No queda canya dreta a la portada d'El País d'aquest dijous, on les dues notícies principals són sobre dimissions. El primer és un vell conegut de la premsa, que ara que s'acosta la data que commemorarà un any de la terrible DANA que va castigar el País Valencià el 29 d'octubre de 2024, tornen a ser titular les peticions de dimissió del president valencià, Carlos Mazón, per la gestió del sistema d'alertes. Segons una enquesta elaborada per 40dB per a El País i la Cadena SER, el 71% dels ciutadans valencians considera que Carlos Mazón hauria de dimitir per la seva gestió de la DANA, que va causar 229 morts a la província de València. El rebuig és ampli i transversal: fins i tot més de la meitat dels votants del PP (56,6%) i un 69% dels de Vox creuen que Mazón ha de deixar el càrrec, mentre que l’aprovació a la seva actuació no arriba ni al 10%. Segons el sondeig, la majoria dels enquestats qualifica la gestió de la catàstrofe de “molt dolenta” o “dolenta” (78%), i només un 5% la considera positiva. L’absència del president en el centre de comandament durant les hores més crítiques i la seva arribada tardana continuen passant-li factura gairebé un any després. A més, un 80% desaprova la seva decisió de no declarar voluntàriament davant la jutgessa que instrueix la causa per homicidi imprudent, i un 71% valora com a “molt dolenta” la seva relació amb les víctimes i les seves associacions.
I parlant de dimissions, tal com anuncia el citat diari a la portada, la consellera de Salut d’Andalusia, Rocío Hernández, ha presentat la seva dimissió arran de la crisi dels cribratges del càncer de mama, després que es detectessin nombrosos errors en les proves del programa de detecció precoç. El president de la Junta, Juanma Moreno, ha acceptat la seva renúncia i ha demanat novament disculpes a les dones afectades, reconeixent que “no hi ha excuses” per al que ha passat, ja que “han estat les pacients les que han hagut d’advertir del problema”. Hernández, que feia només uns dies havia rebutjat dimitir argumentant que seria “el més fàcil”, deixa el càrrec després d’una forta pressió política i social, amb el compromís del govern andalús de garantir transparència i seguretat en els futurs programes de detecció del càncer.
El Mundo, per la seva banda, celebra la "llum verda a la primera fase del pla de pau de Trump per a Gaza". Israel i Hamàs han signat la primera fase d’un acord de pau per a la Franja de Gaza, que preveu la llibertat dels ostatges i la retirada parcial de les tropes israelianes, seguint el pla impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. El mandatari ha anunciat l’acord a través de la seva xarxa Truth Social i ha assegurat que “tots els ostatges seran alliberats molt aviat”, presentant-lo com “un primer pas cap a una pau sòlida i duradora”. Trump, que aspira al Premi Nobel de la Pau, ha qualificat el pacte com “un gran dia per al món àrab i musulmà, per a Israel i per als Estats Units”. En clau nacional, el diari afirma que "el PP citarà Sánchez després d'anar Ábalos al jutge pels sobres". El Partit Popular ha decidit finalment citar Pedro Sánchez a la comissió d’investigació del Senat sobre el cas Koldo, per tal que el president del govern espanyol respongui sobre els casos de corrupció que afecten el PSOE, l’Executiu i el seu entorn familiar. La decisió s’ha pres després de conèixer l’últim informe de la Guàrdia Civil, que documenta lliuraments de diners en efectiu a José Luis Ábalos, Koldo García i Santos Cerdán des de la seu del partit. Alberto Núñez Feijóo ha anunciat la citació durant el debat amb Sánchez al Congrés, advertint-lo que “s’ha acabat la fugida” i que haurà de donar explicacions sota jurament davant la cambra alta. Des del govern espanyol, l’anunci ha estat rebut amb “tranquil·litat”, i fonts de la Moncloa consideren que la compareixença pot servir per “desmuntar l’estratègia del PP”.
Finalment, a l'ABC la imatge és la de la consellera andalusa, però el titular principal és en clau econòmica: "Yolanda Díaz avisa les empreses que apujarà l'SMI cada sis mesos amb l'IPC". El govern espanyol vol que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), que s’aprova cada començament d’any, pugui revisar-se al cap de sis mesos si la inflació s’allunya de les previsions inicials. Aquesta mesura forma part del nou reial decret que el Ministeri de Treball, dirigit per Yolanda Díaz, negocia amb sindicats i patronal per a l’augment del 2026. El text també estableix que l'SMI s’ajusti sempre al 60% del salari mitjà i que la seva revisió no afecti els complements salarials ja existents. Amb aquesta proposta, Díaz atén una de les demandes històriques de CCOO i UGT, que reclamaven increments automàtics i no absorbibles per altres conceptes de la nòmina. Què diuen la resta de portades d'aquest dijous?