El catalanisme com a idea i com a motor de canvi del país ha estat el fil conductor del col·loqui que aquest dijous han mantingut els presidents de la Generalitat José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Pere Aragonès en un acte al Born Centre Cultural amb motiu del 45 aniversari de la JNC, l'organització juvenil de Junts. Els quatre presidents han abordat els episodis que van marcar el seus respectius governs: l'aprovació de l'Estatut del 2006 amb Montilla, que ha defensat que és amb la unitat del catalanisme que avança el país; la consulta del 9-N, convocada per Mas; el referèndum de l'1-O amb Puigdemont i la darrera etapa, amb Aragonès, de negociació amb el govern de Pedro Sánchez. En tancar l'acte, el secretari general de la JNC, Aleix Agustí, ha subratllat l'absència a l'acte d'un "referent" com és Jordi Pujol per raons de salut, en una al·lusió que ha provocat els aplaudiments dels presents.
Puigdemont, que ha intervingut a través de videoconferència i ha puntualitzat que era l'únic dels intervinents que ha format part de la JNC, ha assegurat que el gran repte pendent del catalanisme és la llibertat, perquè sense llibertat no es pot tirar endavant el progrés social, cultural o econòmic i en aquests moments "l'Estat espanyol no ho pot garantir". La conclusió de Mas ha estat similar que Catalunya té al davant quatre grans reptes, com són la identitat, la demografia, el model econòmic i la defensa de l'estat de benestar i ha de decidir "quin grau de sobiranisme necessita per fer front a aquests quatre reptes" en un moment que ha descrit com de "certa cruïlla". També Aragonès ha situat el repte de Catalunya aconseguir majors quotes de llibertat política.
Montilla i la unitat del catalanisme
Montilla ha subratllat que el catalanisme sempre ha intentat ser útil al poble i ha estat capaç de defensar les seves idees fins i tot en moments en què no hi ha hagut llibertat. "Catalunya necessita un catalanisme transversal i fort i el més unit possible per assolir les màximes quotes d'autogovern", ha defensat el president 128.
Precisament, a l'hora de fer repàs del moment que van viure cadascun d'ells com a presidents, Montilla ha defensat l'avenç que va representar l'Estatut del 2006, malgrat les retallades que va patir a mans del Tribunal Constitucional, i ha subratllat que, tot i que en el darrer moment ERC se'n va desmarcar, el text va rebre el suport de les formacions catalanistes més grans de l'espectre polític, després d'una negociació que va ser dura. "Demostra que el catalanisme avança quan va unit. Si es disgrega i cadascú fa prevaldre els seus interessos partidaris, la derrota està assegurada", ha reblat.
Mas ha defensat l'impuls al procés independentista que va capitanejar el seu Govern. Ha argumentat que amb les grans manifestacions a partir del 2010, després el TC retalla l'Estatut, es va aixecar "un clam al carrer" a favor de la independència, la qual cosa va portar a la convocatòria d'eleccions el 2012 -"per saber fins a quin punt allò del carrer tenia un reflex en la serenitat i el silenci de les urnes"- i, posteriorment, a la consulta del 2014. "Defenso que des de les institucions es va fer el que tocava, escoltar la gent", ha reblat, subratllant el caràcter pacífic i democràtic que va tenir aquell procés.
També Puigdemont ha defensat el punt clau del seu Govern, el referèndum de l'1-O, que ha subratllat que ha estat reconegut com a tal per totes les institucions internacionals, malgrat que l'Estat espanyol no ho vulgui fer. Ha defensat que es va celebrar reunint el catalanisme amb la transversalitat que des d'aquell escenari acabava de defensar Montilla i argumentat que "després del fracàs de l'Estatut, era l'únic cami".
De la seva banda, Aragonès ha defensat el procés de negociació amb l'Estat i el govern de Pedro Sánchez que va impulsar el seu executiu, i ha assegurat que les negociacions amb Catalunya han tensat les costures amb l'Estat, que ara també ha de fer front al lawfare.
Tant Mas com Aragonès han lamentat que Puigdemont hagi hagut d'intervenir a través de videoconferència per la no aplicació de l'amnistia, mentre que el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ha participat a la cloenda de l'acte ha recordat la victòria aconseguida aquest dijous al TJUE en defensa de l'amnistia, per la qual cosa ha assegurat que en breu Puigemont podrà torna de l'exili.