La setmana que ve arrencarà el febrer, el segon mes de l’any, i ho farà amb els pressupostos de la Generalitat prorrogats. Aquest dimecres, el Parlament va donar llum verda amb els vots favorables del PSC, ERC i els comuns —i l’abstenció de Junts i la CUP— a aquesta pròrroga dels comptes. I és sobre aquests partits sobre els quals pivoten les converses del Govern per intentar aprovar els tercers pressupostos de la legislatura. L’executiu va tirar endavant els comptes del 2022, capitanejats pel llavors conseller Jaume Giró, dins del termini i en la forma escaient amb el beneplàcit dels comuns. Els de 2023, ja amb Natàlia Mas Guix al capdavant d’Economia, van prosperar de la mà del PSC i els de Jéssica Albiach, després de la trencadissa de l’executiu de coalició que els republicans tenien amb Junts. La fórmula de l’any passat es podria repetir enguany, però els ritmes diferents i els interessos contraposats entre socialistes i comuns també fan que el Govern explori alternatives amb la CUP o els juntaires.
De fet, el Govern es mostra convençut que hi haurà pressupostos i la seva intenció és aprovar-los abans que els espanyols. Alguns dels grups que participen en aquestes converses creien, inicialment, que l’executiu no buscaria aprovar els comptes d’enguany i aniria a la pròrroga dels actuals. A finals d’any, la insistència per negociar-los els va fer pensar, en algun cas —segons expliquen fonts a ElNacional.cat—, que l’executiu ara sí que volia uns nous comptes per al 2024 per, seguidament, anar a eleccions anticipades amb la carta d’haver aconseguit pressupostos tots els anys de la legislatura. Tot i que aquestes negociacions pels comptes de 2024 es fan amb un Pere Aragonès ja avalat per presentar-se a la reelecció —fet que li ha comportat retrets de tota l’oposició per instal·lar-se en el “mode electoral”—, des de Palau han mantingut i mantenen que esgotaran la legislatura i que els comicis no seran fins al febrer de 2025. Tant és així que han volgut llançar aquesta mateixa setmana un missatge en aquesta línia amb el reforç de l’estructura política de l’executiu, ungint Laura Vilagrà a la vicepresidència i ascendint Sergi Sabrià de director d’Estratègia i Comunicació a viceconseller de la mateixa branca.
Malgrat aquests moviments, el cert és que l’executiu tampoc ha aprovat encara els pressupostos en el Consell Executiu, pas previ per portar-los al Parlament, on els tràmits es poden allargar dos mesos. El Govern sosté que ho fa perquè vol dur-los ja amb algun acord tancat. Això no obstant, el problema és que tots els seus potencials socis també fan el mateix diagnòstic: hi ha converses, però les negociacions en ferm no han començat. Atès que els ritmes que vol l’executiu i els que tenen la resta de grups són diferents, el Govern ha elevat la pressió per accelerar les trobades i explorar un acord destacant que, amb aquest nou pressupost, hi ha en joc 2.400 milions d’euros extra de despesa, quantia que els republicans assenyalen que “no es pot deixar perdre”. Ara com ara, amb qui hi ha hagut més converses és amb els socialistes —fins i tot, hi ha hagut una reunió al màxim nivell entre Pere Aragonès i Salvador Illa, on ambdós van coincidir en la necessitat d’avançar i donar més ritme a la negociació—.
Què és, però, el que fa que les negociacions semblin encallades? Els dos socis del Govern pels comptes de 2023 sostenen que, abans de parlar d’uns nous pressupostos, cal tornar a “generar confiances” davant els “incompliments” de l’acord pressupostari anterior. Tant socialistes com comuns exigeixen una “calendarització” per garantir que els compromisos de 2023 es realitzen abans de negociar els termes pressupostaris de 2024, tot i que ambdues formacions asseguren tenir “ganes” d’aprovar uns nous comptes i allarguen la mà a Aragonès. També ho fa la CUP, amb qui hi ha hagut tres reunions —l’any passat ni tan sols va haver-hi converses—, i Junts —és amb qui menys s’ha treballat, ja que només s’ha fet una única trobada que es remunta a abans de les vacances de Nadal—. Aquest és el croquis de l’estat per les converses dels pressupostos:
El PSC, a la recerca de la confiança perduda
“Els pressupostos no han estat una prioritat del Govern”. Així de taxativa es va mostrar Alícia Romero, portaveu del PSC, des del faristol del Parlament en el ple d'aquesta setmana quan la cambra debatia si s’havia d’aprovar el decret de la pròrroga pressupostària. Romero ha estat una de les socialistes que ha participat en les diferents reunions amb el Govern per analitzar el compliment de l’acord del 2023 —per a l'executiu, eren per negociar els del 2024—. El PSC de Salvador Illa va arribar a un pacte amb el Govern Aragonès pels comptes de l’any passat després de setmanes de converses, que es van desencallar després que l’executiu acceptés incloure alguns dels projectes estrella dels socialistes com el Hard Rock o la Ronda Nord. Des de finals del 2023, quan el Govern ja feia pressió per aprovar els nous comptes, els socialistes han anat reiterant que fins que no es compleixi el que es va pactar no entraran a negociar uns nous pressupostos, per això, aquesta setmana al Parlament, el PSC ha insistit en la importància de “generar confiança”.
Així mateix ho ha reiterat Salvador Illa en una entrevista que ElNacional.cat publica aquest diumenge: "No utilitzaria la paraula negociació per referir-nos a la nostra relació en aquest moment amb el Govern en els pressupostos, sí que parlaria de converses. És veritat que s'han intensificat [...] perquè vull que hi hagi pressupostos". Tot i aquesta manca de confiança, Illa remarca que no vol "desestabilitzar" res i insisteix que prefereix que hi hagi nous comptes perquè el que rebutja és que "els diferents sectors de Catalunya hagin de pagar les mancances d'un Govern que no està a l'alçada del que necessita en aquest moment el país". Les dretes del Parlament (Vox, Cs i PP) han donat per fet que el pacte que va permetre els pressupostos del 2023 es reeditarà el 2024 ja que, segons van assenyalar aquests partits, que d'ençà de les negociacions del PSOE amb l’independentisme per la investidura de Pedro Sánchez tenen els socialistes catalans com a diana de les seves crítiques, de la mateixa manera que Aragonès necessita a Illa per aprovar els pressupostos del Govern, el suport d’ERC és imprescindible perquè el govern espanyol pugui aprovar els seus al Congrés.
Junts, el soci menys probable
Tot i la sortida del Govern l’octubre de 2022, els juntaires s’han mostrat disposats a parlar dels pressupostos de 2023 i 2024. L’any passat, el Govern va negociar amb una delegació formada per la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, i els diputats Joan Canadell i Jordi Munell. El partit reclamava rebaixes fiscals, una revisió de l’impost de successions o l’impuls de projectes com el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat o el Quart Cinturó. Tot i les negociacions, quan es va anunciar l’acord amb el PSC, van afirmar que els comptes “s’allunyaven” de la independència. Al Parlament, la formació va tornar a estendre la mà per a la negociació d’enguany, sempre que els comptes suposin un “canvi de rumb”.
Malgrat aquesta predisposició, és el partit —entre els potencials socis— amb qui el Govern ha mantingut menys contactes per als pressupostos. Només es va produir una reunió al Parlament el passat 14 de desembre, on es van emplaçar a seguir parlant i van tenir accés a les línies mestres del pressupost. Els juntaires van detallar que treballarien en un document amb propostes i aquesta mateixa setmana, la portaveu Mònica Sales va explicar que seria per “negociar” amb el Govern o bé per presentar una “esmena a la totalitat”. Si bé els juntaires consideren que el fet de proposar una deflactació de l’IRPF a les rendes iguals o inferiors a 33.000 euros és un “bon gir”, postulen que això hauria d’anar més enllà i s’hauria d’obrir un debat sobre els impostos de patrimoni i successió, idea que topa amb els plantejaments del PSC, la CUP i comuns. En una entrevista a aquest diari, el secretari general de Junts, Jordi Turull, afirmava que els pressupostos han de contemplar “les grans emergències del país”, fent al·lusió a l’educació, la sequera, la seguretat —combatent la multireincidència amb un discurs que xoca amb els cupaires i els comuns— i salut.
La CUP vol jugar la partida i reclama al Govern que es decanti per una “alternativa d’esquerres”
El primer partit amb qui Aragonès va anunciar un acord per ser investit president de la Generalitat va ser la CUP, però aviat es van trencar les confiances per “incompliments” i el suport dels anticapitalistes va decaure. La distància amb els republicans va augmentar tant que l’any passat ni tan sols van asseure a parlar dels pressupostos, una situació que enguany ha canviat —i amb els cupaires immersos en un procés de debat per a la seva refundació—. Aquesta vegada, la CUP ha entrat a jugar la partida i ha mantingut tres reunions amb el Govern. Per als anticapitalistes, l’executiu ha de “triar si vol una alternativa d’esquerres, independentista i a favor de la majoria de la població o bé es vol mantenir en les polítiques que ha fet fins ara del bracet del PSC i Junts que han deixat una situació insostenible en sanitat i serveis públics”.
En aquest sentit, la CUP creu que el Govern té una “última oportunitat” per “deixar un llegat a favor dels treballadors del país” amb aquests pressupostos. Durant l’última reunió, els cupaires van traslladar una “proposta de mínims” per intentar acordar els comptes, i estan a l’espera de concretar una nova trobada per abordar la resposta d’Economia. Els anticapitalistes han situat a l’agenda reclamacions com destinar el 25% de la partida de sanitat a l’atenció primària, un mínim de 1.000 milions d’euros a habitatge —mesures que comparteixen amb els comuns, com aturar els desnonaments—, el reforç de l’energètica pública o una xarxa catalana de supermercats públics. En fiscalitat, els anticapitalistes plantegen un nou tram per a rendes d’entre 60.000 i 90.000 euros, la “consolidació” de l’impost de patrimoni i una nova figura impositiva per a la compravenda de segones residències, punts que col·lideixen amb el PSC i Junts. També, a diferència dels socialistes, reclamen deixar enrere el Hard Rock, no ampliar l’aeroport del Prat ni dur a terme el Quart Cinturó.
Els comuns, un soci que pot tornar a repetir
Els comuns han estat el soci pressupostari més habitual del Govern de Pere Aragonès. No han fallat cap any des que el republicà presideix la Generalitat. Els comuns no sembla que vulguin capgirar aquesta tendència. Albiach va assegurar que el seu partit té “moltes ganes” d’aprovar uns nous pressupostos, però de moment aquest pacte no existeix. I el motiu és el mateix, en gran part, que els socialistes: la manca de compliment dels acords del 2023. Els retrets, però, són diferents: des del PSC es queixen de projectes com el Hard Rock, pendent d’informes per a poder avançar, i els comuns posen el focus en matèries com l’educació o la sanitat. A principis de febrer tindrà lloc l’última reunió de seguiment pressupostari dels comptes del 2023.
Com la CUP, els comuns han fixat per enguany una línia vermella que l’any passat no existia i és la del Hard Rock o l’ampliació de l’aeroport del Prat, a la qual el partit sempre s’hi ha oposat. Per això mateix, en l’últim ple del Parlament, els anticapitalistes van allargar la mà als comuns per fer força plegats i intentar que l’executiu d’Aragonès torni a mirar a l’esquerra. “No tenim majoria, però segurament sense nosaltres és impossible que el Govern tingui pressupostos”, va assenyalar el cupaire Xavier Pellicer. Una proposta encara sense resposta.