Tal dia com avui de l’any 1495, fa 530 anys, en una esplanada sobre la qual posteriorment es fundaria la ciutat de San Cristobal de la Laguna (a l’illa de Tenerife), es lliurava una batalla que enfrontaria l’exèrcit castellanolleonès —format per uns 1.600 efectius (1.500 peons i 100 genets) i que pretenia la conquesta de l’illa i la submissió de la seva societat— i les tropes resistents guanxes, integrades per uns 2.000 guerrers. Els castellanolleonesos venien d’una humiliant derrota anterior, que ells mateixos anomenarien "Desbarato de Acentejo" (maig, 1494) i on havien perdut bona part dels seus efectius.
Segons els historiadors del segle següent, com fra Alonso de Espinosa, els castellans es van esforçar al màxim en l’extermini dels seus oponents. Aquest mateix clergue relata que Bencomo, el mencey de Taoro (el rei indígena d’un dels petits regnes de l’illa) “con una alabarda se defendió de siete hombres a caballo y al cabo se escapó por la cuesta (...) mas aunque de estos se escapó, no pudo escaparse de un fulano de Buendía (Buendía seria un dels capitans castellans i el fulano un dels seus soldats) que sin conocerlo ni saber que era rey —aunque él en su lengua se lo decía— (...) le pasó con la lanza en un barranquillo estrecho”.
La desfeta guanxe va obrir el camí de la conquesta als castellans, que poc després van saquejar totes les petites viles indígenes de l’illa de Tenerife —cosa que va augmentar la xifra de morts— i en van esclavitzar la població. Segons altres historiadors; cronistes de la batalla com Gomes Eanes de Zurara; del segle següent i, per tant, coetanis de De Espinosa, com Leonardo Torriani; els guanxes haurien perdut les tres quartes parts dels guerrers que van participar en aquella batalla (uns 4.000 morts), que, segons historiadors contemporanis com Rumeu de Armas, representaven el 15% de la població de l’illa; a més dels que van morir durant els saquejos.