Tal dia com avui de l’any 1926, fa 100 anys, a Barcelona, moria Antoni Gaudí i Cornet, que havia estat la figura més destacada de l’arquitectura modernista. Gaudí va patir un tràgic accident el 7 de juny del 1926, en ser atropellat per un tramvia de la línia 30 a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers Bailèn i Girona. Les greus ferides causades per aquell accident li provocarien la mort. Va morir tres dies més tard a l'aleshores encara en funcionament Hospital de la Santa Creu —al barri del Raval de Barcelona—, el 10 de juny, i dos dies més tard les seves restes van ser sebollides a la cripta de la Sagrada Família.
Gaudí és mundialment conegut per la seva obra. Però no ho és tant per la seva ideologia personal, que sempre va estar marcada per la defensa de la llengua catalana. Per exemple, el 1920, quan el rei Alfons XIII va visitar la Sagrada Família, Gaudí només li va parlar en català. Gaudí també es va negar a parlar en castellà amb el primer ministre Antonio Maura, catalanoparlant de Mallorca, que acabaria responent-li en català i trencant el protocol davant d’Alfons XIII. De la mateixa manera, quan el filòsof Miguel de Unamuno va visitar la Sagrada Família, el poeta Joan Maragall va haver de traduir la visita en català de Gaudí al castellà.
L’11 de setembre del 1924, va ser detingut, agredit i humiliat per la policia espanyola —que va negar-li l’entrada a una església on se celebrava un homenatge als herois del 1714— per negar-se a respondre en castellà. L’arquitecte Martinell deixaria escrit el testimoni de Gaudí: “Em van detenir arbitràriament i amb violència. Em van insultar: em van dir 'Vaya vd. a la mierda' i 'Sinvergüenza' diverses vegades. Em preguntaren si no sabia parlar en castellà i els vaig dir que sí, però que no em donava la gana de parlar-hi, i no hi vaig voler parlar perquè tota aquesta agressivitat es fa contra Catalunya (...) perquè l'odi d'ells era perquè jo els parlava en català”.