"Catalunya no es mereix que la resposta a la sentència sigui una victòria del PSC". Amb aquest missatge tancava divendres la campanya Esquerra Republicana, en un míting a Terrassa en el que es va presentar com el vot útil de l'independentisme. Una trentena de quilòmetres més enllà, al recinte de la Fira de Barcelona, els socialistes, amb Pedro Sánchez com a cap de cartell, demanaven votar-los "massivament" per evitar "la divisió i l'odi" de les dretes i l'independentisme, posant-los a tots al mateix sac.

Els dos partit competeixen pel primer lloc a Catalunya. Les enquestes dels últims dies, igual que les del 28-A, pronostiquen que es trepitgen de nou els talons. A l'abril finalment van ser els d'Oriol Junqueras els que es van imposar en la pugna per 57.000 vots i fins a tres escons. El context d'aquesta repetició electoral, però, malgrat que no fa ni mig any de l'anterior convocatòria, és diferent. Si els anteriors comicis venien clarament marcats pel fantasma de la triple aliança de dretes, el compàs d'aquest diumenge el marca la sentència al procés

No és, però, l'única novetat respecte fa sis mesos. Als col·legis electorals hi ha aquest cop una nova papereta per escollir, la de la CUP. Els cupaires han decidit trencar amb la seva tradició de boicotejar les eleccions espanyoles i concorre-hi, el que permetrà que l'independentisme, amb tots els seus colors i matisos, es pugui tornar a comptar a les urnes i fer-ho en un moment especialment transcendental com és la post-sentència.

Debat candidats eleccions generals 10-N - Sergi Alcàzar
Foto: Sergi Alcàzar

La nit electoral, però, començarà amb moltes preguntes que hauran d'anar-se resolent al llarg de la nit, no sense angoixa i nervis en més d'una seu electoral.

L'independentisme, demostració de força o fragmentació?

Els tres partits independentistes persegueixen fer una demostració de força a les urnes, materialitzant en vots tota la indignació per la condemna als líders del procés que fa setmanes que es respira als carrers de Catalunya. Tot i això, ho fan clarament dividits, després d'una campanya plena de retrets, especialment llançats per JxCat i la CUP, amb una ERC que s'ha posat de perfil davant les crítiques que l'acusaven d'haver-se abstingut a la investidura de Pedro Sánchez "a canvi de res", i que ha preferit apuntar cap al seu rival pel primer lloc: el PSC. 

L'abril passat, els republicans van guanyar per primera vegada unes eleccions generals a Catalunya, fins aleshores molt marcades pel vot dual, i van arreplegar fins a 15 escons, que sumats als 7 de JxCat, va donar a l'independentisme 22 dels 48 escons possibles. Amb l'arribada de la CUP, caldrà veure si la fragmentació del vot independentista passa factura en el repartiment d'escons o si, per contra, la diversitat de paperetes i el creixement de la indignació pels fins a 13 anys de presó pels líders del procés, ajuden a ampliar la base del moviment. 

El PSC, qui paga els plats trencats de Sánchez?

A l'altra banda, el PSC començava la campanya amb l'objectiu de destronar a ERC com a primera força, títol que no aconsegueixen des de 2008, a base de demanar l'acumulació del vot socialista per evitar un nou escenari de bloqueig, jugant amb força la carta Pedro Sánchez, i aprofitant-se de la desfeta de Cs. Els errors de càlcul del líder espanyol, però, fan perillar la seva jugada mestra de repetició electoral i amenacen amb fer trontollar el PSC.

pedro sanchez barcelona   sergi alcazar
Foto: Sergi Alcàzar

Sánchez ha fet una de les campanyes més dures amb l'independentisme, comprant part del discurs de la dreta, i ha passat de vendre's com el garant del diàleg i la concòrdia, a amenaçar amb penalitzar la convocatòria de referèndums, de "portar Puigdemont a Espanya" i d'anar contra l'escola catalana i TV3, a més d'estar disposat a aplicar un nou 155.

Una estratègia que podria haver beneficiat el PSOE a nivell espanyol –cosa que de moment no està del tot clara, perquè les anàlisis demoscòpics assenyalen que els vots que perd Cs no van a ell sinó a PP i Vox–, però que a més pot acabar perjudicant els socialistes catalans. Guanyar pel flanc dret però perdre'n per l'esquerra i federalista podria passar-los factura i acabar beneficiant els comuns, que han anat millorant les expectatives a mesura que ha anat passant la campanya. 

Ciutadans, tocat i enfonsat?

Hi haurà moltes preguntes, però la caiguda lliure dels d'Albert Rivera sembla ja un fet. De moment només en enquestes, però tot apunta que les urnes ho acabaran de corroborar. Una desfeta que caldrà veure fins a quin punt afecta al partit a Catalunya i cap a quins partits es traslladen els seus electors aquí, que a la resta de l'Estat ja sembla clar que capitalitzaran populars i la ultradretana Vox. El partit taronja va aconseguir en les passades eleccions cinc diputats i va quedar relegat a la cinquena posició, un escenari molt diferent del 21-D, quan van ser el primer partit de Catalunya. L'últim CIS encara els enfonsa més i els dona tan sols dos escons aquests diumenge. 

Debat candidats eleccions 10-N Cayetana Alvarez de Toledo Ines Arrimadas Ignacio Garriga - Sergi Alcàzar
Foto: Sergi Alcàzar

El fracàs de Cs podria beneficiar a Catalunya principalment el PP, que podria passar d'un a dos escons respecte el 28-A o fins i tot tres, i Vox, que podria mantenir el representant dels anteriors comicis. Tots dos, però, s'espera que siguin els grans beneficiats de la nit a escala estatal. A tot això, caldrà veure quin paper hi té l'abstenció, tenint en compte que es tracta d'una repetició electoral i que l'anterior vegada que es va donar aquesta circumstància, l'any 2016, més d'un milió de persones es van quedar a casa, gairebé 300.000 en el cas de Catalunya.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat