Són les onze del matí i la Rosario, de 94 anys, espera asseguda al hall de l’Ajuntament. No espera l’alcalde, ni cap regidor. Espera que l’atengui la metgessa, que ve al poble els dimarts i els dijous. L’alternativa és agafar l’únic bus que passa per allà un cop a la setmana, els dimarts, el que porta a Aranda de Duero, on hi ha l’hospital més proper. Un camió a cops de botzina interromp la conversa. “Un moment! Que li diré que m’esperi”, s’excusa. És el fruiter, i també passa un cop a la setmana, també els dimarts.

Villaverde de Montejo, a la província de Segòvia (Castella i Lleó), té censats 27 habitants. Però viure-hi, viure-hi, de forma permanent, no passen d’una dotzena. Té un parc infantil però ni tan sols hi viu ja cap nen des de fa molt de temps (el resident més jove té 58 anys). S’hi arriba després de vuit quilòmetres d’una carretera desèrtica, de moltes corves i un sol carril. Forma part de l’anomenada Espanya buida —o “buidada” segons molts veïns—, que en aquestes eleccions generals ha aconseguit fer-se un espai durant la campanya. Forma part, en definitiva, de la “Lapònia espanyola”.

Van ser catedràtics de la Universitat de Saragossa els qui van batejar la Regió Muntanyenca Celtibèrica amb aquest nom. La seva densitat mitjana és de poc més de set habitants per quilòmetre quadrat. La mateixa que Lapònia. En alguns punts, com els Monts Universals, arriben a 0,98 per quilòmetre quadrat. La Regió Muntanyenca Celtibèrica concentra municipis de deu províncies i cinc comunitats autònomes. És una taca enorme de despoblació a l’Espanya interior.

Villaverde està a la comarca del nord-est. Té 118 nuclis de població i és una quarta part del territori de Segòvia. Però només hi viuen 12.000 persones, que equival a una densitat de 6,5 habitants per quilòmetre quadrat. Pitjor que Lapònia espanyola.

villaverde de montejo españa vacia nicolas tomas

A la Rosario li fa gràcia l'expressió. No ha estat mai a Finlàndia —de fet amb prou feines ha sortit d’Espanya—, però se l’imagina diferent. El que sí que constata és que estan “una mica” abandonats. “Per això vam fer la gran manifestació de Madrid”, diu en referència a la marxa del passat 30 de març a la capital espanyola. 

Avui volia anar a comprar quatre coses a Aranda de Duero, però, com ha hagut d’anar al metge, haurà d’esperar a la setmana que ve. “Abans hi havia dos cotxes de línia, els dimarts i els dissabtes. Ara només els dimarts”, lamenta. No té transport privat que li permeti sortir del poble pel seu compte. “Miren molt cap a Catalunya, i ja fan bé, però després als pobles petits… Res de res”, admet.

La Regió Muntanyenca Celtibèrica és coneguda com la "Lapònia espanyola" per la seva baixa densitat de població

No sap per qui votarà el 28-A. Diu que encara està indecisa entre diversos partits. Sí que critica, però amb la veu molt baixa, és que “el que hi ha ara, el Pedro Sánchez, ha fet moltes pífies”. Mira de no alçar gaire la veu segurament perquè en aquella sala hi ha l'Andrés, regidor a Villaverde pel PSOE. També hi ha un jove de la localitat veïna de Villalvilla de Montejo, a quatre quilòmetres d'allà, on directament ni hi ha metge. Hi ha anys durant els quals ni tan sols ha tingut població estable.

A l'Andrés, que ens obre les portes de l'associació cultural del municipi (abans era l'escola), li són ben iguals les crítiques a Pedro Sánchez. Les pot arribar a entendre. Si està amb el PSOE és per presentar-se amb una estructura de partit al darrere. “Tampoc soluciona gran cosa, però almenys et donen informació”, explica. “És que no pot fer res, ni Sánchez ni ningú”, es veu obligat a admetre. Estan condemnats a l’oblit.

villaverde de montejo españa vacia nicolas tomas

“Imagina’t que Sánchez o qui sigui arriba demà al govern d’Espanya i en els pressupostos de l’Estat treu partides de les grans ciutats per a donar-les al món rural. Què passaria?”, es pregunta el regidor socialista. Ell mateix dona la resposta: “Que no duraria res”. Té molt clar quin és l'origen de tot: "Nosaltres no posem i traiem governs; les ciutats, sí".

Els problemes que han de patir són molts i molt diversos, començant per les comunicacions. En gran part del poble no hi ha ni tan sols cobertura mòbil. “Quan he de parlar, la majoria de cops me n’he d’anar a l’església! Això quan puc connectar. Si no, em foto”, relata l’Andrés. El mateix passa amb la sanitat. “Per l’atenció primària està bé, però quan comences a necessitar especialistes tot es complica”, assenyala.

"Es tracta de dir-li a la gent de la ciutat que el món rural també té drets. És una qüestió de solidaritat, tant que parlem ara de qui és patriota i qui no"

“És trist dir-ho, però en un país no pots consentir que hi hagi ciutadans de primera i de segona”, denuncia el polític local, que continua: “Es tracta de dir-li a la gent de la ciutat que el món rural també té drets. I si ha d’esperar dos minuts més el metro… Doncs que esperi!”. I ho lliga amb l’efervescència espanyolista: “És una qüestió de solidaritat, tant que parlem ara de qui és patriota i qui no”.

La realitat és que la circumscripció de Segòvia, amb tres diputats, sempre ha estat decantada cap a la dreta. En totes les eleccions generals democràtiques, dos escons han anat cap al PP (o cap a UCD) i un cap al PSOE. “Vox li pot fer molt mal al PP en zones com aquesta. Les quantitats per obtenir representació estan comptades”, afirma l’Andrés. L’últim CIS abans de la campanya en treia un al PP que anava a Cs. Però les coses poden estar molt apretades i el partit de Santiago Abascal podria esgarrapar-lo.

Si fóssim catalans segurament ens farien més cas. El problema és que Catalunya els dona vots; nosaltres, no”, critica el regidor del PSOE. Dona la casualitat que l'Andrés ha viscut durant molts anys a Barcelona, i sap què hi ha. És molt pessimista: “Tant de bo m’equivoqui, però jo aquí no en veig, de futur”.

españa vacía nicolas tomas

Poble en venda

Una empresa immobiliària barcelonina té publicat a la seva pàgina web un anunci singular: gairebé tot un poble de Segòvia en venda. Es tracta de Barahona de Fresno, als peus de les serralades d’Ayllón y Somosierra. Per poc més de dos milions d’euros, deu construccions en bon estat i deu més que s’han de reformar per complet (algunes totalment en runes) L’oferta va ser publicada ara fa un any, però la ganga sembla que no ha acabat trobant comprador.

A Barahona de Fresno ja no hi viu ningú de forma permanent. S’estima que a Espanya hi ha més de 3.000 pobles abandonats, als quals cal sumar-hi els que estan pràcticament deshabitats. En aquest cas, hi ha sobretot segones residències de gent que ve de la capital, que es troba a una hora i mitja en cotxe. Ha de passar mitja hora llarga per poder trobar algú amb qui parlar, per a trobar-hi indicis de vida, com si fos un planeta llunyà. No hi ha absolutament ningú al carrer.

És l’Ernesto, de 57 anys, que surt a arreglar el seu jardí. Està podant. Ell mateix tampoc no viu aquí, tot i que n'és originari. Però tracta de venir tots els caps de setmana des de Madrid. “Sense domingueros, no queda ningú. Zero”, lamenta. Explica que, fins l'any passat, hi havia un parell de famílies. Ara ja no queda ningú. “Espanya buida? No! Espanya buidada!”, exclama. Ell no va anar a la manifestació de la capital, justament "per a omplir-la, no per a buidar-la".

Se senten uns porcs que grunyen. El soroll ve d’una nau propera, a l’única plaça del poble, la de la Constitució. És l’únic bestiar que queda al municipi. És del germà de l’Ernesto, que és l’únic que ve gairebé cada dia a Barahona de Fresno. Però tampoc no hi dorm. Ja fa temps que s’ha mudat a Riaza, de 2.000 habitants, a 22 minuts en cotxe. Per una qüestió de tenir algun servei de més.

barahona fresno segovia españa vacia nicolas tomas

En aquests pobles directament no hi ha ni cartells ni banderoles electorals. Tampoc no hi ha gaire faroles on penjar-les, però no és aquest el cas. Amb prou feines es veuen polítics. “No ens els creiem, ni als que ara s’omplen la boca de l’Espanya buida ni a cap altre”, assegura l’Ernesto, que continua: “Ara que estem en temps d’eleccions et diuen i et prometen moltes coses. Però d’aquí que ho facin…”.

Si no fos per les subvencions que reben, afegeix, ni tan sols podrien viure de l’agricultura i la ramaderia, “no hi hauria res a rascar”. El motiu és que “els preus estan tirats”, justifica. “L'ordi està al mateix preu que fa 30 anys. Per un xai també es pagava el mateix que es paga avui”.

"Catalans i bascos tenen problemes, alcen la veu i els donen carreteres, sanitat… En canvi, com Castella no ha protestat mai per res, doncs ens han abandonat"

Se senten absolutament discriminats. “A l’hora dels impostos, et cobren el mateix que si visquessis a Madrid. Però a l’hora dels serveis… Res de res”, denuncia. Posa l’exemple de la carretera que porta al poble des de l’autovia, que “la van fer fa quaranta anys i des de llavors ni l’han tornat a tocar”. Només hi han arreglat sots “i para de comptar”. L’estat de la via és deplorable.

“Una cosa està clara: Catalunya i el País Basc són els que sempre han estat donant més per sac… I com més guerra li dones al govern, més cas et fa”, sosté l’Ernesto. “Allà tenen problemes, alcen la veu i els donen carreteres, sanitat…”, afegeix. I ho compara amb municipis com el seu: “En canvi, com Castella no ha protestat mai per res, doncs l’han abandonada”.

L’Ernesto contempla les cases en runes que hi ha al seu voltant, i que ningú no s'ha molestat a reconstruir, i arronsa les espatlles. Tampoc no és optimista amb l’avenir: “Aquí el futur és impossible”.

pedraza segovia nicolas tomas

"Només venen a fer-se la foto"

Després que les protestes de l'Espanya buida situessin el problema en el centre del debat, Albert Rivera va voler picar l'ullet. La seva obertura de campanya no va ser a Madrid ni a cap gran ciutat, sinó al municipi de Pedraza, a Segòvia. Des d'allà va donar el toc de sortida, i la seva imatge va arribar a la capital a través d'un holograma. Després, en més d'una setmana de campanya, no ha tornat a passar per l'Espanya buida.

Costa trobar-hi veïns del poble, a Pedraza. Amb poc menys de 100 habitants permanents, és una bonica vila medieval, amurallada, cuidadosament mantinguda per grans empreses com Gas Natural o Telefónica. Està declarada com a Conjunt Històric espanyol. És un poble de turistes sobretot, a només hora i mitja de Madrid. I un poble de famosos, com la xef Samantha Vallejo-Nájera, la cantant Paulina Rubio o el mateix Albert Rivera, que assegura anar-hi regularment.

A la mateixa plaça major de Pedraza, on Rivera va fer la seva actuació telemàtica, hi ha el Julián, de 74 anys. Està assegut a la barra del bar. Ell sí que és veí del municipi. “L’altre dia va venir el Rivera aquí, on ens trobem ara”, recorda. En va ser testimoni en primera persona: “Va venir aquí amb dos autobusos per fer una cosa virtual, un holograma o no sé què, es va fer la foto i va marxar”.

De Rivera almenys valora que no sigui el primer cop que trepitja el poble, sinó que vingués fa dos anys amb “cinc o sis companys” del partit. Però, per la resta, se senten oblidats pels polítics. “Avui ha vingut una furgoneta del PSOE, amb els altaveus posats. L’he vist entrar i als cinc minuts sortir”, relata.

—Només se’n recorden de vosaltres en campanya?

—Sí… I ni això!

rivera holograma cs

El Julián explica les dificultats de viure a Pedraza, fins i tot sent un nucli de població més gran. “Jo visc entre Madrid i aquí. A Madrid em dona un meneo i arriba el SAMUR en tres minuts. Aquí, em moro de fàstic. Quan arribi l’ambulància, ja no la necessito”, denuncia. Posa un altre exemple. Assenyala amb el dit cap a l’altra banda de la plaça: “Veus aquella porta de l’esquerra, la fosca? Allà va haver-hi durant cent anys una farmàcia. Fa dos anys va jubilar-se. Ara ve una senyora d’una farmàcia a set quilòmetres dos dies dues hores”.

“Aquí tenim una politiqueta que s’ha fet famosa ara a nivell nacional… la de la tupinada”, assenyala el Julián. Fa referència a la fitxatge estrella de Rivera, Silvia Clemente, expresidenta de les Corts de Castella i Lleó pel PP. I protagonista de la famosa tupinada de les primàries de Ciutadans. “Doncs com ella va néixer aquí, ha escombrat cap a casa, i alguna cosa hem aconseguit”, continua explicant.

“Però si ara resulta que no tenim un polític més en 50 anys, què passa?”, es pregunta. “Doncs que ningú no se’n recorda de nosaltres”, respon ell mateix.

El contrast entre Pedraza, amb amb més d'un centenar de cotxes de turistes aparcats, i Galíndez, a només dotze minuts en cotxe, és més que evident. Als seus carrers no hi ha ningú. Només hi ha un cotxe i un tractor aparcats. Té sis habitants censats i un que hi visqui de forma permanent. Hi ha diversos cartells de "se vende". L'únic soroll que interromp la calma és el d'un cavall que renilla al seu estable. Allà no hi han vist passar ni Albert Rivera ni cap líder polític. I això que el fred no és comparable al de Lapònia.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat