El segon any de Govern de Salvador Illa ha multiplicat els fronts oberts. L'executiu es pot apuntar en el balanç positiu el fet d'haver aconseguit finalment aprovar els pressupostos, després de tres anys en què Catalunya ha viscut amb els comptes prorrogats. Aquesta és, sens dubte, una fita clau per garantir la legislatura. Això no obstant, aquest any el dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya —que es manté implacable amb el PSOE a la Moncloa, amb un 8,6% el 2025— ha esclatat a les mans del Govern amb tota seva contundència. L'executiu d'Illa ha hagut d'encaixar des del mes de gener un nou i llarg daltabaix de Rodalies. El rosari d'incidències de les infraestructures no s'ha aturat i ha registrat el mes de juliol l'esfondrament del Putxet i una grua engolida per les obres de Montcada i Reixach. Això no obstant, el front més calent d'aquest final de curs d'Illa és Educació, que després d'uns mesos d'alta tensió per la guerra oberta amb els docents ha tancat el curs amb un fiasco amb les proves PISA, que ha deixat Catalunya fora de l'avaluació de l'OCDE. Tot plegat en un context de greu crisi del PSOE i del govern de Pedro Sánchez, sotmès a un assetjament judicial dins del qual l'oposició ha intentat repetidament incloure Illa.
En aquest context, l'aprovació dels pressupostos d'aquest any ha representat per al Govern molt més que un simple baló d'oxigen. Així ho reconeix tant el PSC com l'oposició. Uns i altres admeten que la no aprovació dels comptes hauria deixat tocat el Govern; i que el fet d'aconseguir tirar-los endavant li dona l'empenta per resistir la resta de la legislatura. Aquesta era, a més, la darrera oportunitat per aprovar-los, atès que l'any vinent, enmig d'un context electoral, es dona ja per pràcticament impossible tirar endavant un nou projecte.
Pressupostos
Amb tot, no ha estat fàcil aprovar els comptes d'aquest any, que s'han votat al Parlament amb sis mesos de retard. Illa ha hagut de negociar a fons. Els Comuns han volgut marcar territori en política d'habitatge i han obligat el Govern a una llarga negociació. Però l'autèntic entrebanc va ser la negativa d'ERC a ni tan sols negociar el projecte, sense un compromís amb relació a la cessió de l'IRPF a Catalunya. Davant aquest enrocament, Illa va plantejar als republicans un torcebraç i va presentar a finals de febrer un projecte al Parlament, sense acord previ, que es va veure obligat a retirar el mes de març per evitar que el ple els tombés. Mai fins ara el Govern havia retirat el seu projecte pressupostari del Parlament. Però, finalment, això va servir per desencallar les negociacions amb ERC, sense necessitat de cap concessió en relació amb l'IRPF; fins al punt que a la roda de premsa de balanç de curs, Illa no va tenir inconvenient a assegurar que aquesta qüestió, que segons l'acord d'investidura s'hauria d'haver materialitzat aquest any, no figura al focus d'atenció. El president va deixar clar que la prioritat és el nou finançament.
Salvador Illa a Sacramento amb la vicegovernadora de Califòrnia / Arnau Carbonell
En el compte de resultats, Illa insisteix a assenyalar la "normalització" política de Catalunya, tot i que encara no s'ha aconseguit l'aplicació de l'amnistia als líders del referèndum independentista. En aquest punt, subratlla el retorn d'empreses que havien marxat arran del procés, i les bones dades macroeconòmiques a Catalunya. El problema de l'habitatge s'ha convertit en un dels objectius prioritaris de l'executiu, com també la projecció exterior de l'economia catalana. Després de les visites que va protagonitzar l'any passat a la Xina, Japó i Corea, ha tancat el curs amb un viatge al Vietnam i Singapur, que s'afegeix al que va fer la primavera a Califòrnia.
Baixes al Govern
Sens dubte, però, un dels trets diferencials d'aquests mesos ha estat la baixa del president de la Generalitat. Illa va ser ingressat d'urgències el passat 17 de gener a l'Hospital de la Vall d'Hebron, arran d'un dolor muscular intens. Després de tres dies se li va diagnosticar osteomielitis púbica, que el va obligar a mantenir-se hospitalitzat durant dues setmanes i continuar amb hospitalització domiciliària dues setmanes més a casa seva abans de reincorporar-se a la feina.
El president encara estava de baixa quan l'1 de febrer la consellera d'Educació, Esther Niubó, va comunicar que s'havia de sotmetre a una operació d'urgència, que més tard es va saber que es devia a un tumor de tim i que la va obligar a estar-se més de dos mesos de baixa. La tercera incidència va ser la de la consellera de Salut, Olga Pané, que va patir un accident domèstic el 12 d'abril que li va provocar una fractura al peroné i tres mesos i mig de baixa. Precisament, les setmanes prèvies a l'accident la proposta de condicionar els fons públics per als CAP a la reducció de les baixes mèdiques havia provocat una intensa polèmica. Salut va explicar que l'objectiu era evitar que les baixes es prolonguessin per retards burocràtics, però finalment la proposta es va haver de retirar.
Les tres baixes dels membres del Govern van ser cobertes pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, que es va encarregar d'assumir l'encàrrec de despatx de tots tres, especialment espinós en el cas d'Educació, cosa que també li ha passat factura.
Ensenyament
Amb Dalmau com a responsable del Departament d'Educació el mes de març el Govern va signar un acord amb UGT i CCOO, deixant de banda els sindicats majoritaris del sector, sobre les condicions laborals dels docents. Aquell pacte va desencadenar l'enuig de mestres i una tongada de 17 jornades de vagues i protestes que van obligar l'executiu a moure's i reobrir les negociacions per intentar apaivagar els ànims amb un nou preacord a finals de maig. Això no obstant, després de mesos de mobilitzacions i irritats per la imatge que totes les seves exigències es reduïen a reivindicacions salarials, els docents van rebutjar-lo el 4 de juny quan es va sotmetre a consulta, i van anunciar noves mobilitzacions per a l'inici del pròxim curs.
Educació s'ha convertit, a més, en protagonista també de l'última gran crisi que sacseja el Govern, pel daltabaix amb les proves de PISA. La conselleria va comunicar que Catalunya s'ha trobat fora de l'avaluació d'aquestes proves de l'OCDE després que el 23,2% d'alumnes seleccionats per participar-hi van quedar exempts de l'examen, quan el límit màxim d'exempts que s'accepten per mantenir la validesa del resultat és del 5%. Tot i conèixer aquesta circumstància des del mes de març, el Govern no va comunicar aquests fets fins al 24 de juliol, l'endemà del darrer ple del Parlament, cosa que va irritar l'oposició, que va obligar igualment Niubó a comparèixer en comissió. No obstant això, el vot d'ERC i Comuns va evitar que també ho hagués de fer Illa. El president ha reiterat en tot moment la confiança en la consellera, però ha deixat també clar que la voluntat de l'executiu és arribar fins al fons en aquest tema i depurar les responsabilitats que pertoquin.
Rodalies
El gran forat negre del Govern segueix a les infraestructures i, en particular, a Rodalies. Dimarts, 20 de gener, després d'un episodi de pluja i vent provocat per la borrasca Harry, un comboi de l'R4 en direcció a l'Hospitalet de Llobregat va xocar a Gelida contra un segment de formigó d'un mur de contenció que s'havia desprès. Era de nit i plovia, cosa que va impedir frenar a temps i la col·lisió va provocar la mort d'un jove maquinista en pràctiques.
Adif va suspendre la circulació de trens per revisar les vies. I Catalunya es va llevar sense servei de Rodalies. Els problemes es van anar multiplicant per la falta de trens i de mitjans alternatius. Per acabar-ho d'adobar, l'AP7, que passa per aquell punt, es va tancar per una possible inestabilitat, agreujant la situació. Dimecres al vespre, 24 hores després de l'accident, el Govern va anunciar la represa del servei ferroviari, però l'endemà només 6 dels 140 maquinistes es van presentar a treballar. L'executiu, desautoritzat i desconcertat, va aconseguir un acord amb els sindicats per revisar les vies de nou, les conegudes marxes blanques. Quan divendres, finalment, es va recuperar la circulació de trens, les incidències van ser constants, amb una nova esllavissada i tensió entre el Govern, Adif i Renfe. En tot aquest temps, en cap moment va comparèixer a Catalunya el ministre de Foment, Óscar Puente, tot i que el secretari d'estat de Transports i Mobilitat, José Antonio Santano, es va haver d'instal·lar a Barcelona. El desconcert i la falta de resposta van provocar la reprovació de Paneque al Parlament.
Putxet
Després d'aquell episodi, les incidències s'han mantingut constants causades, per la falta d'inversió o per les obres amb les quals s'intenta esmenar les deficiències. El darrer ensurt es va produir a començament d'aquest mes de juliol quan les obres de la línia 9 del metro van provocar un esvoranc al barri del Putxet de Barcelona, de vuit metres de diàmetre i 4 de fondària. El fantasma del Carmel va recórrer l'espinada del Govern. Vuit edificis van ser desallotjats mentre es comprovava l'estabilitat de la zona. Alguns veïns no podran tornar a les seves llars abans de setembre. La cirereta del curs es va produir el 20 de juliol a Montcada i Reixach, on forat a les obres de soterrament de la línia R2 va engolir una grua sencera.
El Govern insisteix a assenyalar els executius anteriors com a responsables de les deficiències a les infraestructures. Però les dades d'execució de pressupostos fetes públiques aquest any pel Ministeri d'Hisenda evidencien la desinversió que pateix Catalunya, que l'any passat només va aconseguir un 8,2% del tota d'obra executada a l'Estat.
Interior
Interior ha estat un altre dels departaments repetidament situats a l'ull de l'huracà arran de l'increment dels delictes provocats per armes de foc. Tot i que des de la conselleria de Núria Parlon argumenta que les dades demostren un descens del 9,9% de la criminalitat el primer trimestre d'aquest any, els set assassinats a trets registrats fins al mes de juliol han disparat les alarmes, tenint en compte que en tot el 2025 s'havien produït 8 morts en aquestes circumstàncies. En aquesta escalada va provocar especial preocupació l'home mort d'un tret al cap al carrer Balmes el mes de juny, enmig del dispositiu per visita del papa Lleó XIV i a plena llum del dia, i l'assassinat a trets d'un menor al Parc de la Pegaso a començaments de juliol.
Amb tot, la polèmica que va provocar la reprovació de la consellera i del director dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va ser el pla pilot en què es proposava situar agents dels Mossos de paisà als centres educatius per fer tasques de prevenció i mediació. El rebuig de l'oposició, socis i de la comunitat educativa va desfermar una tempesta que va obligar a retirar el pla.
Pesta porcina
La conselleria d'Agricultura ha estat, amb tot, un dels departaments que ha hagut de fer front a més crisis. El conseller, Òscar Ordeig, ha encadenat des d'octubre de l'any passat, entre altres alertes sanitàries, la dermatosi nodular, que no s'havia detectat mai a Catalunya; la grip aviària, que manté el sector permanentment en alerta, i la pesta porcina africana, una epidèmia que el Govern encara no ha aconseguit contenir. El novembre de l'any passat van aparèixer els primers senglars infectats pel virus, després de trenta anys sense detectar cap positiu, cosa que ha obligat a adoptar nombroses mesures per evitar els moviments dels animals i ha mantingut restringit l'accés al parc natural de la serra de Collserola. En aquests mesos, ha provocat la caiguda del preu de la carn de porc, tancament parcial del mercat exterior i pèrdues milionàries al sector. Més enllà dels conflictes provocats per l'atribució de l'origen de l'epidèmia de pesta porcina, Ordeig ha aconseguit gestionar unes situacions extremadament complexes sense rebre el càstig de l'oposició.
Drets Socials
La conselleria de Drets Socials i Inclusió, que fins aquest mes de juliol encapçalava Mònica Martínez Bravo, ha hagut de gestionar la crisi al voltant del desgavell amb les ajudes a joves extutelats de la Direcció General d'Ajuda a la Infància i l'Adolescència. Precisament, aquesta setmana la Fiscalia Anticorrupció ha anunciat que investiga les ajudes. La Sindicatura de Comptes va xifrar en 167 milions d'euros els pagaments indeguts de diferents prestacions subjectives de la Generalitat entre el 2016 i 2022, dels quals 4 milions corresponien a ajudes a joves extutelats. La titular de Drets, que mantenia la seva residència a Madrid, cosa que la deixava absent de Catalunya tots els caps de setmana, es va convertir en un dels objectius de l'oposició. Finalment, Martínez Bravo ha estat substituïda per Raúl Moreno, que fins ara ocupava la secretaria general.
Malgrat la intensitat de tots aquests casos, la responsable del Govern que ha protagonitzat d'una de les batusses més tenses que s'ha observat al ple del Parlament ha estat la titular de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. La raó ha estat les acusacions de Junts, que l'acusa d'utilitzar la conselleria en benefici de la seva carrera personal. Montserrat és un dels noms que permanentment apareix en les travesses de possibles canvis de Govern, malgrat que Illa assegura estar satisfet amb tots els membres del seu executiu.
El Govern tanca, finalment, un curs que no ha estat senzill. Però, a més, es prepara per a un mes de setembre en què haurà d'encarar totes les assignatures que li han quedat pendents, des de les Rodalies fins als conflictes a l'Educació; amb l'afegit d'un calendari electoral que no li facilitarà les coses, com tampoc ho farà el calendari judicial que persegueix el PSOE i Pedro Sánchez. Això sí, el Govern Illa podrà comptar, finalment, amb els seus pressupostos, l'autèntica injecció de kriptonita per al que li resta de legislatura.