L'Estadi Olímpic Lluís Companys ha rebut aquest vespre el papa Lleó XIV en l'acte més multitudinari que protagonitzarà el pontífex en els dos dies que serà a Catalunya: una vetlla de pregària. Quaranta mil persones han omplert l'estadi, que s'ha exhibit atapeït de banderes del Vaticà, també moltes ensenyes espanyoles, i una escassa presència de senyeres i estelades. Potser per això, malgrat que el papa ha pronunciat l'homilia en català i castellà a parts iguals, la seva intervenció, com la de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha obviat qualsevol referència a Catalunya. Les paraules del papa han tingut un to eminentment social, per advertir sobre un sistema que no posa la persona al centre i per abordar qüestions molt concretes: la resposta davant les malalties mentals com la depressió o el rebuig a la violència de gènere.
El papa no ha parlat de Catalunya, però sí d'Espanya. En el marc d'una reflexió sobre la penombra de la condició humana, Lleó XIV s'ha referit a les "nits" dels camins personals i eclesials, però també "d'Espanya, de les seves ciutats, de les seves noves i antigues pobreses, de la seva societat i cultura". Ha instat a contemplar amb humilitat aquestes nits i a mirar sense prejudicis la realitat per preguntar tot seguit: "Què estem cridats a canviar? Quina societat volem construir?". "Caminem junts en la fe que harmonitza la diversitat de les nostres idees i sensibilitats, per buscar la veritat que ens guia cap al bé comú, perquè aquest país sigui un espai acollidor per a tothom, on cadascú sigui respectat en la seva dignitat de persona i estimat per allò que és", ha emplaçat Lleó XIV, que ha situat l'acollida als immigrants com un dels eixos del seu viatge.
El sant pare ha explicat que Déu no ha vingut a jutjar el món amb el seu pecat i la nit de la seva infidelitat, sinó que ha enviat el seu fill per salvar-lo. "Per això, també nosaltres estem cridats a no jutjar les nits, ni les nits de la nostra vida ni les de l'Església, ni les de la societat que ens envolta", ha reblat.
Autoritats
L'acte, molt emotiu i seguit amb entusiasme pel públic, s'ha desenvolupat damunt d'un escenari blanc, presidit per una imatge de la Verge de Montserrat. Al fons hi havia una reproducció del perfil de la creu que corona la torre de Jesús de la Sagrada Família. De fet, Antoni Gaudí ha protagonitzat una la primera part de la convocatòria. Fins i tot, des de l'escenari s'ha atiat els presents a cridar "A l'any Gaudí, el papa és aquí". A les primeres files del públic hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de membres del seu Govern; el president del Parlament, Josep Rull, que aquest migdia ha explicat al pontífex el seu pas per la presó; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; i representants de diferents formacions de l'arc parlamentari, entre els quals la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, o el president d'ERC, Oriol Junqueras.
La convocatòria s'ha obert a les sis de la tarda i ha comptat amb diferents actuacions musicals per alleugerir l'espera. Mentrestant, Lleó XIV feia un recorregut amb el papamòbil fins a arribar a l'Estadi Lluís Companys. Ha estat uns minuts abans de les 8 del vespre quan el pontífex ha entrat amb el seu famós vehicle i ha completat una volta a l'Estadi, saludant els assistents i beneint les criatures que els serveis de seguretat li acostaven. Finalment, a un quart de nou del vespre, el pontífex s'ha enfilat a l'escenari, mentre els presents corejaven "esta es la juventud del papa". Al fons, els Castellers de Vilafranca han aixecat un castell abans d'iniciar-se la cerimònia. Un 3 de vuit, que han carregat i descarregat.
Tot seguit, el papa ha obert la cerimònia en català: "En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. La pau sigui amb vosaltres". L'arquebisbe Omella li ha donat la benvinguda a Barcelona, recordant que en aquest estadi el 1992 es van posar en marxa els Jocs Olímpics i ha descrit la torre de Jesús com un nou peveter de la ciutat, per fer una nova Barcelona que sigui "ciutat de Déu, com la voldria Gaudí". Omella ha explicat que els castellers són "un dels símbols culturals propis d'aquesta bella terra catalana"; ha detallat que són torres humanes reconegudes per la Unesco, com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i que va ser inspiració per a Gaudí. Tampoc l'arquebisbe s'ha referit en cap moment a Catalunya, tot i que sí que ha descrit Barcelona com a capital de la Mediterrània.
Testimonis
Al llarg de la vetlla, el papa ha escoltat tres testimonis. El primer, Ferran de la parròquia de la Sagrada Família, s'ha referit al redescobriment de la fe cristiana enfront d'una societat materialista. En la seva resposta, Lleó XIV ha instat a "desenvolupar un pensament crític respecte a un sistema social que no posa a la persona al centre i provoca situacions d'injustícia i de pobresa existencial".
El segon testimoni era el d'una professora de secundària d'Hospitalet, Carmina, que, emocionada ha explicat que havia patit una depressió, una malaltia silenciosa que provoca "una foscor, aïllament i un dolor immensurable", i que la va portar a intentar un suïcidi. El pontífex ha alertat de la necessitat de prendre consciència de com la salut mental es veu cada vegada més amenaçada en les societats que es consideren avançades, i sotmeten les persones a pressions i tensions, per la qual cosa ha reclamat un sistema sanitari que inclogui entre les seves prioritats aquest "malestar invisible i generalitzat que afecta també els joves". "Hi ha moments de foscor i patiment que la nostra societat fa callar, perquè precisament, alguns models culturals ens volen sempre vencedors i perfectes", ha denunciat, alhora que ha advertit que aquests moments no es poden superar en solitud i cal ajuda d'algú "que ens prengui de la mà i ens faci sortir d'aquest crit". "Deu no vol el patiment", ha assegurat.
Feminicidis
En tercer lloc, ha intervingut Desiré de Barcelona, una jove de 20 anys que va veure sent una nena com el seu pare va intentar mata la seva mare i com moria un jove que intentava evitar-ho. Desiré, en una intervenció que ha causat impacte entre el públic, ha explicat que després d'aquests fets va quedar en mans dels serveis socials i d'una família a través de la qual va conèixer l'Església i es va batejar. Aquest testimoni ha servit a Lleó XIV per parlar de violència contra les dones, que sovint desemboca en feminicidis, i ha advertit que cal abordar-ho tots, personalment i com a societat. "A nosaltres ens correspon afrontar-ho en totes les dimensions", ha advertit, atès que "si existeix la violència, si triomfa l'egoisme i si fins i tot l'amor entre familiars es transforma en odi, hem de fer preguntes a nosaltres mateixos, a la dinàmica de la nostra societat, a la cultura de l'individualisme, a la temptació de la violència; i no a Déu".
El pontífex ha assegurat que el perdó és en aquest cas una poderosa medicina. Ha aconsellat paciència perquè el perdó arriba en petites passes, però també ha advertit que no es pot pensar que "el perdó equival sempre i en tots els casos a tornar a la situació anterior o a viure una relació plena amb els qui ens han ferit, especialment quan el fet ha estat marcat també per la violència".
La vetlla s'ha tancat amb música. Primer, la interpretació del Virolai per part de l'Escolania de Montserrat. Tot seguit, el cantant Sergio Dalma i l'Escolania han interpretat plegats "Em dones força". Finalment, s'ha interpretat l'himne que acompanya el viatge del papa, Alço la Mirada.