El discurs anticatalà ha protagonitzat molts moments àlgids de la campanya del PSOE, del PP i de Cs fins a dia d’avui a les principals ciutats andaluses. Mítings, debats i passejos han estat farcits de missatges contra Catalunya, en unes eleccions que, de tant en tant, cal recordar que són per accedir a la Junta i no a la Generalitat o al govern espanyol. Anar contra l’independentisme dona vots i ningú està disposat a renunciar-hi.

Arrimadas, mirall de Cs

Ciutadans és qui més es fia a aquesta estratègia, sigui pel contingut dels missatges electorals, sigui per qui els pronuncia. El líder del partit, Albert Rivera, i la presidenta del grup al Parlament, Inés Arrimadas, són els convidats indispensables de la campanya de Cs. Porten el pes de la majoria de mítings amb Juan Marín, un candidat comunicativament fluix i de perfil difús –ha passat per Alianza Popular, pel Partido Andalucista i per un partit local cofundat per ell mateix.

Dalt d'un bus pintat amb la cara de Puigdemont i Junqueras, Arrimadas és presentada allà on va com l’’exemple d’èxit’ després d’haver estat Cs el partit més votat a les eleccions catalanes del 21-D. Repeteix que a Catalunya se’ls deia que era “impossible” guanyar les eleccions als “nacionalistes”. “Però ho vam fer, ho vam fer tots nosaltres!”, crida, mentre assegura que a Andalusia es pot repetir la gesta.

Transmetre que un canvi de govern no és impossible és molt necessari per un partit relativament nou que s’enfronta a l’hegemonia del PSOE i 36 anys de presidents socialistes al capdavant de la Junta –i a l'aparició de Vox per la seva dreta.

La primera semana de campaña, Marín va obrir un enfrontament directe amb la Generalitat en acusar el president català, Quim Torra, d’haver dit que els andalusos “tenen un gen menys que els catalans” i que són “més fluixos i ganduls”. Aquestes declaracions van ser desmentides pel govern català, que valorarà si emprendre accions legals. Marín, lluny de corregir la falsa acusació, va respondre amb un desafiant i insultant vídeo dirigit a Torra​ on li dedicava adjectius com "racista", "colpista" o "covard". 

Nacionalisme i xenofòbia, recepta del PP

El PP també intenta enderrocar el gegant socialista i troba en Catalunya l’argument perfecte. Fan de Susana Díaz, com a representant del PSOE, el blanc de les mateixes crítiques i retrets que utilitzen a nivell nacional. Els més recurrents són: “el seu partit pactaria amb independentistes i terroristes per mantenir-se a la Moncloa”, “callen sobre el que passa a Catalunya” i “negocien el futur d'Espanya a les presons”.

El president del partit, Pablo Casado, s'ha abocat a la campanya des que va començar. Ha llançat missatges contra Catalunya dirigits directament al president Pedro Sánchez, deixant de banda el fons dels comicis andalusos. Des de Sevilla, va demanar que se supervisessin els comptes de la Generalitat, i, des de Granada, proposava retirar les competències en Educació a les autonomies.

Ell s’encarrega d’endurir el discurs nacionalista i xenòfob del partit per evitar que Vox, a qui les enquestes donen fins a quatre escons, s'emporti part del seu electorat. De moment, el candidat oficial, Juanma Moreno, no ha apujat el to tant com Casado, tot i que no s'ha estalviat retrets contra “el supremacista Torra” o les desigualtats fiscals amb Catalunya. L’aplicació del 155 és una altra de les banderes habituals en el discurs dels populars.

PSOE: sense sigles i defensant el 155

Susana Díaz intenta rebatre tots els atacs al seu partit deixant les sigles en un segon pla, substituïdes pel lema “+ Andalucía”, i desentenent-se de les decisions de Sánchez des de la Moncloa. En el seu cas, no ha recorregut al reforç de cap líder nacional del partit, sinó que més aviat l’ha evitat. El president espanyol ha participat a només dos actes en tota la campanya i no se l’espera a cap més.

A més, l’actual presidenta de la Junta ha hagut d’augmentar la dosi de nacionalisme en el seu discurs per competir contra el del PP i Cs. L’hem vist presumint d’haver estat “de les primeres” en donar suport al dur discurs del Rei contra Catalunya el 3-O i criticant el PP per no haver aplicat el 155 després del ple del 6 i 7 de setembre. “Així ens hauríem estalviat el numeret de l’1-O”, se’n burlava durant el primer debat electoral a CanalSur. 

Adelante Andalucía no vol entrar-hi

La coalició de Podemos i IU, Adelante Andalucía, ha estat l’única força que intenta evitar la qüestió catalana a la seva campanya. Sempre que el tema ha aparegut en debats electorals, la candidata, Teresa Rodríguez, he rebutjat parlar-ne acusant els partits unionistes d’estar “obsessionats”.

"Allò que trenca Espanya no és Catalunya sinó la desigualtat", reivindica, recordant als nacionalistes que “les banderes no es mengen”. Els podemites també han deixat de banda els missatges a nivell estatal i han criticat els intents dels altres partits de convertir les eleccions andaluses en un camp per preparar els propers comicis generals.