L'acord que han tancat aquest dilluns a la comissió bilateral el Govern i l'Estat sobre el nou finançament singular es basa en tres punts, que aborden les bases del nou sistema, la participació de la Generalitat en els òrgans multilaterals i l'impacte en la hisenda catalana. En el primer punt, es descriu un "finançament bàsic", partint del principi de coresponsabilitat fiscal, a partir de la participació en la recaptació dels tributs que s'acordin i que ha de servir per al finançament de les competències de la Generalitat i per a la contribució a les despeses de l'Estat a Catalunya. Una part dels recursos que obtingui Catalunya derivats d'aquesta "cistella de tributs" s'aplicarà com a "element d'anivellament i de solidaritat entre comunitats autònomes. Així mateix, hi haurà un finançament addicional per a les competències específiques de Catalunya, que no estan traspassades a totes les autonomies, com és el cas de Mossos o presons.
A aquest primer apartat es preveu l'ampliació de la capacitat normativa, respectant els límits de la normativa europea, i "la introducció de mecanismes addicionals als actuals per limitar la competència fiscal a la baixa", un punt aquest amb la mirada posada a la Comunitat de Madrid a la qual s'ha acusat sovint de dumping fiscal.
L'acord preveu que el nou sistema funcionarà a partir de regles comunes "que li donin coherència" i a les necessitats i singularitats de territoris, "i sens perjudici" de la participació de la conselleria d'Economia en les reunions multilaterals que es convoquin per part del ministeri d'Hisenda per impulsar el consens.
Hisenda: en xarxa amb l'Estat
Les dues administracions es comprometen a treballar en el desplegament de la hisenda catalana, amb els canvis pertinents perquè l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) "assumeixi progressivament" competències de la gestió en l'IRPF dins d'un model en xarxa de gestió del sistema tributari, amb la participació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i les administracions tributàries autonòmiques, amb regles de coordinació que assegurin que el sistema tributari es gestiona de forma eficaç i eficient, i amb garanties plenes en la prevenció i lluita contra el frau". Les dues administracions acorden crear un grup de treball per al desenvolupament i implantació del model, junt amb les propostes de reforma legal necessàries.
L'acord preveu desenvolupar les actuacions previstes en la gestió de l'Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport, la qual cosa, "a més de permetre que s'avanci en un model de gestió compartit", preveurà que les declaracions es puguin presentar indistintament en les dues administracions i que es pugui fer utilitzant el certificat d'identificació digital de la Generalitat (idCAT).
IRPF
En relació amb el paper de l'Agència Tributària de Catalunya i l'assumpció l'any vinent de la campanya de l'IRPF, l'acord assenyala que a partir de l'experiència de la campanya de l'IRPF del 2024, les dues administracions acorden intensificar la participació de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) en la campanya de l'any vinent, "en col·laboració amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària".
Així mateix, després de comprovar l'experiència en la recaptació de l'Impost Especial sobre determinats mitjans de transport, les dues administracions es comprometen a "analitzar la cobertura convencional i, si s'escau, legal, necessària perquè al llarg del 2026, i previ acord de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals, s'impulsin els canvis necessaris perquè es puguin presentar les declaracions de l'IRPF 2025 davant l'Agència Tributària de Catalunya, es possibiliti en aquesta presentació l'ús de la clau digital establerta per la Generalitat (idCAT) i es pugui avançar progressivament, quan el marc legal ho permeti, en l'assumpció de competències gestores per la citada Agència, concurrents amb les de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, en particular en relació amb la comprovació de la correcta aplicació de la normativa autonòmica i, en especial, de les deduccions aprovades pel Parlament de Catalunya".