A les portes de l'inici del judici de l'1-OAdriana Roca (Barcelona 1996), portaveu de l'organització juvenil Arran, crida a "aturar-ho tot" des del primer dia i es mostra disposada a aturar el trasllat dels presos a Madrid amb els seus cossos. En una entrevista a El Nacional, també defensa les caputxes com una forma de protecció per evitar "la presó o l'exili" i avisa d'un intent de "retorn pacífic a l’autonomisme a canvi dels presos". La portaveu també denuncia que la repressió intenta ofegar-los econòmicament i respon a les crides de Vox per il·legalitzar-los.

Adriana Roca Arran - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Qui és Arran? Són les joventuts de la CUP?
Arran és l’organització juvenil de l’esquerra independentista. No som les joventuts de la CUP com a tal o com s’entén normalment les joventuts d’un partit polític. Però sí que formem part d’un mateix moviment polític, del qual forma part la CUP, però no només, també hi ha altres organitzacions. Per tant, existeix un contacte i una coordinació, però no funcionem com a joventuts d’un partit polític sinó que som una organització política juvenil que forma part del mateix moviment.

I quina relació teniu amb els CDR?
Molta part de la nostra militància hi ha participat des del principi i celebrem que hi siguin i facin el que fan. Per tant, donem tot el nostre suport als CDR.

Se us acusa de fer accions violentes. Què hi dieu?
La majoria de les coses que s’han titllat de violència no ho són. Forma part de formes de protesta i mobilització. No entenem que tirar pintura sigui violència ni que una manifestació que no sigui només un passeig sigui violència. Això per començar. Ara, a vegades hi ha violència i no és per part nostra. L’Estat és qui té el monopoli de la violència i qui té les forces repressores i el sistema econòmic a vegades és més violent que les accions que puguem fer nosaltres. 

Una part del moviment independentista no ho veu així i tampoc està a favor de les caputxes.
El tema de la caputxa, a vegades és més una qüestió estètica que un debat en profunditat. El relat a vegades se centra en la imatge que no volem que doneu. La imatge que volen la tindran, la donem o no la donem. El relat està escrit.

Hem de triar si som gent de caputxa o som gent de presó i exili

Però cal la caputxa per lluitar per la independència?
Les caputxes al final són una forma de protegir-se. Nosaltres fa anys que estem mobilitzats, més enllà del moviment independentista, i sabem perfectament com actua la repressió. La caputxa és una forma de protegir-se. Si no, mira l’Adri que està a Brussel·les o la Tamara que no pot sortir del seu poble. A vegades hem de triar si per una qüestió estètica, som gent de caputxa o som gent de presó i exili.

Creieu, per tant, que el moviment independentista està massa acomplexat per la seva imatge?
Hi ha aquesta idea que la independència serà de llei a llei, sense cap moment de desestabilitació i sense haver tirat un paper a terra. Però probablement això no serà així. De fet, s’està veient que així no podrà ser. Hi ha un cert interès de vendre que si donem una mala imatge, Europa ens deixarà de donar suport, quan Europa no ens ha donat mai suport. Parlem d’Europa com si fos una cosa que no és. Creiem que és un relat que té un cert interès polític al darrere.

No es pot fer la independència sense cap moment de desestabilitació i sense tirar cap paper al terra

Adriana Roca Arran - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

En quin sentit?
És un moviment polític que en molts moments ha estat liderat per qui ha estat liderat. Evidentment, no forma part de les seves formes de lluita.

Fa unes setmanes us vau encadenar al Tribunal Suprem. Veurem alguna altra acció així quan comenci el judici?
Veurem coses. L’acció aquesta engegava una campanya, 'Estripem la baralla', que continuarà durant el judici. Nosaltres aquests judicis no els entenem com uns judicis contra unes persones en particular, sinó contra tot el moviment. Per tant, no poden passar amb normalitat i sense més. No podem acceptar sense més que se’n vagin a Madrid, que se’ls jutgin i després que la sentència sigui la que sigui i aquí no ha passat res. Aquests judicis contra el dret a l’autodeterminació no poden passar sense més.

Us plantegeu impedir el trasllat?
L’1 d’octubre vam posar els nostres cossos per votar i ara també estem disposats a posar-los perquè aquests presos no se’n vagin a Madrid en uns judicis en què la sentència està escrita.

Estem disposats a posar els nosaltres cossos perquè aquests presos no se’n vagin a Madrid

Per tant, què fareu?
Tampoc estem cridant a cap tipus de mobilització en particular perquè no depèn només de nosaltres.

A tot això, però, els presos hi tenen alguna cosa a dir, no? Al final el cos personal és seu. La consellera Bassa va demanar que les protestes no tapin el judici. 
Entenem aquesta opinió, però creiem que la sentència està escrita i difícilment perjudicarà massa res del que es pugui fer. Pot ser una anàlisi errònia el de no donar imatges que ajudin a construir el relat quan aquest ja està construït. També hi ha altres persones que tenen causes obertes. S’ha agafat una certa centralitat en els presos i ens fa una mica de por que al final acabin actuant com una moneda de canvi i que hi hagi un cert sector que estigui buscant a través de pactes un retorn pacífic a l’autonomisme a canvi dels presos. No ho hem de permetre que això passi.

S’ha de deixat de posar el focus en l’autodeterminació?
Entenem que la lluita antirepressiva és important i també és política. Ara, la centralitat que agafa en detriment de parlar de per què hem arribat allà, ha passat.

Què proposeu, doncs?
Cridem a aturar-ho tot. En uns judicis que no són normals no hi pot haver normalitat. Cridem a la mobilització i que la gent surti al carrer.

Però què vol dir aturar-ho tot? Manifestacions? Una vaga general? Tallar carreteres?
Pot voler dir moltes coses i tenint en compte el temps que pot durar el judici, també hi ha espai per a moltes coses diferents.

Cal aturar-ho tot des del primer dia de judicis i que això serveixi per generar un cicle de mobilitzacions contundent i sostingut

Adriana Roca Arran - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Però crideu a la vaga que proposa la Intersindical?
Donem suport a qualsevol iniciativa que plantegi trencar amb la normalitat durant els judicis, per articular una jornada de lluita i una resposta antirepressiva i popular l'àmbit laboral juga un paper clau. Des d'Arran cridem a aturar-ho tot des del primer dia de judicis i que això serveixi per generar un cicle de mobilitzacions contundent i sostingut.

No són suficients les mobilitzacions que preparen entitats i partits? 
Forma part de la seva forma de mobilitzar-se, però no sempre és la nostra. Hi ha una certa crítica de qualsevol manifestació que s’allunyi una mica de la idea de les manifestacions coreografiades que moltes vegades s’han fet des de les grans organitzacions, però mentre no s’entri a criminalitzar altres formes de protesta, també podem entendre que ells facin les seves. Però probablement no és el que nosaltres creiem que seria la manera de seguir avançant.

Participareu en la manifestació que es vol fer a Madrid?
No ho sé. És un debat que hauríem de tenir.

Creieu que hi ha estratègia de desmobilització?
Sí. Aquesta estratègia es porta donant a terme d’abans de les eleccions de l’any passat. Va arribar un punt que van decidir que això s’havia acabat. Nosaltres també enteníem que en aquell moment no hi havia segurament la correlació de forces com per tirar-ho endavant, però hi ha hagut estratègia desmobilitzadora. Però és que parlem de qui parlem.

Què vol dir?
Parlem de Convergència i aquesta gent mai ha tingut intencions ni li ha agradat que hi hagi manifestacions ni protestes ni que la gent estigui al carrer perquè és un lloc que no controlen. Demanen la mobilització permanent però quan aquesta està controlada per ells. En el moment que aquesta no ho està i l’1 d’octubre se’ls hi reclama que no estan fent el que havien promès i hi ha les protestes davant el Parlament. Aquí alguna cosa es trenca.

Aquest dia hi va haver un trencament?
Es va posar en evidència que l'independentisme no és un bloc unitari i monolític en què no hi ha diferències. La gent està molt descontenta i enfadada amb el Govern. Evidentment nosaltres no esperem res d’un Govern com el que tenim. Hi ha un desencantament i creiem que el govern no ha estat a l’altura de les circumstàncies.

Què s’ha fet malament? 
Hi ha hagut un cert punt d’innocència o directament de mentida. Es venia aquesta idea que la independència es faria fàcilment. Que es faria un referèndum i després vindria Europa i tot aniria endavant. Això era impossible. Segurament tampoc hi havia la correlació de forces necessària, però es va menysprear la capacitat repressora de l’Estat o se sabia i no es va explicar.

Qualsevol procés de ruptura passarà per un moment de desestabilització i per haver de posar els nostres cossos, estar al carrer i no retrocedir ni un mil·límetre

Però què s'havia d’haver fet?
Un cop ens trobem amb tot el panorama… Era complicat que es pogués fer massa gran cosa. Però entenem que qualsevol procés de ruptura passarà per un moment de desestabilització i per haver de posar els nostres cossos, estar al carrer i no retrocedir ni un mil·límetre. Segurament això és el que s’havia d’haver fet, però tenim els nostres dubtes que en el context particular aquell això fos possible.

I ara?
Cal encarar aquests judicis i no retornar a pactes autonòmics amb els presos com a moneda de canvi. Hem d'aprofitar els judicis per reactivar la mobilització i les estructures del moviment popular. A partir d’aquí, l'estratègia a llarg termini és complicada.

Cal mobilitzar-se des del primer dia per invalidar els judicis

I després del judici?
Les mobilitzacions han de començar ara i no amb la sentència perquè cal invalidar els judicis en si. Aquestes persones no haurien de ser jutjades. Després del judici i la sentència, ja es veuran quines cartes juga cada actor. Veurem quina intenció té el govern del PSOE en aquell moment i fins a on estan disposats a arribar els partits d’aquí. Aleshores haurem d’estar atents que aquesta jugada no vagi en detriment del moviment.

En detriment de l'autodeterminació?
Creiem que hi ha passes i moviments que apunten que comença un procés de diàleg. El 21-D això s’evidencia. Mentre la gent cridava a la protesta i a la mobilització, teníem el Govern reunit amb el govern espanyol i assistint a un sopar amb Foment del Treball amb els ministres. Això evidencia qui està a cada costat i com estan anant les coses.

Als Mossos i a la Policia Nacional no els diferencia res. Tenen pràctiques iguals que les de l'1-O

Adriana Roca Arran - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Per què demaneu la dimissió del conseller Miquel Buch?
Buch al final és la cara visible del que fan els Mossos, però la forma de funcionar dels Mossos no és una cosa nova. Ha estat sempre així. Un cos d’antidisturbis té la funció de reprimir i de control social de la mobilització.

És la funció de la policia.
Exacte, però en aquest cas, teníem un Govern que estava cridant a la mobilització i demanava que “apretem” i després quan la gent es mobilitza i surt al carrer, però no ho fa de la manera que ells voldrien, envien els Mossos a reprimir. Fan un discurs contra la Policia Nacional pel que va passar l’1-O, però els Mossos a vegades tenen pràctiques iguals. En aquest sentit, no els diferencia pràcticament res.

Us plantegeu demanar la de Torra en algun moment?
Si en algun moment hi va haver una defensa del Govern i de la unitat de la qual tant es parla era per una qüestió tàctica del moment. Ni amb Quim Torra ni amb el Govern hi teníem res a veure ni ens uneixen massa coses més enllà d’un projecte comú que podem tenir en un cas particular. No és el nostre Govern. Ara, depèn de com avancin els fets ens hi trobaran de cara.

En algun moment la protesta haurà d'anar contra el Govern

Cal que la protesta també sigui contra el Govern?
Sí, hi ha indicis que senyalen que la protesta en algun moment haurà d’anar contra el Govern. Però, aquesta tampoc és una posició incòmoda per nosaltres. Aquest Govern és l'hereu de les retallades de convergència. Més enllà de la independència, depenent de les polítiques que porti a terme aquest Govern, també a nosaltres ens hi trobaran en contra.

Aquesta crítica, però, dificulta la unitat independentista.
Es parla d’unitat però molt buida de contingut. Es demana unitat per la unitat, però no es comparteixen estratègies ni objectius. Qualsevol unitat que hi pugui haver ara mateix serà buida i falsa. La unitat s’ha trobat quan el Govern estava disposat a desobeir i a tirar endavant amb el referèndum. Aleshores hi va haver unitat perquè es compartia un objectiu comú. Però si no es comparteixen objectius, no té sentit una unitat.

Per acabar, Vox demana que us il·legalitzin. Què els responeu?
Vox és el partit que és. Un partit d’extrema dreta que representa tot allò que nosaltres no som. Hi ha una voluntat de fer-nos por, però nosaltres continuem i seguim fent el que faríem. Vox és un partit masclista, homòfob i racista, que fa de l’odi la seva forma de fer política. Nosaltres aquí representem tot el contrari i és normal que vulguin atacar tot allò que els qüestiona. Vox no té cap interès que nosaltres existim.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat