Les urnes andaluses són aquest diumenge el primer escenari on es veurà quin ha estat realment l’efecte electoral dels discursos contra Catalunya, que han capitanejat el PP i Cs, i de les posicions d’extrema dreta de Vox. Són els primers comicis que se celebren des del suposat auge de la formació ultra, que es va fer visible en un acte a Vistalegre però que encara no s’ha comprovat amb quin suport real compta en unes eleccions.
Un dels temes més explotats per aquest partit i per la resta de l'unionisme ha estat tot allò relacionat amb el procés català. Aquestes també són les primeres eleccions -fora de Catalunya- en què l’enduriment dels missatges d’aquests partits contra l’independentisme s’ha fet palès. Tots han acabat parlant sobre indults als presos, contactes de Pedro Sánchez amb els partits sobiranistes o de la reunió de Pablo Iglesias amb Oriol Junqueras a la presó de Lledoners.
El líder de Vox, Santiago Abascal, en un míting de campanya / Efe
Són assumptes que, a parer dels andalusos i amb una mica de sentit comú, els partits andalusos haurien de deixar fora de la campanya, ja que no tenen cap influència directa sobre les seves polítiques autonòmiques. La comunitat té, per exemple, una taxa d’atur d’un 22,9% i una de les rendes per càpita més baixes d’Espanya. Problemes que s'han tractat barrejats amb discursos contra Catalunya i fins i tot de to xenòfob enfocats a recollir vots.
Aquest diumenge al vespre ja no hi haurà més espai per a especulacions i quedarà demostrat si l’estratègia realment funciona... o no. La campanya ‘amb accent andalús’ que reivindicava Susana Díaz en convocar les eleccions ha quedat difuminada i protagonitzada per una sobrepresència dels líders nacionals dels partits, com Albert Rivera o Pablo Casado -que ha participat per primera vegada en una campanya des que va assolir la presidència del PP-.
Pactes amb el PSOE o...
Hi ha diversos escenaris que poden sortir d’aquests comicis segons les últimes enquestes publicades. En general, es manté una victòria socialista -com sempre des de la Transició-, però no es preveu que arribi a la majoria absoluta de 55 escons. Això significa que Díaz haurà d’obrir-se a pactes amb els altres partits. Els candidats més probables de ser els socis fixes o puntuals del PSOE són Ciutadans -com ja havia estat durant la passada legislatura- o Adelante Andalucía.
De fet, aquestes eleccions han estat convocades tres mesos abans del previst ja que Susana Díaz va perdre el suport de Cs. Un nou pacte entre els dos partits no pintaria un escenari de gaire estabilitat tenint en compte els antecedents. En el cas d’Adelante, el govern hauria d’acceptar a obrir-se a les propostes de l’esquerra andalucista. Per ara, cap d’aquests dos partits té predisposició a pactar amb Díaz i encara menys el PP que, per si en quedaven dubtes, el seu candidat va signar aquest compromís davant de notari.
Els quatre candidats principals abans del debat a TVE / Efe
...govern de dretes o repetició
En el cas que tots giressin l’esquena al PSOE, quedaria la possibilitat d’un pacte entre PP i Cs -i Vox, si arriba a entrar al Parlament-. Els dos partits estan renyits per fer-se amb la segona posició i, per tant, encara no se sap qui seria la formació dominant en el cas que fos possible un pacte d’investidura o de govern.
Si els partits no aconseguissin arribar a cap tipus d’acord, no es descarta que s’haguessin de repetir els comicis en els propers mesos, coincidint fins i tot amb les eleccions generals o europees.