“No disposem d’eines per protegir i ajudar els alertadors de corrupció i donar-los tot el que es mereixen”. El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Josep Tomàs Salàs, ha admès aquesta realitat a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament aquest dijous, en una compareixença demanada pel diputat de la CUP Dani Cornellà, arran de les queixes de certes persones que tenen aquesta categoria, però que no se senten prou acompanyades. Salàs ha assegurat que la llei estatal 1/2023 sobre la persona alertadora “té 34 mancances”, bàsicament “normatives”, com ara el fet que les resolucions d’Antifrau no tenen caràcter executiu i "si s’incompleix alguna resolució d’Antifrau, ara no passa res”.

També ha aclarit que la llei espanyola no recull mesures cautelars ni suport econòmic, ni indemnitzacions per a aquests informadors, “fet que crea molta angoixa”, i que hi ha un cas d’una persona alertadora que “està en un procés de desnonament imminent”. El director ha assegurat que "fan tot i més" per atendre aquestes persones, malgrat les mancances actuals. També ha indicat que l'activitat de l'OAC és "frenètica" amb un increment constant de denúncies, que van sumar 2.059 l'any 2025.

74 informadors protegits

Actualment, hi ha 74 persones a Catalunya a les quals Antifrau els ha donat la categoria d’alertadores. S’han publicat casos d’una treballadora de l’Ajuntament de Mataró, com també del gerent de Tarragona Ràdio. Antifrau va obtenir el març de 2023 la categoria d’autoritat competent en matèria de protecció de les persones que faciliten informació veraç sobre infraccions del dret de la Unió Europea o sobre infraccions penals o administratives greus o molt greus, obtinguda en un context professional o laboral i amb finalitat de defensa de l’interès general. Des de llavors, s’han protegit 84 persones. La llei fixa que la protecció ha de ser durant dos anys, límit que es demana ampliar.

La llei catalana, pendent

En la seva compareixença, Salàs ha demanat a tots els grups polítics la seva implicació per millorar la llei estatal —amb mancances de la transposició que també s’ha vist en altres països, ha indicat— i per impulsar la nova llei catalana de protecció d’alertadors, que continua en tràmit d’esborrany. En aquest sentit, el director d’Antifrau ha manifestat que “ha de ser el legislatiu” qui fixi els barems d’ajudes econòmiques per a aquestes persones i que tinguin accés a justícia gratuïta.

El director també ha afirmat que no poden fer públiques les seves resolucions per no contravenir la llei de protecció de dades. La diputada republicana Marta Vilalta li proposava fer públiques les resolucions “per a fer pressió, com una pena de telediari”.

En aquest sentit, Salàs ha explicat que hi ha administracions que fan cas a les seves resolucions, però hi ha d’altres que “contracten advocats estrella amb diners públics” per fer front quan és denunciat. El diputat del PP Cristian Escribano ha preguntat pel cas de l'Ajuntament de Mataró, que "no va respondre a Antifrau fins un mes després". En un procés denunciat penalment, el consistori mataroní ha estat eximit d'haver comès prevaricació en la contractació denunciada per una alertadora, tot i que la resolució està recorreguda.

Set expedients sancionadors pendents

Els diputats han insistit a preguntar quants processos sancionadors té oberts Antifrau i perquè no els executa, com se li reclama. El director d’Antifrau ha detallat que actualment l’oficina té set processos sancionadors en tràmit i paralitzats, a l’espera que la justícia resolgui, en cada cas, que la represàlia que l’administració ha fet a la persona ho és realment, com ara un acomiadament.

Salàs també ha aclarit que Antifrau tampoc pot sancionar l'administració si no fa cas de les seves resolucions. I per això proposa que la llei espanyola o la catalana tipifiqui com a infracció molt greu la falta d’atenció de les resolucions o requeriments emesos per a la protecció de persones alertadores.

Paral·lelament, Antifrau ha presentat el seu primer projecte participatiu, centrat en l’elaboració de la futura carta de serveis de protecció de les persones alertadores.