa que hi hagi cap altre grup que pugui dir que no faran alcaldessa Ada Colau. Està claríssim que en unes municipals qui acaba governant és la llista que s'imposa. Les majories absolutes alternatives són molt complexes de teixir. Tenim una alcaldessa governant amb 11 regidors. És evident que una llista JxCat-ERC guanyaria les eleccions per una amplíssima majoria a Barcelona, la pregunta és per què estem renunciant a aquesta possibilitat. I fins ara no he sentit cap resposta coherent a aquesta pregunta.
La versió d'ERC, verbalitzada pel mateix Maragall, és que seria un frau per als ciutadans perquè els sostrauria el dret de discutir d'habitatge, de seguretat, de turisme, d'economia, de desigualtat... De model de ciutat, en definitiva.
I habitatge, economia, seguretat, al govern de la Generalitat, no és el mateix? Això no té cap sentit. I Junts pel Sí va ser un frau per la ciutadania? Això que potser en podries estar parlant l'any 2007, avui dia, quan portem des de 2012 governant d'una manera o altra amb ERC, quan compartim Govern, quan hem compartit grup parlamentari, em sembla que no s'aguanta per enlloc, em sembla totalment d'una altra època.
Si l’independentisme no guanya a Barcelona, visualitza un govern municipal amb ERC-JxCat-Comuns?
Nosaltres visionem un govern de Junts per Catalunya, amb o sense Esquerra Republicana. Quan dic que l'Ajuntament s'ha de canviar, ho dic seriosament. No només perquè cal un alcalde o alcaldessa independentista, és que a més cal que sàpiga gestionar. Aquests darrers quatre anys hem vist tot el contrari. La ciutat ha aguantat bé perquè veníem d'una feina ben feta i han estat només quatre anys, però és que no aguantarà quatre anys més de Colau. Per tant cal un canvi urgent. No és que Colau no tingui bons principis o bon discurs en segons quins temes, el problema és la incapacitat que tenen després per aterrar i tirar endavant la ciutat.
Nosaltres ho tenim molt clar: no farem alcaldessa Ada Colau i no farem alcalde Manuel Valls
Collboni proposa un govern de concentració sense la CUP i VOX...
Dubto molt que el Jaume, que em cau bé a nivell personal, guanyi les eleccions. Nosaltres ho tenim molt clar parlant de pactes postelectorals: no farem alcaldessa Ada Colau i no farem alcalde Manuel Valls. Quina és la nostra prioritat, en funció dels resultats? O bé governar en solitari o bé amb ERC, que és amb qui governem a la Generalitat. Evidentment no ens plantegem pactes amb el 155. El senyor Collboni sempre ha sigut molt correcte, però o el PSC fa un canvi sobre com afronta la política o amb el 155 hi tenim poc a pactar.
L'1-O i a Barcelona va costar déu i ajuda, perquè des de l'Ajuntament de Barcelona no es va col·laborar
Per què és tan important un alcalde o alcaldessa independentista a Barcelona?
És important un alcalde o alcaldessa que s'entengui amb el govern de la Generalitat i també a nivell internacional. Nosaltres quan estem a Catalunya donem molta importància al govern de la Generalitat perquè la té, però un cop creues els Pirineus, la repercussió internacional que té l'alcalde o alcaldessa de Barcelona és molt important. A més, cal recordar que nosaltres vam fer l'1-O i a Barcelona, va costar déu i ajuda, perquè pel referèndum -que no és un projecte independentista sinó de democràcia- des de l'Ajuntament de Barcelona no es va col·laborar. Quan l'alcaldessa Colau va pel món no fa una defensa dels drets i les llibertats, de la ciutadania de Catalunya i dels valors antirepressius i anti-155.
Quines són les línies mestres del seu projecte de ciutat, més enllà de la independència?
Barcelona té molts reptes a solucionar. El baròmetre és molt clar en relació a les inquietuds de la ciutadania. En el curt termini, per exemple cal abordar la qüestió de la seguretat, en sentit amplli, la convivència a l'espai públic, el civisme. Hi ha hagut un canvi cap a molt pitjor en els últims quatre anys. Cal parlar de les millores al transport públic. Per què no tenim la Diagonal connectada amb uns mitjans que no contaminen, amb la D30, amb autobusos elèctrics d'una banda a l'altra, cosa que no costa temps i que és una inversió que ens podem permetre. En habitatge hi ha tota la branca d'habitatge social que és imprescindible i s'ha de potenciar però hi ha tot un gruix que és l'habitatge assequible i sobre això no s'ha fet res. Cal abordar la relació i la coordinació amb l'àrea metropolitana, no podem no estar-nos parlant amb els municipis veïns. 
Per què un barceloní hauria de votar la seva candidatura?
Perquè cal un canvi a Barcelona i Junts per Catalunya és la millor opció.
I un barceloní no independentista?
Per la mateixa raó.
Torna allò de "perquè torni el president, s'ha de votar el president"...
El 30 de gener hi havia els vots i no hi va haver ple del Parlament. Els vots hi eren.
Al Suprem s’està jutjant els líders independentistes per la via penal. En poques setmanes arribarà el judici a les urnes, el judici de l’electorat. Creuen que seran absolts o temen que les lluites intestines i el desgavell dels dies calents d’octubre els passin factura?
El poble dedicirà amb totes les conseqüències.
El grup de Whatsapp amb Carmen Calvo encara existeix però està inactiu
Encara viu el grup ‘Coordinación BCN-Madrid’, que compartien vostè i Pere Aragonès amb la vicepresidenta espanyola Carmen Calvo, o ja han abandonat tots el xat?
(Riu) L'altre dia vaig mirar esperant un Carmen Calvo ha abandonado el grupo. Però de moment no ha passat. Existeix però està inactiu des del divendres aquell que es van aixecar de la taula. Des d'aleshores jo amb ella no hi he tornat a parlar.
Espera que arribi el dia?
M'agradaria que sí. M'agradaria pensar que eventualment, siguin ells o qui sigui, hi haurà algú valent per afrontar políticament el que és política, per entendre que dialogar i negociar és de forts i no de dèbils i que a la vida no es va en plan reconquesta esclafant a la gent, perquè això no serveix per res. Durant tot aquest temps hauran vist que escapçar lideratges i anar provocant eleccions no dóna el resultat que esperaven perquè la societat és molt més resilient i intel·ligent.
Es veu alcaldessa de Barcelona?
Veig Junts per Catalunya guanyant les eleccions. Si a Quim Forn el deixen serà un magnífic alcalde de Barcelona i si ell no pot, jo estic preparada per fer-ho.
I es veu algun dia presidenta de la Generalitat?
(Riu) Les coses han canviat tant i tan ràpid. Si m'haguessin dit fa un temps que seria consellera de la Presidència hauria dit que no veia com acabaria passant i he tingut l'honor de ser-ho. I tampoc m'esperava que acabaria passant això. Per tant, avui dia hem de ser resilients, honestos, treballadors i a partir d'aquí amb el nostre compromís tirar endavant i les oportunitats que vagin passant i les peticions que es requereixin, ja ens hi trobarem. Ara de moment, Ajuntament de Barcelona.