L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) complirà el pròxim 13 de març el primer any com a Autoritat Independent de Protecció de l’Informant a Catalunya, amb l’entrada en vigor de la llei 2/2023, de protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, que desenvolupa la directiva europea Whistleblower de 2019. En aquest primer any, Antifrau ha rebut la petició de protecció de 28 persones, 24 de les quals del món local (normal -s'indica- si es recorda que a Catalunya hi ha 940 ajuntaments); i aquest any ja han rebut la primera petició de protecció. A més, l'OAC, que dirigeix Miguel Ángel Gimeno, ha obert el primer expedient sancionador a partir d’aquesta llei a l’Ajuntament de Mataró i aviat en podria obrir un segon, sense concretar on, segons informa l’OAC a ElNacional.cat. Antifrau els anomena “alertadors” de corrupció. Aquests informadors s’han sentit prou protegides per Antifrau? L’OAC necessita més eines i competències per fer-ho? La situació viscuda per dos alertadors -a Mataró i Tarragona, amb moments angoixants, com a la majoria- fa reflexionar.
“El deure de protegir els alertadors el tenim tots. També des dels mateixos organismes” on es denuncien casos, manifesta Òscar Roca, director de Prevenció d’Antifrau, que respon: “Com a ens públic, entomem la crítica”, quan se li pregunta per queixes de certs informadors. Roca recorda que ara s’ha de desenvolupar la norma pròpia a Catalunya sobre alertadors de corrupció i que el Ministeri de Justícia encara no ha creat aquesta autoritat en l'àmbit estatal. Pel que fa a febleses detectades, admet que aquesta llei, com la majoria, no s’ha dotat de recursos per poder complir el que marca, com és la de donar suport econòmic i psicològic, a més del legal, a la persona que denuncia irregularitats tant en un ens públic com d’una empresa privada.
“L’alertador protegeix l’interès general i la societat l'ha de veure com a una persona responsable, a qui cal ajudar, no com a un enemic”, manifesta el director de Prevenció, i avança que Antifrau vol establir mecanismes de col·laboració amb el Col·legi d’Advocats i el de Psicologia per complir la llei. El suport econòmic no és prou clar ni garantit, per ara. Roca admet que la majoria d’alertadors no pot ser beneficiari de la justícia gratuïta, reservada a persones amb mínims recursos econòmics.
Cessada a Mataró
Un dels casos coneguts és el d’una interina de l’Ajuntament de Mataró, que va denunciar irregularitats en la contractació de personal al consistori i va ser cessada del seu càrrec l’estiu de 2023, tot i disposar del reconeixement de persona alertadora protegida des del 15 maig. La gravetat del cas rau en el fet que Antifrau va requerir de forma específica a l’Ajuntament que aturés la resolució del concurs laboral -on participava l'alertadora- fins que s’acabés de valorar el conjunt de la situació, l’Ajuntament, però no en va fer cas (s’assegura des de l’Ajuntament que el requeriment de l’OAC s’hauria “traspaperat”) i se la va cessar igualment.
Antifrau va concloure, l'1 de desembre, que l’Ajuntament de Mataró, per mitjà de diferents actes administratius, ha causat fins a vuit paquets de represàlies a la interina, a més d’altres accions contràries a la norma. Una unitat diferent tramita ara un expedient sancionador contra el consistori. En ser preguntat per l’expedient, l’Ajuntament de Mataró, dirigit per l’alcalde David Bote (PSC), deriva a un comunicat, en el qual s’informa que s’ha creat una comissió municipal per estudiar les suposades irregularitats a l’àrea de Recursos Humans i contractació.
L’expedient sancionador s’ha de resoldre en el termini de 6 mesos. La llei 2/2023 preveu la sanció de persones físiques com de jurídiques, és a dir a un funcionari responsable d’una resolució com al consistori o a una empresa privada. Les infraccions previstes a la llei són multes, que poden anar de 1.001 fins als 10.000 euros per infraccions lleus; fins a 30.000 euros per a infraccions greus, i fins a 300.000 euros per a infraccions molt greus. Si són persones jurídiques, la sanció pot arribar fins al milió d’euros. En el cas de la interina de Mataró són infraccions molt greus, segons Antifrau.
Restablir drets
La treballadora cessada, que vol mantenir el seu anonimat, expressa que "la seva protecció no ha estat eficaç". Manifesta que s'ha quedat sense feina i que "la finalitat de la llei no és únicament sancionar -que també, si es detecten infraccions- sinó especialment evitar les represàlies i en cas de detectar-les, anul·lar-les". I lamenta que "l’OAC no ha usat ni està usant tot el que li permet la nova llei 2/2023 i la resta normes reguladores d’Antifrau per restablir íntegrament els seus drets”. Això és recuperar la seva feina, però també declarar la nul·litat de totes les represàlies, tal com indica que recull l’article 36.5 de la llei 2/2023 juntament amb l’article 25.2 de les NARI (Normes d'Actuació i règim Intern de l'Oficina Antifrau).
Òscar Roca respon que Antifrau no pot parlar de casos concrets per complir la norma de protecció de dades, però en supòsits com els de Mataró, on s’ha instat el consistori a corregir deficiències sosté que "l’OAC no té capacitat coercitiva", que “són els tribunals els únics que poden imposar”, mentre l’Oficina té la capacitat sancionadora. És a dir, Antifrau sosté que no pot ordenar que es readmeti a l’alertadora de Mataró, a la qual se li ha recomanat que aporti l’informe d’Antifrau per demanar la seva reincorporació, primer al consistori i sinó per la via del contenciós- administratiu. També recorda que el Parlament va debatre que Antifrau es pogués personar davant dels tribunals en casos de corrupció i irregularitats, fet que al final es va descartar. A més, aquesta legitimació s’hauria d’aprovar en l'àmbit estatal perquè les lleis processals són competència del govern espanyol.
L'alertadora de Mataró no comparteix aquest raonament d'Antifrau i insisteix que sense una resposta ràpida i contundent se l'està "revictimitzant", i destaca que "actuant així, aviat les altres administracions s’assabentaran que no passa res per anar incomplint ni per fer nombroses represàlies" com és el seu cas.
Tarragona Ràdio
Un altre cas conegut recentment és el del gerent de Tarragona Ràdio, Xavier de Gispert Zegrí. Antifrau li va concedir el certificat d’alertador de corrupció el 6 d’octubre passat, davant el perill de ser acomiadat per haver encarregat un informe extern sobre els comptes de l’Empresa Municipals de Mitjans de Comunicació de Tarragona, el qual va detallar que hi havia uns 800.000 euros de despeses i subvencions sense justificar entre els anys 2009 al 2019, durant el govern socialista. El consell d’administració de la ràdio (tots els partits van votar a favor amb l’abstenció del PSC) va acordar d'enviar l'informe a la Fiscalia. La Fiscalia ha derivat aquest informe a un jutjat d’instrucció en haver-hi una causa oberta sobre malversació de fons públics.
De Gispert va obtenir la plaça de la ràdio el 2020, després de guanyar un concurs de lliure concurrència que per primer cop va convocar el govern d'ERC pel lloc de gerent, tot i que continua sent un càrrec de confiança i, per tant, pot ser cessat per un nou equip de govern. Així se li va fer entendre quan el PSC va tornar a governar, amb l’alcalde Rubén Viñuales. De Gispert va ser pressionat per distints partits perquè no elevés l’informe a la Fiscalia i en rebre informació que seria acomiadat, va demanar el certificat d’“alertador” i ho va comunicar a tots els partits del consistori, segons fonts properes al gerent.
Antifrau ha comunicat a l’Ajuntament de Tarragona que de Gispert és una persona protegida i que qualsevol actuació vers el seu càrrec li ho ha de comunicar. A més, l’informe del seu cas no està tancat. Amb tot, diferents mitjans de comunicació ha fet pública la difícil situació que està vivint el gerent, tot i tenir el certificat d'alertador.
El gerent de Tarragona Ràdio té més protecció ara que s'ha publicat la seva condició d'alertador en comparació amb la de Mataró, i no hi ha tant de perill que se l'acomiadi?
El director de Prevenció defensa que Antifrau ha de mantenir l’anonimat de la persona alertadora, que l'oficina “ha de treballar amb rigor i confidencialitat amb les parts implicades”. Òscar Roca hi afegeix que la persona que denuncia una irregularitat, si vol, pot donar una part de la informació, però no l’autoritat protectora. I, aclareix que no hi ha límit en la protecció, malgrat que la llei fixa 2 anys: “És fins que sigui necessària.”
A més, Roca recorda que la llei també preveu que les entitats públiques i privades han de crear Sistemes Interns d’Informació i que actualment -acabat el termini el gener de l’any passat- només 2.700 de les 8.000 entitats i ajuntaments han comunicat que el tenen. “No tenir-lo és una situació d’infracció. Cal fer un esforç”, clou Roca.