Iván Redondo, el gran guru de Pedro Sánchez, tenia en ment una altra jugada mestra per sortir del bloqueig: la repetició electoral del 10-N. Segons els seus càlculs, que el CIS reflectien, el candidat del PSOE s'havia de propulsar després que els altres partits "impedissin" la seva investidura. El seu pla passava per fer una OPA a Ciutadans i convertir-se en el gran partit del centre. L'exhumació del dictador Francisco Franco l'havia d'ajudar en aquest camí. Vet aquí el primer error de càlcul de la seva estratègia. Aquesta jugada mestra haurà de passar el filtre de les urnes, que poden ser una ruleta russa. Totes les enquestes la desmenteixen.

A la caserna general de La Moncloa partien d'un gran error de diagnòstic: de la premissa que els votants d'Albert Rivera eren de centre. S'ha demostrat completament falsa. La debacle --de moment demoscòpica-- de Ciutadans ha mostrat el contrari. A cada enquesta, també d'Andorra, que surt, la formació de Rivera baixa cada cop més. Però aquest vot no va cap al PSOE, que també retrocedeix lleugerament, sinó que alimenten l'auge del Partit Popular de Casado, que ja s'ha oblidat de la moderació, i sobretot a Vox, que amenaça de convertir-se en el gran protagonista de la nit electoral. La pràctica totalitat de sondejos el situen com a tercera força. L'excepció espanyola respecte de l'extrema dreta ja és un mite.

Però aquest no ha estat l'únic error de càlcul. N'hi va haver un d'igual o encara més important: no saber calibrar la resposta a la sentència del procés. Dies abans de la sentència, en privat, els ministres de Pedro Sánchez deien que Catalunya estava més “pacificada” que mesos enrere i que la reacció seria “controlada”; que no passaria de les manifestacions pacífiques que l’independentisme ha realitzat en els últims anys. Però el 14 d’octubre una altra realitat els va explotar a la cara. Mentre els carrers de Barcelona bullien, el president en funcions es veia obligat a fer malabars.

Des del primer moment, Pedro Sánchez va comprar el manual de mà dura de la dreta, generant angoixa i nerviosisme al PSC. Però no ha passat del pla retòric. Ha amenaçat de penalitzar referèndums, "portar Puigdemont a Espanya", anar contra TV3, estar disposat a aplicar l'article 155 i "tots els resorts" de l'Estat... Però no s'ha mogut d'aquesta amenaça verbal. L'equilibri no és fàcil: el que li pot fer guanyar vots al PSOE en pot fer perdre al PSC. Aquest joc de malabars ha tingut conseqüències, com quan va vantar-se de controlar la Fiscalia, veient-se obligat a retractar-se. O la trucada de Miquel Iceta a Cristina Narbona perquè corregís un programa que no parlava ni de “plurinacionalitat” ni de “federalisme”. Al final el programa va parlar de les declaracions de Granada i Barcelona, però no va citar específicament ni “plurinacionalitat” ni “federalisme”.

Ara ha arribat el dia de la veritat. Més de 37 milions d'espanyols estan cridats a les urnes, mig any després, per tornar a expressar-se. L'extrema dreta que el 28-A va haver de conformar-se amb 24 escons ara té una segona oportunitat per emular el que han fet els seus aliats europeus. Com quedi la correlació de forces dependrà de la mobilització dels ciutadans, la gran incògnita.

El que sembla clar és que, en cas de tornar a guanyar el bloc de les esquerres, l'endemà Pedro Sánchez haurà d'asseure's a negociar si vol continuar a La Moncloa i superar el bloqueig. L'opció PSOE-Cs sembla descartada i només queda Iglesias o Casado. Tot això si és que no vol portar Espanya a les cinquenes eleccions generals en cinc anys.

cayetana casado rosa diez efe

Casado propulsat

Les eleccions del 10-N són per a Pablo Casado una segona pilota de partit. Després de la patacada del 28-A, que va amenaçar d’escapçar-lo d’un breu lideratge del PP, el dirigent conservador veu la resurrecció a través de les enquestes. El seu equip se situa com a fita la forquilla dels 110-120 escons. Assenyalen que només divendres, últim dia de campanya, van recuperar un 0,6% en intenció de vot. Només hi ha un obstacle a aquest auge, l’extrema dreta de Vox, que pot retallar substancialment les seves expectatives de creixement. Almenys confia en assegurar-se la legitimitat com a cap de l’oposició, amb Albert Rivera desactivat. Des de Gènova insisteixen: “El vuelco es posible”. Ja s’ha oblidat del suposat gir al centre.

Albert Rivera Cs eleccions 10n - Efe

Rivera en pànic

Que Ciutadans patirà una debacle electoral ja hi compten fins i tot des de l’entorn d’Albert Rivera. Són conscients que tenen el votant menys polititzat i el menys fidel. Ara només falta veure la magnitud de la tragèdia. Per ells un bon resultat seria caure fins a la trentena que van obtenir el 2016. Però les enquestes els han enfonsat més, fins als 8-10 que arribaven aquest divendres d’Andorra. Un dels grans temors és que pesos pesants del partit, com José Manuel Villegas o Fernando de Páramo, perdin el seu escó. Alguns trackings fins i tot qüestionen el d’Inés Arrimadas, cap de llista per Barcelona.

colau   iglesias   asens   EFE

Iglesias millora les expectatives

Abans d’anar a eleccions, era un escenari que Pablo Iglesias volia evitar com fos, especialment després de la baixada d’abril. Amb el pas de les setmanes, i dels errors de Pedro Sánchez, a Unidas Podemos són “moderadament optimistes”. El seu objectiu és mantenir els mateixos resultats i fins i tot millorar. També han deixat de patir pel Més País d’Íñigo Errejón. Des de la formació creuen que els pot afectar una mica en les circumscripcions més petites, com ara el País Valencià, però no en les grans, com Madrid o Barcelona. Si confirma resultats se sentirà reforçat per a mantenir l'exigència d'un govern de coalició, especialment si els socialistes reculen.

abascal tancament campanya vox colon - efe

Abascal i les enquestes

L'extrema dreta, que ha capitalitzat el replegament espanyolista a la sentència del procés, té aquest diumenge la seva segona oportunitat, el seu segon match ball. No només amenaça d'entrar amb molta més força que a l'abril, sinó que ja es dona per fet el sorpasso a Ciutadans. Pel camí, no només ha marcat l'agenda política en mà dura contra Catalunya, sinó que també ha introduït temes com la xenofòbia o l'homofòbia. Caldrà veure si aquest cop també és només cosa de les enquestes o es materialitza en escons al Congrés.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat