En poc més de cent dies el govern de Pedro Sánchez ja ha hagut de superar dues dimissions de ministres, una situació mai vista en la història de la democràcia espanyola i que deixa tocat un executiu que té la dificultat de governar en minoria. Primer va ser el ministre de Cultura, Màxim Huerta, el ministre sorpresa provinent del món de la televisió que va haver de plegar per frau a Hisenda. Ara li ha tocat el torn a la ministra de Sanitat, Carmén Montón, una dona amb una llarga experiència parlamentària, companya de Pedro Sánchez des del 2004, que també s’hauria beneficiat de les irregularitats dels màsters de la ja no tan reputada Universitat Rey Juan Carlos I.
Les dimissions dels dos ministres, tots dos valencians, han estat, això sí, fulminants. Allò que no han fet els ministres del PP sí que ho estan fent els del PSOE, formació que no es pot permetre cap ombra de corrupció que posi en perill el suport d'almenys un dels seus socis, Podem.
Només fer-se publiques les primeres informacions de les irregularitats del màster, al PSOE va començar a córrer el rum-rum que Montón havia de dimitir. I malgrat la defensa que ha fet Sánchez de la seva trajectòria política i de la seva tasca al capdavant del ministeri, finalment l’ha hagut de deixar caure.
Màxim Huerta va dimitir el 13 de juny. Foto: Efe
El mateix virus que va acabar amb la vida política de Cristina Cifuentes i que pesa, com una llosa, sobre el cap del flamant nou president del PP, Pablo Casado, ha acabat amb la de la ministra de Sanitat: les irregularitats als màsters. La tesis copiada ha estat la gota que ha fet vessar el got.
La trajectòria política de Carmen Montón ha estat marcada per tres eixos: la igualtat de gènere, la sanitat i la vida orgànica al PSOE. Sempre ha estat molt propera a Sánchez i ningú no dubtava que seria l’encarregada de dirigir la política sanitària d’un futur govern del seu company al grup parlamentari socialista.
A la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, va ser ponent de la llei que va reconèixer el matrimoni homosexual, va promoure la legislació contra la mutilació genital femenina i la normativa sobre tècniques de reproducció assistida. També va participar en la legislatura següent en la reforma de la llei de l’avortament.
A mitjans del 2015, va ser nomenada per Ximo Puig consellera de Sanitat en el govern d’esquerres que va posar fi a vint anys d’hegemonia popular. I va ser l’encarregada de liquidar l’anomenat model Alzira de gestió privada dels centres d’assistència primària i el copagament farmacèutic.