El primer eclipsi de Sol que dimecres 12 d'agost es podrà veure de manera total en una bona part de Catalunya en més d'un segle ja ha arribat a les portades dels principals diaris de l'Estat. Un fenomen astronòmic excepcional que també suposa tot un desafiament per a les autoritats: caldrà gestionar una mobilitat massiva, garantir la seguretat pública i, alhora, aprofitar una finestra científica única per estudiar el Sol, l'atmosfera i fins i tot els efectes fisiològics que pot provocar en les persones. L'eclipsi, inevitablement, també eclipsa altres informacions. Però no pas als diaris espanyolistes, que es resisteixen a deixar anar la crisi migratòria de Ceuta i totes les seves derivades. Entre elles, el pols diplomàtic entre Espanya i Itàlia, amb l'inici dels controls fronterers ordenats pel govern de Pedro Sánchez com a resposta als que havia establert Giorgia Meloni. Uns controls, pel que sembla, força descafeïnats. I, de fons, continua la pressió política provocada per l'entrada massiva de migrants del passat 30 de juliol i la crisi humanitària que va desencadenar. Així que les portades d'aquest diumenge miren cap al cel, cap a Ceuta i cap a Itàlia. Hi ha espai per al Sol, la Lluna, Meloni, Sánchez, els migrants, els controls fronterers, els rius secs i fins i tot els entrenadors espanyols de la Premier. Per a Salvador Illa, just quan arriba a l'equador de la presidència, gairebé no n'hi ha. De vegades, el que una portada eclipsa explica tant com allò que decideix il·luminar.
El País ho fia pràcticament tot a "l'eclipsi de les nostres vides", per al qual els espanyols ja es preparen i que planteja un desafiament colossal a les autoritats. La imatge que domina la portada és un mapa del nord d'Espanya amb la franja que, d'est a oest, des del nord de Galícia fins al sud de Catalunya, marca el territori on l'eclipsi total es podrà observar amb tota la seva esplendor. "Milers de persones busquen el millor lloc per mirar al cel quan la Lluna cobreixi el Sol dimecres cap a les 20.30 hores", explica el diari sobre un fenomen excepcional que serà visible de Galícia a les Balears, "passant per l'Espanya buidada, que aquests dies està plena". Per sota del Sol i la Lluna encara hi cap Ceuta. El diari dedica una informació a "la inèdita Marxa Blava sobre Ceuta deixa en evidència la UE" i explica que la ciutat autònoma s'aboca a una crisi humanitària que ha deixat al descobert tant el malestar intern al Marroc com les fractures de la unitat europea.
Segueixen els retrets al govern de Sánchez
A la resta de diaris madrilenys, espanyolistes i de dretes, no hi ha astronomia i sí molts més retrets al govern espanyol a compte de Ceuta. L'ABC assegura en el seu titular principal que "la Moncloa no va escoltar tots els avisos que alertaven de l'assalt a Ceuta". Segons el diari, Frontex ja havia emès al juny un informe que alertava d'una "presència migratòria significativa", al qual es van afegir les advertències de Vivas, el CNI i el Cifas els dies previs a l'entrada de 72.000 migrants. Arribats aquí, potser cal preguntar-se si el lector mitjà sap que són Frontex i el Cifas. Per si de cas: Frontex és l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes i el Cifas, el Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades. Vivas és Juan Jesús Vivas, president popular de la ciutat autònoma. La fotografia i el titular inferior són per a l'enfrontament entre Espanya i Itàlia per la immigració, que, segons l'ABC, "condiciona 85.000 passatgers al dia". Interior mantindrà fins al 7 de setembre els controls fronterers en ports i aeroports als viatgers procedents d'Itàlia.
El Mundo tampoc no deixa anar Ceuta. La crisi "s'estén", adverteix el rotatiu, que obre amb "El col·lapse de seguretat dinamita la relació amb Itàlia després de quatre anys d'equilibris". També dona compte dels controls "poc estrictes" a les fronteres —algun passatger italià afectat els qualifica directament de "ridículs"— i ofereix una crònica sobre els desapareguts del "gran assalt a Ceuta", il·lustrada amb un collage de fotografies d'alguns dels migrants que ningú no troba. I encara hi ha espai per a una enquesta sobre immigració: el 82% dels consultats militaritzaria la frontera sud i el 47% culpa el Marroc.
La Razón prefereix furgar en les diferències que la crisi ha fet aflorar dins del mateix govern espanyol, especialment entre Interior i Defensa, i recull el malestar del CNI després dels dubtes sobre les seves alertes. "Que no ens utilitzin", assegura una font que el diari no identifica. Suposadament, és un dels funcionaris dels serveis d'intel·ligència que "viuen perplexos per la utilització de la seva feina" i que ja assumeixen que la polèmica va per llarg. Si no hi ha prou eclipsi per tapar Ceuta, tampoc sembla que n'hi hagi per tapar les guerres internes de Madrid.
Un aniversari que no mereix portada
Aquest dissabte 8 d'agost també feia dos anys de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat i dos anys del retorn fugaç de Carles Puigdemont a Catalunya. Dues efemèrides polítiques gens menors que, tanmateix, no han despertat interès en els diaris catalans. L'excepció és El Punt Avui, l'únic que en fa menció, i encara de manera residual, dins la crònica del dia anterior. "Illa arriba a l'equador", titula, amb una fotografia de Puigdemont i Jordi Turull al cotxe que els va portar a Barcelona. Dos anys després, l'equador de la legislatura d'Illa no ha aconseguit competir ni amb la Lluna, ni amb el Sol, ni amb Ceuta.
El Periódico sí que es lliura completament a l'"eclipsimania" amb una portada monogràfica dedicada a aquest "fenomen astronòmic i social", presidida per una imatge del Sol tapat per la Lluna. El diari explica que el govern espanyol tem que el furor ciutadà arribi a saturar la xarxa mòbil i dificulti la gestió de possibles emergències, mentre Catalunya activa l'"alerta màxima" i desplega 700 agents, drons i unitats aquàtiques i subaquàtiques. En petit, encara hi caben tres crides: l'estratègia davant les crisis migratòries obre fissures a la Unió Europea; la intel·ligència artificial ja serveix per falsificar webs de venda d'entrades, i un de cada quatre entrenadors de la Premier League és espanyol. Del president de la Generalitat, en canvi, ni rastre.
A La Vanguardia, l'eclipsi ocupa la part superior de la portada, amb un enfocament semblant al d'El Periódico i més pendent dels problemes que pot generar que de la contemplació celestial. "Preocupació davant la fal·lera per veure l'eclipsi", titula. El fenomen de dimecres obligarà a fer controls de carreteres i a tancar espais naturals. El titular principal, però, és per a la pugna diplomàtica entre els governs italià i espanyol: "El xoc entre Itàlia i Espanya ja impacta en el control de fronteres". Les inspeccions als aeroports espanyols, en resposta a les revisions ordenades per Meloni, afecten un 10% dels viatgers italians. La fotografia mostra dos policies fent controls aleatoris als passatgers d'un vol procedent d'Itàlia a l'aeroport del Prat. La portada dels Godó encara troba espai per a una entrevista amb la consellera de Salut, Olga Pané, que defensa que "hauríem de poder tornar d'una baixa mèdica progressivament". Ho diu una consellera que va estar més de tres mesos de baixa per una fractura de peroné després que la proposta del seu departament de condicionar els fons públics destinats als CAP a la reducció de les baixes mèdiques provoqués una intensa polèmica. També hi apareixen Donald Trump, que se'n surt i aconsegueix col·locar el seu advocat com a fiscal general, i les sortides del Barça, amb Araujo cedit al Liverpool i Ferran demanant anar al PSG. Curiosament, cap portada es fa ressò de la mort de Jorge Messi, pare de Leo Messi i artífex de què el seu fill es convertís en el millor jugador de la història.
L'Ara repeteix, a grans trets, l'estructura de La Vanguardia. A la part superior, "l'emoció i la ciència" de l'eclipsi, un fenomen que desperta una enorme expectació popular i que servirà per buscar respostes que van molt més enllà de l'astronomia. Al centre, el diari uneix el "xoc polític" i la "crisi humanitària" de Ceuta. I a la part inferior mira encara més lluny: Europa s'asseca, els rius es buiden i el paisatge s'esquerda.