Els presos polítics i exiliats independentistes catalans estan participant en la campanya electoral. Els primers, gràcies al tercer grau penitenciari que els ha concedit la Generalitat i que el Tribunal Suprem podria revocar; i, els altres, a distància, gràcies a la telemàtica. Una situació derivada de la sentència del referèndum de l'1-0 que enverina qualsevol via de sortida per al conflicte Catalunya-Espanya i que un amplíssim 71,3% dels catalans desitja revertir mitjançant l'amnistia i els indults perquè tots ells quedin en llibertat definitivament.

Així ho reflecteix l'enquesta de Feedback per a El Nacional.cat a 8 dies que se celebrin les eleccions al Parlament de Catalunya. En concret, un 43,7% dels enquestats donen suport a l'amnistia com a solució per a la situació dels líders independentistes empresonats o exiliats i un 27,6% s'inclina per l'indult. En canvi, un 18,1% creu que se'ls ha de mantenir a la presó i a un 3,6% els resulta indiferent una cosa o l'altra. No té clara la resposta el 6,9% restant.

La demanda de l'amnistia, una cosa que ve rebutjant el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és àmpliament majoritària entre els votants de partits independentistes en les eleccions del 21-D del 2017. Li donen suport un 94,6% dels de la CUP, un 70,5% dels d'ERC i un 70,3% dels de Junts. Però també l'aplicaria el 36,4% dels votants d'En Comú, el 34,4% dels del PSC, i, fins i tot, un 15,5% dels de Cs.

Els votants dels comuns i el PSC, per l'indult

L'indult que l'executiu del PSOE i Podemos ha començat a tramitar encara que sense data clara per fer-se efectiu, és l'opció preferida per al 45,9% dels enquestats que declaren haver votatel 2017 els comuns, referent català del partit de Pablo Iglesias, així com també per al 39,7% dels quals ho van fer pel PSC.

A l'independentisme, la via de l'indult, que no suposa qüestionar la condemna imposada, té, per això, menys suport: un 27,2 entre votants d'ERC a les anteriors eleccions catalanes, un 20,7 dels de Junts i sols un 5,4 dels de la CUP. L'aprova, així mateix, un 26,9% dels de Cs.

En canvi, l'opció de mantenir-los a la presó és la "solució" que creuen millor els votants del PP el 2017, i en la proporció màxima: un 100% dels enquestats per Feedback. També és la resposta majoritària, encara que bastant menys, entre els enquestats que van optar per Cs: un 46,4%. Pel que fa als de Vox, es decanten perquè continuïn a la presó un 48,4% dels enquestats, si bé, en aquest cas es tracta dels que van votar la formació d'ultradreta a les eleccions espanyoles del 10 de novembre del 2019 -no es van presentar a les catalanes del 2017-. El 51,6% restant respon que no ho sap.

Tercer grau

La Generalitat va concedir el tercer grau penitenciari als presos i preses polítiques el 28 de gener passat en avalar la proposta de les juntes de tractament penitenciari en vigílies de la campanya electoral, en la primera jornada de la qual ja van poder participar 8 d'ells -Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, ho va poder fer uns dies després-.

Malgrat estar inhabilitats per la condemna del Tribunal Suprem, la pena no els impedeix participar en actes polítics ni demanar el vot, en conservar el dret de manifestació i participació política. El tercer grau els permet passar el dia i el cap de setmana de divendres a diumenge fora de la presó. Això sí, han d'anar a dormir al centre penitenciari de dilluns a dijous.

No obstant això, el tercer grau pot ser recorregut i derogat, com ja va fer el desembre del 2020 el Tribunal Suprem. De fet, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va insinuar dimecres passat que la fiscalia tornaria a recórrer el tercer grau en línia amb el criteri del TS. Si finalment això succeeix, els presos podrien acollir-se encara als permisos, en haver complert una quarta part de la pena. Disposen de 48 dies de permisos a l'any que poden distribuir-se com desitgin.

A Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) hi ha empresonats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Dolors Bassa està reclosa a Puig de les Basses (Figueres) i Carme Forcadell a la presó barcelonina de Wad-Ras. Després de les eleccions del 14-F, tot indica que l'expedient dels presos i exiliats del procés tornarà a col·locar-se en primer pla.

Imatge principal: Els presos polítics independentistes a la seva sortida de la presó de Lledoners el 29 de gener / EFE

 

Fitxa tècnica: Àmbit de l’estudi: Catalunya. Univers: Població major de 18 anys empadronada a Catalunya i amb dret a vot en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Mètode: Enquesta telefònica amb combinació de telèfons fixes i mòbils. Mostra: 800 enquestes. Quotes: la mostra es proporcional a les variables estructura per grups d’edat i gènere; i s’estableix com a control del treball de camp per a la selecció de les unitats mostrals (ciutats) la variable Demarcació. Condicions estadístiques: marge d’error total possible de +-3,54%, per una població infinita (cens de 5.623.962 persones), amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2, i el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50/50). Treball de camp: les enquestes s’han realitzat entre el dilluns 1 al divendres 5 de febrer de 2021.