Durant uns instants, el pròxim 12 d’agost, una part de Catalunya quedarà a les fosques en ple dia. Però mentre milers de persones mirin cap al cel per observar l’eclipsi total de Sol, els científics miraran també cap a l’atmosfera —i fins i tot cap a l’interior del cos humà— per aprofitar un experiment natural que difícilment es pot reproduir en un laboratori. L’eclipsi, el primer de total visible a Catalunya des de 1905, s’ha convertit en una oportunitat científica excepcional. Al voltant del fenomen, la Generalitat ha articulat el projecte Catalunya mira al cel, la iniciativa coordinada pel Departament de Recerca i Universitats que agrupa actuacions científiques, divulgatives i institucionals. L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) dona suport científic i tècnic al Govern en la preparació de l’esdeveniment. L'eclipsi durarà molt poc. Però les dades que deixi l’ombra de la Lluna podrien continuar donant feina als investigadors molt després que el Sol torni a aparèixer.
El Meteocat llença tres globus sonda per estudiar l’atmosfera
Una de les investigacions més singulars es farà a quilòmetres d’altura. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) desplegarà un dispositiu especial d’observació per estudiar què passa a l’atmosfera quan la Lluna tapa sobtadament el Sol. El punt neuràlgic serà l’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, un centre científic fundat el 1904 que, curiosament, conserva també la memòria de l’anterior eclipsi total visible des de Catalunya, el de 1905. Des d’allà, el Meteocat farà tres llançaments manuals de globus sonda en tres moments diferents: abans, durant i després de la totalitat. L'objectiu serà obtenir una mena de radiografia vertical de l’atmosfera i comprovar com respon a una caiguda extraordinàriament ràpida de la radiació solar. “És un orgull llançar aquests globus sonda en un dia històric. Aquest dispositiu especial contribuirà a ampliar el coneixement sobre els efectes dels eclipsis solars en la baixa atmosfera”, ha explicat la directora del Meteocat, Sarai Sarroca.
🌒 Atenció, perquè el 12 d'agost no només mirarem el cel! També estudiarem com respon l'atmosfera quan la Lluna tapa completament el Sol.
— Meteocat (@meteocat) August 7, 2026
Per aconseguir-ho, des de @meteocat desplegarem un dispositiu especial d'observació durant l'#eclipsi solar total. 🧵 pic.twitter.com/poGSgg7WPD
I és que un eclipsi no és només un espectacle visual. Quan la radiació solar cau bruscament, també poden canviar la temperatura, la humitat i el vent. El fenomen permet observar en qüestió de minuts processos que habitualment estan vinculats al cicle més lent entre el dia i la nit. Cada eclipsi, a més, és diferent. La resposta de l’atmosfera depèn de factors com l'hora del dia, la durada de l'ocultació, el percentatge de Sol cobert i les condicions meteorològiques existents en aquell moment.
De l’Ebre a Barcelona: seguiment per radiosondeig
Els tres globus de l’Observatori de l’Ebre no estaran sols. Paral·lelament, a Barcelona es farà un seguiment mitjançant un sistema de radiosondeig automàtic. Disposar de dades simultànies en dos punts permetrà als investigadors comparar com respon l’atmosfera en zones diferents del país. El radiosondeig és una tècnica meteorològica que serveix per mesurar les condicions de l’atmosfera a diferents altures. Normalment, es fa amb una radiosonda, un petit aparell equipat amb sensors que puja per l’atmosfera, habitualment enganxat a un globus. Durant l’ascens mesura variables com la temperatura, la humitat, la pressió i el vent, i envia les dades per ràdio a una estació a terra.
El Meteocat també modificarà temporalment el funcionament de cinc estacions meteorològiques automàtiques situades a Tarragona, Constantí, Lleida-la Femosa, Amposta i Gandesa. Durant l’eclipsi registraran informació amb una freqüència superior a l’habitual per intentar capturar canvis que, per la seva rapidesa, podrien passar desapercebuts amb els intervals normals de mesura. Serà, en definitiva, una xarxa d’instruments esperant que l’ombra de la Lluna passi per damunt de Catalunya.
Milers de laboratoris de butxaca
Però els científics no només volen saber què farà l’atmosfera. També volen descobrir què farem nosaltres i com ens pot afectar l’observació de l’eclipsi total de Sol 1676636. Una de les iniciatives més ambicioses de Catalunya mira al cel és SOLARIS, un projecte de ciència ciutadana desenvolupat amb la participació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). La pregunta de partida és tan senzilla com sorprenent: pot un eclipsi total alterar el nostre ritme cardíac o la nostra respiració? Per intentar respondre-la, els investigadors han convertit els rellotges intel·ligents de la ciutadania en instruments científics, amb l’objectiu d’analitzar la relació entre el fenomen de l'eclipsi, les emocions i les respostes fisiològiques de l'organisme.
Les persones que vulguin participar poden descarregar-se l’aplicació SOLARIS i sincronitzar-la amb un smartwatch o un altre dispositiu capaç de registrar, com a mínim, la freqüència cardíaca. Es pot descarregar des de l'entorn oficial a App Store o mitjançant la informació del projecte a Eclipsi Catalunya Les dades s’obtindran de manera anònima i permetran analitzar possibles variacions fisiològiques abans, durant i després del fenomen.
L'experiment no es limitarà als minuts de l'eclipsi. Els participants han de recollir dades durant cinc dies consecutius: els dos dies anteriors, el mateix 12 d'agost i els dos dies posteriors. Això permetrà establir una línia de base amb què comparar el que passi precisament quan el Sol desaparegui. La iniciativa aspira així a obtenir un conjunt de dades biomètriques poc habitual sobre la reacció humana davant d'un fenomen natural excepcional.
La gràcia de SOLARIS és que capgira la idea tradicional de l’experiment científic. Aquesta vegada no hi haurà només un grup reduït de voluntaris dins d’un laboratori: el laboratori serà Catalunya i els instruments viatjaran als canells dels participants. El VHIR, a través dels seus grups de recerca de Pneumologia i Malalties Cardiovasculars, serà l'encarregat d'analitzar les dades obtingudes. L’objectiu és intentar separar dues dimensions que aquell vespre es produiran simultàniament. D'una banda, hi haurà un canvi físic extraordinari en l'entorn: disminució de la llum, variació de la temperatura i arribada sobtada de la foscor. De l'altra, una experiència emocional potent per a les persones que estiguin contemplant un eclipsi total per primera vegada. La pregunta és si tot això deixarà una empremta mesurable en l'organisme.
Un eclipsi que també ha entrat a les aules
La dimensió científica del 12 d'agost no s'acaba amb els experiments. Una altra de les potes de Catalunya mira al cel ha consistit a aprofitar l'expectació generada per l'eclipsi per acostar la ciència a la població. El projecte Eclipsades. L’eclipsi a l’Aula, per exemple, va portar el fenomen als centres educatius. Es va presentar a l’abril i va mobilitzar una trentena d’investigadors per fer prop de 50 xerrades adreçades principalment a alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO. La iniciativa està impulsada pels departaments de Recerca i Universitats i d’Educació i Formació Professional, amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Les sessions es van desplegar durant les últimes setmanes del passat curs i, a més d’explicar científicament els eclipsis, busquen fomentar vocacions STEM, crear referents femenins i ensenyar a observar el Sol de manera segura.
La iniciativa té continuïtat aquest estiu amb Eclipsi per a tothom: Lleure, un programa que apropa el fenomen als infants i joves que participen en casals, colònies i altres activitats de lleure educatiu. La proposta inclou activitats de coneixement i divulgació per entendre què passarà el 12 d’agost i, especialment, com observar l’eclipsi de manera segura.
En paral·lel, Eclipsi per a tothom també ha portat activitats i recursos divulgatius a residències de gent gran, centres penitenciaris, escoles, espais de lleure i entitats socials. L’objectiu és que l’accés al fenomen no quedi restringit als aficionats a l’astronomia o a qui pugui desplaçar-se fins als grans punts d’observació.
Un minut i mig per fer ciència
La raó de tot aquest desplegament és un esdeveniment que serà espectacularment breu. L’ombra de la Lluna travessarà la península Ibèrica i arribarà al terç sud de Catalunya poc abans de la posta de Sol. La franja de totalitat tindrà uns 200 quilòmetres d’amplada i, als punts més favorables, el Sol quedarà completament ocult durant aproximadament un minut i mig. Serà el primer eclipsi total de sol visible des de Catalunya en 121 anys. Per al públic, aquell minut i mig serà probablement el moment de mirar cap amunt. Per als científics, serà exactament el contrari: mentre el Sol desaparegui, hi haurà instruments mesurant l’aire des de terra i des de globus, estacions meteorològiques multiplicant observacions i milers de rellotges potencialment registrant cada batec.