El debat de candidats a la presidència del govern espanyol en les eleccions del 28-A. Si se’n faran dos o un. Qui hi anirà i qui no. En quina tele es celebrarà. Etcètera. Heus aquí el tema del dia. No és per desesperar-se? Una mica sí i un xic no. Hi ha vora un 40% d’electors indecisos i aquest debat podria canviar-ho tot, com el primer cara a cara televisiu que es va celebrar, l’any 1960, entre Nixon y Kennedy, tan mitificat. Kennedy va guanyar les eleccions per poc més de 100.000 vots.
Desanima, però, el fet que una estona d’emocions i retòrica pugui decidir les eleccions més decisives dels últims 25 anys per sobre dels programes dels partits, les seves propostes per sortir dels atzucacs que paralitzen la política espanyola des de fa quatre anys. El panorama d’Espanya que pinta el xivarri del politiqueig no és gaire agradable. Però és aquest.
Per paga, la qüestió decisiva que bloqueja la política estatal no tindria cap representant de la part més afectada, doncs els candidats catalans —si més no els de la banda indepe— no hi serien presents. El nivell podria ser més baix, més indigne, esclar. El paisatge és decebedor. Les portades dels diaris, també.
